Vés al contingut

Sínode diocesà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentSínode diocesà
Nom en la llengua original(la) Synodus dioecesana Modifica el valor a Wikidata
TipusSínode Modifica el valor a Wikidata

Un sínode diocesà (en llatí, Synodus dioecesana), en el cristianisme o catolicisme, és una reunió d'un bisbe amb els sacerdots, i de vegades també amb religiosos i laics, de la seva demarcació, convocada pel bisbe titular o un altre prelat si aquesta església no és una diòcesi o es troba vacant, per a estudiar qüestions religioses i promoure la pràctica religiosa en el territori.[1][2] El sínode diocesà s'ha de distingir del sínode o concili provincial, en el qual l'àmbit corresponent és el de la província eclesiàstica, en conseqüència, el sínode diocesà es troba a l'escala inferior del dret eclesiàstic, on l'únic legislador és el bisbe, tenint els convocats només vot consultiu.[3][4]

Per a alguns autors el primer sínode d'aquest tipus s'hauria efectuat l'any 511, encara que altres assenyalen que el primer va ser el d'Auxerre [oˈsɛʁ] l'any 585; no obstant això, ja entre els anys 318 i 321 se n'hauria realitzat un a Alexandria, convocat per la seva patriarca titular.[3]

Durant el Concili del Laterà IV convocat pel Papa Innocenci III el 1215 es publica la primera norma general per a aquest tipus de sínodes; no obstant això, anteriorment al XVI Concili de Toledo ja s'havia realitzat una aproximació amb la promulgació del Cànon 7è relatiu a concilis diocesans convocats en la forma de sínodes diocesans.[5]

Pel cas de l'església llatina, segons el Cànon 460 del Codi de Dret Canònic vigent, el sínode diocesà es podria definir com:

« «(...) est coetus delectorum sacerdotum aliorumque christifidelium Ecclesiae particularis, qui in bonum totius communicatis dioecesanae Episcopo dioecesano adiutricem operam praestant, ad normam canonum qui sequuntur» «(...) és una assemblea de sacerdots i altres fidels escollits d'una Església particular, que presten la seva ajuda al Bisbe de la diòcesi per a bé de tota la comunitat diocesana, segons els cànons que segueixen» »
Codi de Dret Canònic, canon 460è.[4]

Referències

[modifica]
  1. Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós «Sínode diocesà». Diccionari de religions. Centre de Terminologia TERMCAT, 2015 [Consulta: 6 octubre 2022].
  2. «Sínode diocesà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 6 octubre 2022].
  3. 3,0 3,1 Fuentes Caballero, José Antonio «El Sínodo Diocesano: Breve recorrido a su actuación y evolución histórica». Ius canonicum, Vol. 21, Núm. 42, 1981, pàgs. 543-566. ISSN: 0021-325X [Consulta: 6 octubre 2022].
  4. 4,0 4,1 Consell Episcopal Llatinoamericà, Església Catòlica. "Codi de Dret Canònic: legislació complementària dels països hispanoamericans". EUNSA, Ediciones Universidad de Navarra, S. A.. ISBN 978-95-8625-620-9. 
  5. Olivares Terol, María José «Los sínodos del Obispado de Cartagena-Murcia (siglo XVI)». Murgetana, Núm. 16, 2007, pàgs. 9-26. ISSN: 0213-0939 [Consulta: 6 octubre 2022].