Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti
Dioecesis Altamurensis-Gravinensis-Aquavievensis
Puglia Altamura1 tango7174.jpg
La Catedral d'Altamura

Localització
Roman Catholic Diocese of Altamura in Italy.jpg
 40° 49′ 00″ N, 16° 33′ 00″ E / 40.8167°N,16.55°E / 40.8167; 16.55
Itàlia Itàlia
Flag of Apulia.svg Pulla
Parròquies 40
Població
Total 170.500
• Densitat 130,25 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Regió eclesiàstica Pulla, Arquebisbat de Bari-Bitonto
Superfície 1.309 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació segle IX
Catedral Santa Maria Assunta (Altamura) , Santa Maria Assunta (Gravina)
Sant'Eustachio (Acquaviva) (cocatedral)
Organització política
• Arquebisbe Giovanni Ricchiuti
Altres

Lloc web diocesidialtamura.it
Modifica les dades a Wikidata


La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia
La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti

El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya. El 2012 tenia 99.336 batejats d'un total de 99.598 habitants. Actualment està regida pel bisbe Giovanni Dettori.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn les ciutats d'Altamura, Gravina in Puglia, Acquaviva delle Fonti, Santeramo in Colle, Spinazzola i Poggiorsini.

La seu episcopal és la ciutat d'Altamura, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta. A Gravina in Puglia i a Acquaviva delle Fonti hi ha les cocatedrals de la diòcesi, dedicades respectivament a Santa Maria Assunta i a Sant'Eustachio.

El territori està dividit en 40 parròquies.

Història[modifica]

Gravina[modifica]

La Diòcesi de Gravina va ser erigida al segle IX. La primera informació històrica d'un bisbe de Gravina, tot i que anònim, data del 817. Els antics bisbes de Gravina se sap que va gaudir el títol de "Episcopus Sancti Michaelis et Abbas Sancti Donati", que es refereix a la catedral-gruta de Sant Miquel i de l'abadia de Sant Donat, avui Belmonte.

En 969, en l'època bizantina, en paral·lel a la institució del thema de Lucània, el patriarca de Constantinoble Polieucte, concedí a l'arquebisbe d'Otranto permís per consagrar el bisbes d'Acerenza, de Gravina, de Matera, de Tricarico i de Tursi, constituint una nova província eclesiàstica de ritu bizantí a cavall dels temes de Lucània i Langobàrdia.

Al voltant de l'any 1000 la seu de Gravina va ser suprimida, coincidint amb un període de crisi a la ciutat. La seu episcopal va ser restaurada a partir del segle XI després de la regió va ser conquistada pels normands .Gravina apareix entre les seus sufragànies d'Acerenza en una butlla d'Alexandre II de 1068. És clar que el pas de la diòcesi del ritu bizantí al ritu llatí entre els segles X i XI. Des del 1200 Gravina era sufragània de l'arxidiòcesi unida d'Acerenza i Matera.

La catedral de Gravina va ser construïda al segle XI, després d'un cataclisme es va ensorrar parcialment i més tard va ser reconstruïda al segle XV; custodia en un reliquiari un 1 braç de sant Thomas Becket, obtingut pel bisbe Robert en 1179.

Entre els bisbes destacables trobem: Samuele (1215), que va construir al seu càrrec l'església de la Mare de Déu d'Altamura, posteriorment declarada arcipresbiterato nullius (que està exempt de la jurisdicció del bisbe del territori); Giacomo II (1302), que va passar del ritu bizantí al romà per ordre de l'arquebisbe d'Acerenza; Vincenzo Giustiniani (1593), noble genovès, que va fundar el seminari, l'església de la Mare de Déu de Gràcia, i el convent de les caputxines; Domenico Cennini (1645), que va construir la residència episcopal; fra Domenico Valvassori (1686), fundador de l'acadèmia teològica.

El 27 de juny de 1818 amb la butlla De utiliori del Papa Pius VII la diòcesi de Gravina es va unir aeque principaliter a la diòcesi de Montepeloso i, al mateix temps, va passar a estar immediatament subjecta a la Santa Seu. Aquesta unió va durar fins a l'11 d'octubre de 1976, quan sota la butlla Apostolicis litteris del Papa Pau VI, la diòcesi d'Irsina (nom fictici de la ciutat de Montepeloso en 1898) es va separar de Gravina. Encara en 1976, el municipi de Spinazzola va ser retirat de la diòcesi de Venosa i s'incorporà en el de Gravina.

El 20 d'octubre de 1980 amb la butlla Qui Beatissimo Petro del Papa Joan Pau II Gravina va convertir en part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Bari.

Altamura-Acquaviva[modifica]

Frederic II, després de refundar la ciutat d'Altamura al voltant de 1230, va erigir una gran església dedicada a l'Assumpció, amb el títol de Capella Palatina, a la que va concedir el privilegi de l'exempció de qualsevol jurisdicció que no fos imperial o papal. El Papa Innocenci IV el 1248 (o el 1252 segons altres fonts) va confirmar l'exempció de la jurisdicció episcopal (estatus equivalent a l'actual de prelatura territorial), confirmat pel Papa Innocenci VIII (1484-1492), qui va concedir als prelats una dignitat gairebé episcopal.

Tampoc van faltar en els segles posteriors conflictes d'interès entre els prelats d'Altamura i els bisbes de Gravina.

El Papa Climent VIII (1592-1605) va abolir definitivament la litúrgia de ritu bizantí que durant segles s'havia celebrat a l'església de Sant Nicolau de Mira a Altamura.

Durant el segle xix, Acquaviva també va ser declarada prelatura territorial i unida aeque principaliter a Altamura amb butlla Si aliquando del Papa Pius IX, de 16 d'agost de 1848. Amb aquesta butlla Acquaviva va ser declarada exempta de la jurisdicció de l'arquebisbe de Bari, de qui fins llavors havia depès.

Les dues prelatures comprenien un total de cinc parròquies.

El 25 d'abril de 1975 el bisbe Salvatore Isgrò va ser nomenat prelat d'Altamura i Acquaviva[1] a més de bisbe de Gravina (i Irsina), unint així in persona episcopi els tres seus.

El 20 d'octubre de 1980 amb la butlla Qui Beatissimo Petro del Papa Joan Pau II Acquaviva i Altamura perderen la seva independència secular i van ser sotmeses a l'arxidiòcesi de Bari.

Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti[modifica]

El 30 de setembre de 1986 amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, la diòcesi de Gravina i les dues prelatures d'Acquaviva delle Fonti i Altamura, ja unides in persona episcopi des de 1975, es van unir amb la fórmula plena unione i la nova circumscripció eclesiàstica va assumir el nom actual. Alhora, l'església prelatícia d'Altamura ser elevada a catedral i el territori de Santeramo in Colle, ja part de la l'arxidiòcesi de Bari-Bitonto, va ser annexada a la nova circumscripció eclesiàstica.

Cronologia episcopal[modifica]

Giulio Cesare Sacchetti, bisbe de Gravina (1623 - 1626)
Gioacchino de Gemmis, prelat d'Altamura (1783 - 1818)

Bisbes de Gravina[modifica]

  • Pietro † (citat el 867)
  • Leone † (citat el 876)
  • Guido † (inicis de 1099 - finals de 1123)
  • Orso † (citat el 1152)
  • Roberto † (citat el 1179)
  • Tommaso † (inicis de 1189 - 1215 mort)
  • Samuele † (1215 - 1244)
  • Pantaleone † (1245 - 1256 mort)
  • Giacomo di Taranto † (1257 - 14 d'octubre de 1266 deposat)
  • Pietro, O.S.B. † (1280 - 1282 mort)
  • Palmieri (Palmerio) † (1284 - 1286)
  • Nicola da Potenza, O.P. † (1287 - 1291 mort)
  • Giovanni † (1292 - 1294 mort)
  • Giacomo II † (1294 - 1308)
  • Francesco † (1308 - 1318)
  • Nicola † (circa 1320 - 1335 mort)
  • Riccardo Caracciolo, O.F.M. † (1336 - de maig de 1343 mort)
  • Andra da Perugia, O.F.M. † (3 de setembre de 1343 - 1345 mort)
  • Tancredi da Auletta, O.F.M. † (3 de març de 1346 - 1349 mort)
  • Bernardo Cucchi † (28 de gener de 1349 - 1349 mort)
  • Giovanni da Gallinaro, O.F.M. † (22 de maig de 1350 - 14 de març de 1373 nomenat bisbe de Rossano)
  • Luciano, O.E.S.A. † (8 d'abril de 1373 - inicis de 14 de desembre de 1381 mort)
    • Nicola De Madio, O.P. † (7 de febrer de 1386 - ?) (antibisbe)[2]
  • Filippo † (1387 - 16 d'abril de 1395 nomenat arquebisbe d'Otranto)
  • Francesco Bonaccursi, O.F.M. † (1 de maig de 1395 - 13 d'octubre de 1400 nomenat bisbe d'Accia)
  • Antonio De Rossi † (13 d'octubre de 1400 - 4 de gener de 1402 nomenat bisbe d'Isola)
  • Ruggero Longobardi † (4 de gener de 1402 - 1411 mort)
  • Enrico Dasmani, O.F.M. † (19 d'octubre de 1411 - ? renuncià)[3]
  • Giovanni Roberto Santoro † (20 de maig de 1429 - 1444 mort)
    • Marino Orsini † (14 de febrer de 1447 - 1471 mort) (administrador apostòlic)
  • Giacomo Vittorio Appiani † (1 de febrer de 1473 - 1482 mort)
  • Pietro Matteo d'Aquino † (19 d'agost de 1482 - 18 de febrer de 1508 nomenat bisbe de Lecce)
  • Antonio Brancaccio (o Brancati), O.P. † (18 de febrer de 1508 - 1518 mort)
  • Luca Rinaldi † (1 de desembre de 1518 - 1552 mort)
  • Giovanni Angelo Pellegrino † (14 de desembre de 1552 - 1568 mort)
  • Francesco Bossi † (2 d'agost de 1568 - 5 de maig de 1574 nomenat arquebisbe de Perusa)
  • Gastone Ettore Paganelli † (10 de maig de 1574 - 1575 mort)
  • Giulio Ricci † (9 de maig de 1575 - 13 de novembre de 1581 nomenat bisbe de Teramo)
  • Antonio Maria Manzoli † (26 de novembre de 1581 - 1593 renuncià)
  • Vincenzo Giustiniani † (2 d'agost de 1593 - 3 d'octubre de 1614 mort)
  • Agostino Cassandra, O.F.M. † (24 de novembre de 1614 - 17 de setembre de 1623 mort)
  • Giulio Cesare Sacchetti † (4 de desembre de 1623 - 17 de març de 1626 nomenat bisbe de Fano)
  • Arcangelo Baldini, O.P. † (20 de juliol de 1626 - 27 de novembre de 1629 mort)
  • Arcasio Ricci † (13 de novembre de 1630 - 1636 mort)
  • Filippo Consacchi † (15 de desembre de 1636 - 1644 mort)
  • Domenico Cennini † (6 de març de 1645 - 21 d'agost de 1684 mort)
  • Domenico Valvassori, O.S.A. † (18 de març de 1686 - 2 d'octubre de 1689 mort)
  • Marcello Cavalieri, O.P. † (11 de gener de 1690 - 22 d'agost de 1705 mort)
  • Luigi Capuano † (14 de desembre de 1705 - 13 de setembre de 1708 mort)
    • Sede vacante (1708-1718)
  • Cesare Francesco Lucini, O.P. † (11 de maig de 1718 - 2 de març de 1725 mort)
  • Vincenzo Ferrero, O.P. † (18 d'abril de 1725 - 8 de febrer de 1730 nomenat bisbe de Lucera)
  • Camillo Olivieri † (5 de març de 1731 - 21 d'agost de 1758 mort)
  • Nicola Cicirelli † (18 de desembre de 1758 - maig de 1790 mort)
  • Michele de Angelis † (18 de juny de 1792 - 1806 mort)
    • Sede vacante (1806-1818)

Bisbes de Gravina e Montepeloso-Irsina[modifica]

Prelats d'Altamura[modifica]

Prelats d'Altamura i Acquaviva delle Fonti[modifica]

Bisbes de Gravina i prelats d'Altamura i Acquaviva delle Fonti[modifica]

  • Salvatore Isgrò † (25 d'abril de 1975 - 18 de març de 1982 nomenat arquebisbe de Sàsser)
  • Tarcisio Pisani, O.M. † (28 de juny de 1982 - 30 de setembre de 1986 nomenat bisbe d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti)

Bisbes d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2012, la diòcesi tenia 168.500 batejats sobre una població de 170.500 persones, equivalent al 99,3% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 37.750 37.965 99,4 47 42 5 803 5 50 9
1969 60.682 61.670 98,4 56 45 11 1.083 14 150 18
1980 65.326 67.860 96,3 60 49 11 1.088 14 153 20
1990 150.070 150.674 99,6 96 71 25 1.563 1 36 267 39
1999 158.200 159.826 99,0 95 74 21 1.665 5 23 180 39
2000 158.650 160.173 99,0 102 76 26 1.555 5 28 233 39
2001 162.000 163.408 99,1 95 72 23 1.705 9 31 215 39
2002 162.000 162.986 99,4 96 74 22 1.687 9 34 197 39
2003 163.938 165.138 99,3 106 81 25 1.546 9 32 196 39
2004 161.864 165.090 98,0 105 80 25 1.541 10 32 190 39
2006 163.735 168.658 97,1 95 76 19 1.723 8 25 193 40
2012 168.500 170.500 98,8 91 69 22 1.851 11 24 160 40

Notes[modifica]

  1. Per Acquaviva delle Fonti el nomenament és del 8 d'abril de 1978 (cfr. AAS 70, 1978, p. 299).
  2. Nomenat per l'antipapa Climent VII.
  3. Nomenat per l'antipapa Joan XXIII va ser confirmat el 1420 pel Papa Martí V.
  4. També prelat d'Altamura i Acquaviva delle Fonti.
  5. 5,0 5,1 Clergue.
  6. Abat.

Fonts[modifica]

Per Gravina[modifica]

Per Altamura i Acquaviva[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti Modifica l'enllaç a Wikidata