Conferència Episcopal Italiana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióConferència Episcopal Italiana
Conferenza Episcopale Italiana
Good Shepherd - Heraldry.svg
Escut de la Conferència Episcopal Italiana
Arcidiocesi e sedi.jpg
Sotsdivisions de les províncies italianes
Dades bàsiques
Nom curt CEI
Tipus conferència episcopal
Forma jurídica
Data de creació o fundació 8 de gener de 1952
Activitat
Àmbit Itàlia Itàlia
Organització i govern
Seu Vista-down.png
President Angelo Bagnasco

Lloc web chiesacattolica.it
Modifica les dades a Wikidata

La Conferència Episcopal Italiana (italià: Conferenza Episcopale Italiana), (CEI) és l'assemblea permanent dels bisbes italians. Des del 2007 està presidida pel cardenal Angelo Bagnasco, arquebisbe metropolità de Gènova.

La CEI va néixer a Florència el 8 de gener de 1952, sota la forma de l'assemblea dels presidents de les conferències episcopals de les regions conciliars italianes. A diferència de les conferències episcopals d'altres països, la italiana és l'única en què el president no és elegit entre els seus membres, sinó que és nomenat personalment pel Papa en qualitat de Primat d'Itàlia.

És un organisme que adquireix un relleu particular en les relacions entre l'Estat italià i l'Església Catòlica, o en les relacions entre els bisbes catòlics italians i els politics membres de les institucions italianes.

La CEI opera com una persona jurídica ("pública"), amb seu a Roma, i els seus membres de dret són els arquebisbes i els bisbes de qualsevol ritus de les diòcesis catòliques o de les altres esglésies catòliques particulars establertes a Itàlia, els bisbes coadjutors i auxiliars que han rebut un mandat de la Santa Seu o de la mateixa CEI a nivell nacional.

La CEI es divideix en les conferències episcopals regionals que depenen de la nacional, i formen part del Consell Europeu de les Conferències Episcopals.

Les seves funcions específiques són:

Pel que fa al tercer punt és interessant assenyalar que el concordat entre Itàlia i la Santa Seu ha confiat a la CEU la gestió directa dels termes de l'acord; car l'aplicació de moltes normes es posposa als acords successius entre les parts, i s'espera que les relacions s'estableixin entre les autoritats governamentals i la Conferència Episcopal i, no com abans, directament amb la Santa Seu, confirmant així la importància d'aquest organisme del govern eclesiàstic.

La CEI gestiona el vuit per mil pagat pels italians i destinat a l'Església catòlica italiana.

Al món només hi ha dos països més on els bisbes no escullen el seu propi president. Un és Bèlgica, on l'arquebisbe de Malines-Brussel·les pren el càrrec d'ofici, i l'altre és la conferència dels bisbes llatins als països àrabs, presidida ex officio pel Patriarca llatí de Jerusalem.[1]

La seva jurisdicció s'estén sobre Itàlia, San Marino i la Ciutat del Vaticà.

Presidents[modifica]

L'actual President de la Conferència Episcopal Italiana, cardenal Angelo Bagnasco, amb el President de la República, Giorgio Napolitano.

Secretaris generals[modifica]

Oficines i serveis pastorals[modifica]

  • Oficina Catequística Nacional
  • Oficina Litúrgica Nacional
  • Oficina Nacional per la pastoral de la sanitat
  • Oficina Nacional per la pastoral de la família
  • Oficina Nacional per la cooperació missionera de l'Església
  • Oficina Nacional per l'educació, l'escola i la universitat
  • Oficina Nacional pels problemes socials i laborals
  • Oficina Nacional per les Comunicacions Socials
  • Oficina Nacional pels béns culturals eclesiàstics
  • Oficina Nacional per la pastoral del temps lliure, turisme i esport
  • Oficina Nacional pels problemes jurídics
  • Servei Nacional per la pastoral juvenil
  • Servei Nacional pels projectes culturals
  • Serveis per les intervencions caritatives a favor dels països del Tercer Món
  • Servei informàtic
  • Servei per la promoció del sosteniment econòmic de l'Església Catòlica
  • Servei Nacional per la Construcció del Culte
  • Servei Nacional per a l'ensenyament de la religió catòlica
  • Observatori jurídic-legislatiu
  • Economat i administració

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • «Dalla parola alle opere. 15 anni di testimonianze del Vangelo della carità nel Terzo Mondo».
  • Folena, Umberto. Avvenire Nuova Editoriale Italiana. La vera questua. Analisi critica di un'inchiesta giornalistica, 2008. 
  • Curzio Maltese, La questua - Quanto costa la Chiesa agli italiani, Feltrinelli, 2008. ISBN 88-07-17149-X
  • Francesco Sportelli, La Conferenza Episcopale Italiana 1952-1972, Congedo Editore, Galatina 1994
  • Francesco Sportelli, L'identità della CEI. Fra ricerca strutturale e stabilità istituzionale (1952-1972), in Vita e Pensiero, 3 (1993), pp. 186–196
  • Francesco Sportelli, I vescovi italiani al Vaticano II: il ruolo della Conferenza Episcopale Italiana, in Rivista di scienze religiose, 23 (1998), pp. 37–90
  • Paolo Gheda, Il card. Giuseppe Siri e la Conferenza Episcopale Italiana al Concilio Ecumenico Vaticano II, in «Synaxis» (2005) XXIII/3, pp. 69–104
  • Paolo Gheda, La Conferenza Episcopale Italiana e la preparazione del Concilio Vaticano II, in P. Chenaux (a cura), La PUL e la preparazione del Concilio, Atti del Convegno internazionale di studi (Città del Vaticano 27 gennaio 2000), Mursia, Roma 2001, pp. 99–119

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]