Bisbat de San Marino-Montefeltro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de bisbat Bisbat de San Marino-Montefeltro
Dioecesis Sammarinensis-Feretrana
Diocesi di San Marino-Montefeltro
La catedral de Pennabilli
Localització
País Itàlia Itàlia
Flag of San Marino.svg San Marino
Territori Flag of Emilia-Romagna.svg Emília-Romanya
Província eclesiàstica Emília-Romanya
Metropolitana Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Coordenades 43° 56′ 00″ N, 12° 28′ 00″ E / 43.93333°N,12.46667°E / 43.93333; 12.46667Coord.: 43° 56′ 00″ N, 12° 28′ 00″ E / 43.93333°N,12.46667°E / 43.93333; 12.46667
Geografia
Àrea 800 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2011)
67.541
64.004 (94,8%)
Parròquies 81
Altres dades
Ritus romà
Establiment segle IX
Catedral San Bartolomeo
Cocatedral San Leone, San Marino
Sant patró Sant Marí Diaca
San Leo (Leone)
Sacerdots diocesans 81
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Andrea Turazzi
Vicari General Elio Ciccioni
Mapa

En vermell apareix el territori del bisbat
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El bisbat de San Marino-Montefeltro (italià: diocesi di San Marino-Montefeltro; llatí: Dioecesis Sammarinensis-Feretrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya. El 2010 tenia 64.004 batejats d'un total 67.541 habitants. Actualment està regida pel bisbe Andrea Turazzi.

Els patrons diocesans són Sant Marí diaca i san Leo (Leone) prevere.

Territori[modifica]

El territori de la diòcesi ocupa dos estats diferents: Itàlia i San Marino.

A més de tot el territori de San Marino, la diòcesi inclou l'Alta vall Marecchia i el llogaret de Pieve Corena a la província de Rimini (amb un total de 7 municipis), la Vall Foglia i la Vall Conca a la província de Pesaro i Urbino (amb un total de 13 municipis).

La seu episcopal és la ciutat de Pennabili, on es troba la catedral de sant Bartomeu. A San Leo hi ha la catedral homònima; i a San Marino hi ha la basílica cocatedral de San Marino.

La diòcesi està dividida en 81 parròquies, de les quals 69 es troben a Itàlia i 12 a San Marino.

Història[modifica]

Stemma Diocesi San Marino-Montefeltro.jpg La diòcesi de Montefeltro existia al segle VIII. El primer esment es remunta al 785, quan Carlemany, amb l'aprovació del Papa Adrià I, la va establir com sufragània, de l'arxidiòcesi de Ravenna. No obstant això, el primer esment d'un bisbe de Montefeltro remunta al 826, quan el bisbe Agatone va assistir al sínode de Roma convocat pel Papa Eugeni II. Al llarg del segle IX la presència dels bisbes a la seu montefeltrina està ben testificat, tot i que no sap si en el segle següent la seu estava vacant, ja que no es tenen els noms dels bisbes fins a Arduino, al començament del segle XI.

Un document del 964, en època del Papa Lleó VIII, i un del 7 de juliol de 997, durant el pontificat del Papa Gregori V, confirmen que Montefeltro va ser diòcesi sufragània de l'arxidiòcesi de Ravenna. En 1050 la diòcesi va ser sostreta a l'autoritat metropolitana de Ravenna, però posteriorment hi tornà. En 1154 va ser declarat immediatament subjecta a la Santa Seu .

En 1125 el Papa Honori II, amb la butlla Officii nostri,[1] va confirmar al bisbe Pietro Carpegna totes les jurisdiccions i possessions de l'Església de Montefeltro; aquest document és important perquè per primera vegada s'enumeren totes les pieves, les esglésies i capelles de la diòcesi.

A principis del segle XV el bisbe Giovanni Seclani va abandonar la seu històrica de la diòcesi de San Leo i va posar la seva residència a Talamello, on en 1437 es va construir el palau episcopal.

El 4 de juny de 1563 es va convertir en part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi d'Urbino (avui arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado).

En les tres últimes dècades del segle XVI va començar l'ardu problema de la residència del bisbe. El bisbe Sormani amb el permís del Papa Pius V i la confirmació de Gregori XIII amb la butlla Aequum reputamus[2] del 25 de maig de 1572 va traslladar la seva residència de San Leo a Pennabilli. Aquest canvi va ser defensat per Guidobaldo della Rovere, qui desitjava tenir el domini absolut de San Leo, sense la presència de clergues. En el mateix any 1572, en un sínode diocesà, es va decidir acceptar l'oferta de Macerata Feltria per finançar el seminari diocesà, que va sorgir en aquest país. Pel que fa als sínodes del bisbe Sormani, s van dur a terme en diversos llocs de la diòcesi: Sant'Agata Feltria, l'abadia de Valle Sant'Anastasio, Pennabilli, San Marino, Macerata Feltria.

Al bisbe Sormani el va succeir Consalvo Duranti que set anys després de residir a Pennabilli, en 1614 es va traslladar a l'abadia de Vall Sant'Anastasio, però després de set anys en 1621, es va instal·lar a Macerata Feltria.

El bisbe Scala va residir en diferents llocs: del 1643 al 1644 a Pennabilli, després a Valle Sant'Anastasio, a Macerata Feltria i San Marino, per finalment tornar a Pennabilli.

En els anys setanta del segle XVII el bisbe Buoni va tractar de restaurar l'església de Sant Leo com la catedral de la diòcesi en lloc de la catedral nova de Pennabilli, la construcció es va iniciar sota el bisbe Sormani i es va continuar sota el bisbe Duranti. Però aquest intent va fracassar per l'aplicació del recurs presentat a la Santa Seu pels ciutadans de Pennabilli; el bisbe obtingué un trasllat a una altra seu.

Des bisbe Belluzzi està testificat el costum de prendre possessió de la diòcesi primer a Pennabilli i després a San Leo. Fins i tot aquest bisbe, encara que va residir principalment en Pennabilli, sovint canvià de residència, voltant per les seus ja esmentades.

El 25 de març de 1729 el Papa Benet XIII amb el motu proprio Nuper nobis innotuit[3] va voler restaurar com catedral l'església de Sant Leo i reduir la catedral de Pennabilli a església col·legiada. Però per l'oposició dels habitants de Pennabilli aquesta decisió no va tenir cap efecte.

El 22 de febrer de 1977, amb el decret Proprius dioecesis de la Congregació per als Bisbes, la diòcesi assumí el seu nom actual i patí alguns canvis en el seu territori: cedí dues parròquies a la diòcesi de Sarsina i altres deu a la de Rimini; totes aquestes parròquies es trobaven a la província de Forlì; i va obtenir quatre parròquies de la diòcesi que es trobaven a la província de Pesaro i altres dos a la República de San Marino, que havia pertangut a la diòcesi de Rimini. Alhora, la diòcesi ha tornat a ser sufragània de l'arxidiòcesi de Ravenna.

Després de gairebé tres dècades de restauracions, el 17 de juny de 2000 va ser consagrada de nou la catedral de Pennabilli.

En les últimes dues dècades, dos Papes han visitat la diòcesi: el Papa Joan Pau II al setembre de 1982 en el viatge apostòlic a la República de San Marino; i el Papa Benet XVI el 19 de juny de 2011 en una visita pastoral a la diòcesi.

Cronologia episcopal[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2010, la diòcesi tenia 64.004 batejats sobre una població de 67.541 persones, equivalent 94,8% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 72.000 72.000 100,0 166 126 40 433 40 130 123
1969 49.780 49.800 100,0 119 89 30 418 32 114 74
1980 55.250 55.500 99,5 92 68 24 600 27 83 118
1990 56.500 57.100 98,9 81 54 27 697 28 80 81
1997 56.810 57.000 99,7 82 52 30 692 1 42 65 90
2000 57.162 59.470 96,1 78 49 29 732 1 31 66 81
2001 59.000 59.442 99,3 79 52 27 746 1 29 66 81
2002 61.620 62.271 99,0 78 51 27 790 1 31 67 81
2003 63.130 65.725 96,1 76 49 27 830 1 29 70 81
2004 60.734 62.590 97,0 75 49 26 809 1 28 65 81
2010 64.004 67.541 94,8 81 58 23 790 7 25 55 81

Notes[modifica]

  1. Text de la butlla a Cappelletti, op. cit., pp. 290-292.
  2. Text de la bolla in Cappelletti, op. cit., pp. 309-315.
  3. Text del motu proprio a Cappelletti, op. cit., pp. 326-331.
  4. El 2 de gener de 1075 la seu feretrana era vacant i el papa Gregori VII demanà al poble feretrí que elegís el seu propi bisbe. Cfr. Cappelletti, op. cit., p. 290.
  5. Pino degli Ordelaffi era bisbe electe de Pafo, però mai no va poder prendre possessió de la seva seu, que era de obediència avinyonesa; rebent, però, in commendam, la diòcesi de Montefeltro i després la de Cercia, de la que esdevingué bisbe al 1394.
  6. Nomenat per l'antipapa Climent VII.
  7. Gams i altres cronologien citen un Andrea, bisbe del 1456 o 1457 al 1458.
  8. Durant la vacant de la seu fou administrador apostòlic Emilio Biancheri, bisbe de Rimini.

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de San Marino-Montefeltro Modifica l'enllaç a Wikidata