Bisbat de Susa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de bisbat Bisbat de Susa
Dioecesis Segusiensis
Diocesi di Susa
La catedral de Susa
Localització
País Itàlia Itàlia
Territori Flag of Piedmont.svg Piemont
Província eclesiàstica Piemont
Metropolitana Arquebisbat de Torí
Coordenades 45° 05′ 00″ N, 07° 03′ 00″ E / 45.08333°N,7.05000°E / 45.08333; 7.05000Coord.: 45° 05′ 00″ N, 07° 03′ 00″ E / 45.08333°N,7.05000°E / 45.08333; 7.05000
Geografia
Àrea 1,062 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2011)
76.500
69.000 (90,2%)
Parròquies 61
Altres dades
Ritus romà
Establiment 3 d'agost de 1772
Catedral San Giusto
Sant patró San Giusto di Novalesa
San Mauro
Sacerdots diocesans 51
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Alfonso Badini Confalonieri
Vicari General Ezio Morosi
Mapa

En vermell apareix el territori del bisbat
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El bisbat de Susa (italià: diocesi di Susa; llatí: Dioecesis Segusiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2010 tenia 69.000 batejats d'un total 76.500 habitants. Actualment està regida pel bisbe Alfonso Badini Confalonieri.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn la vall de Susa. Limita al nord amb l'arquebisbat de Chambéry, a França, amb l'arquebisbat de Torí (amb la que limita també a est i en part al sud), al sud amb el bisbat de Pinerolo i a oest amb el bisbat de Gap, també a França.

La seu episcopal és la ciutat de Susa, on es troba la catedral de San Giusto.

El territori està dividit en 61 parròquies.

Història[modifica]

Susa és esmentada per primera vegada en els documents relatius a la fundació de l'abadia de Sant Pere de Novalesa en 726. Al 887 la ciutat i el territori eren part de la diòcesi de Sant-Jean-de-Maurienne. La fundació de l'Abadia de San Giusto a Susa, l'actual catedral, es remunta al segle XI, que durant molts segles va ser abadia nullius dioecesis. Les Abadías i centres religiosos de la Vall de Susa encara donen testimoni de la importància que, durant l'Edat Mitjana, aquest territori com un lloc de pas per als pelegrins a Roma a través de la Via Francigena o Santiago de Compostel·la pel Camí. En aquests anys s'ha produït un redescobriment de l'itinerari de la Via Francigena dels Colls del Moncenisio a través de la Vall de Susa.

La diòcesi va ser erigida el 3 d'agost de 1772 per Papa Climent XIV, amb la butlla Quod nobis, amb territori desmembrat de l'abadia nullius de Sant Giusto di Susa i de San Pietro di Novalesa i de l'arxidiòcesi de Torí. En 1794 van ser annexionada a la diòcesi de Susa parròquies de la Vall Alta que durant un temps van pertànyer a l'arxidiòcesi de Torí i administrades per la rectoria de Sant Llorenç de Oulx, assignada el 1748 a la diòcesi de Pinerolo.

El primer bisbe va ser Giuseppe Francesco Maria Ferraris dels senyors de Genola, doctor en teologia, un orador distingit i teòleg de la Catedral de Pinerolo. El nomenament com a bisbe va ser conferit per una acta del Papa Pius VI amb data 20 de juliol de 1778 en la presentació del rei de Sardenya, Víctor Amadeu III de Savoia; el bisbe va fer la seva entrada a la diòcesi el 22 de novembre de 1778.

Museu Diocesà d'Art Sacre Susa TO

La diòcesi va ser suprimida durant l'època napoleònica l'1 de juny de 1803 i incorporada a l'arxidiòcesi de Torí. El Papa Pius VII la va restablir el 17 de juliol de 1817, amb la butlla Beati Petri. La supressió de 1803 també s'havia afectat l'abadia nullius de Sant Michele della Chiusa, que en 1817 també es va recuperar, però va perdre el privilegi de l'exempció de la jurisdicció episcopal i va ser annexada a la diòcesi de Susa.

El setmanari local La Valsusa pertany a la diòcesi, fundat el 1897 pel bisbe Edoardo Giuseppe Rosaz amb el nom de Il Rocciamelone, que després de la Primera Guerra Mundial va ser cridat a treballar el primer grup de monges que es dediquen a la premsa, les paulines. Des del 2000, com a part del projecte cultural de la CEI, la diòcesi de Susa, una de les primeres al Piemont gràcies a la tasca preliminar realitzada per Severino Savi, va fundar el Museu Diocesà d'Art Sacre, nucli del sistema de museus diocesà, situant-lo al costat del centre cultural diocesà i l'arxiu diocesà.

Cronologia episcopal[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2010, la diòcesi tenia 69.000 batejats sobre una població de 76.500 persones, equivalent 90,2% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1949 51.220 52.000 98,5 122 116 6 419 14 121 62
1970 58.000 59.000 98,3 99 91 8 585 9 180 64
1980 62.000 62.500 99,2 108 83 25 574 31 218 64
1990 59.900 61.973 96,7 93 81 12 644 20 128 62
1999 60.000 62.000 96,8 75 64 11 800 1 19 140 62
2000 60.000 62.000 96,8 74 63 11 810 1 28 135 62
2001 60.000 62.000 96,8 72 61 11 833 1 26 123 62
2002 64.000 65.500 97,7 66 54 12 969 1 17 110 62
2003 64.000 65.500 97,7 64 51 13 1.000 2 20 108 62
2004 64.000 65.500 97,7 59 46 13 1.084 2 18 103 62
2010 69.000 76.500 90,2 51 42 9 1.352 2 18 72 61

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Susa Modifica l'enllaç a Wikidata