Joan Pau I

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Pau I
Ioannes Paulus PP. I, 1978.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Albino Luciani Modifica el valor a Wikidata
17 octubre 1912 Modifica el valor a Wikidata
Canale d'Agordo (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 setembre 1978 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Ciutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentGrutes vaticanes Modifica el valor a Wikidata
Emblem of the Papacy SE.svg 263è Papa
26 agost 1978 – 28 setembre 1978
← Pau VIJoan Pau II →
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg Cardenal
5 març 1973 –
Patriarcat de Venècia
1970 – 1978
← Giovanni UrbaniMarco Cé →
Patriarca de Venècia
1969 – 1978
← Giovanni UrbaniMarco Cé →
Bisbe catòlic
27 desembre 1958 –
Bisbe diocesà
15 desembre 1958 – 1969
← Giuseppe CarraroAntonio Cunial →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióPontifícia Universitat Gregoriana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPrevere catòlic, escriptor i diaca transitori Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJoan XXIII Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
BeatificacióProclamat servent de Déu el 26 d'agost de 2003
Participà en
26 agost 1978Conclave d'agost de 1978
11 octubre 1962Concili Vaticà II Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Pope Jonh Paul I (papal signature).png Modifica el valor a Wikidata

John paul 1 coa.svg Modifica el valor a Wikidata
(la) Humilitas Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfondazionepapaluciani.it… Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 463620 Find a Grave: 2378 Modifica el valor a Wikidata

El papa Joan Pau I (en llatí: Ioannes Paulus I, en italià: Giovanni Paolo I), de nom de naixement Albino Luciani, (17 d'octubre de 1912 - 28 de setembre de 1978), va ser el penúltim papa del segle xx i va tenir un dels pontificats més curts de la història.

Biografia[modifica]

El penúltim summe pontífex del segle xx, Albino Luciani, va néixer en un petit poble italià anomenat Canale d'Agordo el 17 d'octubre de 1912 (en aquella època rebia el nom de Forno di Canale) en la família de Giovanni Luciani i Bortola Tancon; va ser el més gran de quatre germans. Als deu anys, i després d'haver viscut en la pobresa durant la Primera Guerra Mundial, la seva mare va morir i el seu pare es va casar amb una dona molt devota. Va ser aleshores quan va començar la seva vocació sacerdotal, segons les seves declaracions, gràcies a les paraules d'un frare caputxí. El 1923 va ingressar al seminari menor de la població de Feltre, i després va ingressar al seminari de la població de Belluno, on va ser ordenat sacerdot l'any 1935. Després de la seva ordenació se'n va anar a viure a Roma, on va cursar els seus estudis teològics a la Universitat Gregoriana. Quan va acabar els seus estudis va tornar a la seva població natal i allà va començar la seva tasca pastoral com a rector de Forno di Canale i d'Agordo, tasca que va fer compatible amb la docència a l'Institut Tecnològic Miner.

Abans de convertir-se en el papa del somriure (com era conegut per molts), va ocupar càrrecs importants i va rebre distincions importants: Vicerrector del seminari de Belluno, va ser nomenat Doctor en Teologia de la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma l'any 1947 i vicari general de Belluno (diòcesi al càrrec de la qual estaria 11 anys) l'any 1954. El 1958 el papa Joan XXIII el nomena bisbe de Vittorio Veneto i el 15 de desembre de 1969 va ser nomenat Patriarca de Venècia. Aquest va ser el penúltim pas en la seva carrera abans de la seva elecció com a Summe Pontífex el 5 de març de l'any 1973.

Va ser designat com a 263è papa de l'Església Catòlica pel conclave el 26 d'agost de l'any 1978. Va ser el primer papa amb dos noms, gest amb el qual pretenia honrar als seus dos predecessors més immediats: Joan XXIII i Pau VI. Després de la designació, Joan Pau I va establir un ambient d'optimisme i de reformes. No obstant això, mai va poder anar més enllà de les propostes. Va morir, pel que sembla d'un infart, el 28 de setembre de 1978, trenta-tres dies després de ser proclamat papa, la qual cosa féu del seu un dels pontificats més curts de la història.

La mort de Luciani va esdevenir en plena Guerra Freda en la qual els Estats Units i l'URSS es disputaven àrees d'influència. A l'Amèrica Llatina la teologia de l'alliberament s'havia convertit en la bíblia dels anomenats «capellans rebels» del Tercer món.

Segons els seus biògrafs, des del moment en el qual va accedir al tron de Pere, Joan Pau I va fer "prediccions" constants i obsessives als seus amics i col·laboradors més fidels dient-los que el seu pontificat seria curt. El bisbe irlandès John Magree (assenyalat des de bon començament com el descobridor del cadàver de Luciani), recorda en el llibre Un lladre per la nit: la mort del Papa Joan Pau I: «Estava constantment parlant de la mort, recordant-nos que el seu pontificat seria curt. Sempre dient que el succeiria l'estranger». L'«estranger» era el polonès Wojtyla. També explica que, poques hores abans de morir, el papa li va dir: «Jo me'n vaig i el que s'asseu a la Capella Sixtina davant meu ocuparà la meva plaça». Després el mateix Wojtyla, ja convertit en Joan Pau II, va confirmar a Magree que, en el moment de l'elecció papal, ell es trobava gairebé de cara a Luciani.

Teories sobre la seva mort[modifica]

Una teoria de la conspiració suggereix que Joan Pau I va morir per enverinament,[1] segons la qual després dels seus primers dies de pontificat, la Cúria Vaticana hauria decidit que Albino Luciani no havia sigut una bona elecció i, conseqüentment, Joan Pau I hauria sigut assassinat fredament. El motiu hauria estat el recel que van causar les seves propostes reformistes i, sobretot, la seva intenció d'intervenir en els aspectes econòmics del Vaticà. Val a dir, però, que tot això només són especulacions perquè, com és tradició, al papa Joan Pau I no se li va practicar cap autòpsia. La tarda anterior havia estat reunit amb el seu secretari d'Estat (el cardenal Villot) i se suposa que havien parlat sobre les profundes renovacions que pretenia dur a terme a la Cúria.[2]

Referències[modifica]

  1. Yallop, David. In God's name: an investigation into the murder of Pope John Paul I (en anglès). Corgi, 1985, p. 247-256. 
  2. Marimon, Sílvia «Les 10 morts més misterioses de la història». Sàpiens [Barcelona], núm. 80, juny 2009, p. 40-45. ISSN: 1695-2014.



Precedit per:
Pau VI
Papa
1978
Succeït per:
Joan Pau II