Gelasi II
 |
Per a altres significats, vegeu «Gelasi II de Cesarea». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1060 ↔ setembre 1064  Gaeta (Itàlia) | ||
| Mort | 29 gener 1119 (49/59 anys) abadia de Cluny | ||
| Sepultura | abadia de Cluny | ||
 161è Papa | |||
| 31 gener 1118 – 29 gener 1119 (Gregorià) ← Pasqual II – Calixt II → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis | ||
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor | ||
| Orde religiós | Orde de sant Benet | ||
| Consagració | Honori II | ||
| Enaltiment | |||
| Festivitat | 29 de gener | ||
 | |||
Gelasi II (Gaeta, 1060 ↔ setembre 1064 - abadia de Cluny, 29 de gener de 1119) de nom Giovanni Coniulo, va ser papa de Roma del 1118 al 1119.[1] Monjo de Monte Cassino i canceller del papa Pasqual II, Caetani va ser elegit per unanimitat per succeir-lo. En fer-ho, també va heretar el conflicte amb l'emperador Enric V sobre la investidura. Gelasi va passar bona part del seu breu papat a l'exili.
Biografia
[modifica]Va néixer entre 1060 i 1064 a Gaeta, a la branca pisana de la família Caetani, i es va convertir en monjo de Monte Cassino.[2] Procedent d'una família noble, va iniciar la seva carrera a l'Església com a monjo a l'Abadia de Montecassino, on va romandre fins que Urbà II el va nomenar diaca de Santa Maria a Cosmedir, posició des de la qual va exercir com a canceller fins a la seva elecció el 24 de gener de 1118.
Poc després de la seva elecció unànime per succeir el papa Pasqual II el 1118, va ser capturat per Cenci II Frangipane, un partidari de l'emperador Enric V, però va ser alliberat per un aixecament general dels romans en nom seu.[3][4]
La seva elecció va provocar que Cencio Frangipani, representant de l'emperador Enric V, intentant tornar a la pràctica anterior d'influir en l'elecció dels pontificis, raptés Gelasi i el mantingués empresonat fins que un aixecament popular li va permetre ser alliberat.
Enric V va intentar fer complir el privilegi d'investidura concedit (i posteriorment revocat el 1112) pel papat, sota coacció, per Pasqual II. Va expulsar Gelasi II de Roma el març de 1118, va declarar nul·la la seva elecció i va nomenar Maurice Bourdin, arquebisbe de Braga, com a antipapa amb el nom de Gregori VIII.[4]
Gelasi II va fugir a Gaeta, on va ser ordenat sacerdot el 9 de març de 1118 i l'endemà va rebre la consagració episcopal. Immediatament va excomunicar Enric V i l'antipapa i, sota la protecció normanda, va poder tornar a Roma al juliol. Però els disturbis del partit imperialista, especialment els dels Frangipani, que van atacar el Papa mentre celebrava missa a l'església de Santa Prasseda, van obligar Gelasi II a exiliar-se una vegada més. Va partir cap a França, consagrant la catedral de Pisa pel camí, i va arribar a Marsella a l'octubre. Va ser rebut amb gran entusiasme a Avinyó, Montpeller i altres ciutats, va celebrar un sínode a Vienne el gener de 1119 i tenia previst celebrar un concili general per resoldre el concurs d'investidura quan va morir a l'abadia de Cluny.[4]
En el seu refugi de Gaeta, el papa Gelasi va ser consagrat pontifici el 10 de març del 1118, prenent com a primera ordre l'excomunió d'Enric V i de l'antipapa Gregori VIII.
El juliol, amb ajuda normanda i aprofitant que l'emperador havia tornat a Alemanya, Gelasi va intentar tornar a Roma, on es va trobar de nou amb Fragipani, que el va exiliar a França, on va presidir un sínode a Viena. La seva pretensió de reunir un concili va ser avortada per la seva mort a Cluny el gener de 1119, on fou enterrat a l'abadia.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Pham, John-Peter. Heirs of the Fisherman. Oxford University Press, 2004, p. 12. ISBN 9780195178340.
- ↑
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. - ↑ Loughlin, James. "Pope Gelasius II." The Catholic Encyclopedia Vol. 6. New York: Robert Appleton Company, 1909. 25 December 2017
- 1 2 3 4 Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
