Eparquia de Lungro

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Eparquia de Lungro
Eparchia Lungrensis
Eparchia di Lungro
Localització
País Itàlia Itàlia
Territori Flag of Calabria.svg Calàbria
Província eclesiàstica Regió eclesiàstica Calàbria
Metropolitana Immediatament subjecta a la Santa Seu
Coordenades 39° 45′ 00″ N, 16° 07′ 00″ E / 39.75000°N,16.11667°E / 39.75000; 16.11667Coord.: 39° 45′ 00″ N, 16° 07′ 00″ E / 39.75000°N,16.11667°E / 39.75000; 16.11667
Geografia
Àrea 493 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2010)
33.000
32.900 (99,7%)
Parròquies 29
Altres dades
Denominació Església ítalo-albanesa
Ritus Bizantí
Establiment 13 de febrer de 1919
Catedral Catedral de San Nicola di Mira
Sacerdots diocesans 41
Lideratge actual
Papa Francesc
Eparca Donato Oliverio
Bisbe emèrit Ercole Lupinacci
Mapa

En vermell apareix el territori del bisbat
Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

L'eparquia de Lungro dels italo-albanesos (italià: eparchia di Lungro degli Italo-Albanesi; llatí: Eparchia Lungrensis) és una seu de l'Església ítalo-albanesa, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2009 tenia 32.900 batejats d'un total de 33.000 habitants. Actualment està regida per l'eparca Donato Oliverio.

Territori[modifica]

L'eparquia de Lungro dels albanesos d'Itàlia continental comprèn la ciutat de Lungro i vint-i-nou parròquies:

La seu eparquial és la ciutat de Lungro, on es troba la catedral de Sant Nicolau de Mira.

Per tant, el territori de l'eparquia es divideix en 29 parròquies, entre les quals, la més distant de Lungro és la de Villa Badessa (PE).[1] A l'eparquía de Lungro funciona el seminari menor de Sant Basile, mentre que a Cosenza hi ha un altre seminari eparquial. Són rellevants les contactes culturals-religiosos amb l'altre seminari eparquial de Piana degli Albanesi. Per als alumnes de l'escola secundària són rebuts al seminari Benet XV de Grottaferrata i, per completar els seus estudis universitaris, en el Pontifici Col·legi Grecobizantí de Roma.

Al territori eparquial hi ha diversos ordes religiosos de ritu oriental: la congregació de les Germanes basilianes filles de Santa Macrina i els monjos basilians.

Història[modifica]

Amb la primera diàspora albanesa al segle XV, els albanesos a Itàlia conservaren la seva herència ètnica, l'idioma, la cultura i l'espiritualitat oriental espiritual. Les comunitats albaneses, a causa de la seva professió de fe, tenien conflictes amb els llatins, que desconfiaven de les comunitats albanofoneses. En el primer període dels albanesos d'Itàlia, a més, encara depenien del Patriarcat d'Ocrida i del Metropolità Ortodoxa. Després del Concili de Trento (1563), que va donar lloc a l'entrada de les comunitats en les jurisdiccions arbëreshë a la jurisdicció llatina, els informes van ser durs, i no pocs van ser els desacords i malentesos amb els bisbes llatins de l'època que buscaven "llatinitzar" en tot moment la fe dels albanesos d'Itàlia. Aviat es va perdre definitivament el ritu grec a favor del llatí en les moltes comunitats albaneses.

Al segle XVIII va sorgir amb força el problema de la preparació cultural, formació teològica i pastoral de sacerdots italoalbanesos. Des del 10 de juny de 1732, amb la butlla del Papa Climent XII Superna Dispositione, era possible tenir els seus bisbes per tal d'ordenar sacerdots de ritu greco-bizantí a les comunitats albaneses de Calàbria i Sicília.

Només a principis del segle XIX, la Santa Seu va donar una major atenció a la situació dels albanesos fidels al ritu bizantí a Itàlia, durant més de quatre segles estretament vinculats amb el ritual de l'oriental ortodox, per les constants demandes que avançaven en el nomenament d'un bisbe propi grec ritu en Calàbria i Sicília amb poders territorials complets.

L'eparquia de Lungro dels albanesos de la part continental es va erigir 13 de febrer de 1919 amb la butlla Catholici fideles del Papa Benet XV. El reconeixement va constituir el primer pas per a una solució similar pels albanesos de Sicília, que tindrien poc després l'eparquía pels fidels insulars. Van marcar per als albanesos a Itàlia una etapa important per a una recuperació en el ritual també de tradicions albaneses. Prèviament el ritu bizantí ítalo-albanès estava subjecte a l'ordinari del ritu llatí i des del 10 de juny de 1732 es van celebrar les ordenacions sacerdotals per un bisbe titular especialment designat d'acord amb la Superna dispositione de Climent XII.

Cronologia dels eparques[modifica]

Bisbes ordenats pels albanesos de l'Itàlia continental[modifica]

Seu de Lungro dels Ítalo-Albanesos[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2009, la diòcesi tenia 32.900 batejats sobre una població de 33.000 persones, equivalent al 99,7% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 40.900 41.000 99,8 38 30 8 1.076 4 34 24
1970 36.900 37.000 99,7 38 31 7 971 8 43 24
1980 34.500 34.866 99,0 34 29 5 1.014 6 55 26
1990 33.000 33.500 98,5 35 33 2 942 1 3 40 27
1999 32.500 32.965 98,6 31 30 1 1.048 1 1 35 27
2000 32.450 32.850 98,8 30 30 1.081 1 35 27
2001 32.200 32.600 98,8 30 30 1.073 1 35 27
2002 31.950 32.328 98,8 30 30 1.065 1 34 27
2003 31.850 32.200 98,9 30 30 1.061 1 33 27
2004 32.800 33.182 98,8 31 30 1 1.058 1 1 33 29
2009 32.900 33.000 99,7 41 41 802 1 28 29

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eparquia de Lungro Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Pàgina oficial de l'eparquia (italià)
  • «Breve storia». www.arbitalia.it. [Consulta: 24 abril 2004]. (italià)
  • Jemi El portal pels arbëreshë a Itàlia i al món de l'Associació ítalo-albanesa de l'eparquia de Lungro (italià)