Arquebisbat d'Ancona-Osimo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaArquebisbat d'Ancona-Osimo
Archidioecesis Anconitana-Auximana
Ancona catedrale.jpg
La Catedral d'Ancona

Localització
Roman Catholic Diocese of Ancona-Osimo in Italy.jpg
 43° 37′ 31″ N, 13° 30′ 36″ E / 43.6253°N,13.5101°E / 43.6253; 13.5101
EstatItàlia
RegióMarques
Provínciaprovíncia d'Ancona

Parròquies 72
Conté la subdivisió
Població
Total 225.441 hab.
• Densitat 450,88 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Marques
Superfície 500 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació segle III (Ancona)
segle VII (Osimo)
Catedral Metropolitana di San Ciriaco , San Leopardo (cocatedral)
Organització política
• Arquebisbe metropolità Edoardo Menichelli
Altres

Lloc web diocesi.ancona.it
Modifica les dades a Wikidata


L'arquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques. El 2012 sumava amb 197.851 batejats al voltant de 225.441 habitants. Actualment està dirigida per l'arquebisbe Edoardo Menichelli.

Territori[modifica]

La diòcesi d'Ancona
El palau arquebisbal

L'arxidiòcesi té una superfície de 505 km², i s'estén íntegrament per la província d'Ancona. Comprèn els municipis d'Ancona, Osimo, Falconara Marittima, Numana, Camerano, Camerata Picena, Castelfidardo, Polverigi, Staffolo, Filottrano, Grancetta di Chiaravalle, Agugliano, Sirolo, Offagna.

Al nord limita amb el bisbat de Senigallia, a oest amb el bisbat de Jesi; al sud i a l'oest amb el bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia, al sud amb la prelatura de Loreto i a l'est amb el mar Adriàtic.

Els monuments més significatius de l'arxidiòcesi són: a Ancona, la catedral de San Ciriaco, l'església de Santa Maria della Piazza, l'abadia de Portonovo i de San Pietro al Conero, San Francesco alle Scale e San Domenico; a Osimo la cocatedral de San Leopardo, el baptisteri, la basílica de San Giuseppe da Copertino i el santuari de Campocavallo.

El territori està dividit en 72 parròquies.

La província eclesiàstica comprèn també les diòcesis sufragànies de Fabriano-Matelica, Jesi, Senigallia i la prelatura territorial de Loreto.

Història[modifica]

Ancona[modifica]

La primera informació sobre la vida cristiana d'Ancona referir-se a la memòria de sant Esteve, que la que sant Agustí parla en un dels seus escrits, i pel Papa Gregori el Gran tenim la notícia que la primera catedral d'Ancona va ser dedicada a aquest sant.

Una antiga tradició diu que les restes de Sant Ciriac va ser traslladat des de Jerusalem, on el sant havia estat martiritzat, i enterrat al segle IV a la catedral de la catedral de Sant Esteve i d'allí es va traslladar a l'actual catedral durant el segle X. Les excavacions a la catedral el 1979 per ordre del bisbe Carlo Maccari van donar credibilitat a aquesta tradició.

Les relíquies dels màrtirs Pellegrino i Flavio es conserven a l'església de San Pellegrino e San Filippo Neri, mentre que els dels màrtirs Palazia i Laurentia es conserven a la catedral.

El 1419 el Papa Martí V va decidir unir a la diòcesi d'Ancona la de Numana (també anomenada Umana). La unió va ser sancionada per la butlla Ex supernae majestatis del 19 d'octubre de 1422 i la diòcesi va prendre el nom de diòcesi d'Ancona i Umana (Anconitana et Numanensis). En contra de la unió habitual de les dues diòcesis no va ser aeque principaliter i Numana no va conservar cap prerrogativa episcopall, de fet, la seva catedral es va reduir a una simple parròquia. En els següents segles, els bisbes d'Ancona també van quedar fora el títol dels bisbes d'Umana, fins al 22 d'abril de 1770 el Papa Benet XIV va ordenar mitjançant una butlla que s'adoptés el doble títol.

El 1796 una imatge de la Mare de Déu de la catedral va ser vista com obria i tancava els ulls durant quatre mesos per una gran multitud, estimada en prop de seixanta mil persones. Al febrer de l'any següent Napoleó Bonaparte va arribar a la ciutat i va voler establir personalment un procés al voltant d'aquest fet, amb la intenció de posar fi a una suposada superstició. Va examinar acuradament la imatge, va interrogar els canonges, va voler dedicar a la caritat el collaret de perles que adornava la imatge i traslladar-la a un monestir, però per respecte a les persones que l'havia venerada canvià la decisió i la imatge tornà a la catedral.

El 14 de setembre 1904 la seu va ser elevada al rang d'arxidiòcesi honoris causa immediatament subjecta a la Santa Seu amb el decret Honoribus et privilegiis de la Congregació Consistorial. El 15 d'agost de 1972 va ser més elevada a arxidiòcesi metropolitana pel Papa Pau VI per la butlla Qui apostolico; i li van ser assignats com a diòcesis sufragànies les diòcesis d'Osimo i Jesi.

Algunes de les hores més fosques de la diòcesi eren el període de l'ocupació francesa de finals del segle XVIII, els bombardejos de la Segona Guerra Mundial, el terratrèmol de 1972 i l'ensorrament de 1982.

A Ancona van néixer San Costanzo i el Beat Gabriele Ferretti.

Entre els bisbes que destaquen cal recordar: per al període dels orígens san Primiano i san Marcel·lí; la figura del beat Antonio Fatati, un bisbe del segle XV, per la santedat de la seva vida; Vicente Lucchi i el cardenal Carlo Conti, per la seva reorganització del treball en el període posterior al Concili de Trento; els cardenals D'Aste i Marcinforte al segle XVIII per la seva vida evangèlica i la seva saviesa pastoral; i el cardenal Achille Manara a principis del segle xx, l'últim cardenal bisbe.

Osimo[modifica]

Segons la tradició, a mitjan segle III el màrtir san Felicià va predicar la fe cristiana al territori d'Osimo. Al 303, durant el transcurs de la persecució ordenada per Dioclecià, van patir martiri a Osimo sants Fiorenzo, Sisino i Diocleci, i al lloc del martiri s'erigí una església dedicada a ells, encara existent.

El primer bisbe d'Osimo del qual es té notícia va ser san Leopardo, que va viure en una època incerta, potser al segle IV o V. Al 599, el Papa Gregori el Gran donà a l'església osimana «diu pastorali sollecitudine destitutam» (o sigui, en tems vacants), tota la cura pastoral del bisbe Sereno d'Ancona.

El 22 de maig de 1240 el Papa Gregori IX, mitjançant la butlla Recte considerationis examine, en ocasió d'una revolta, suprimí la diòcesi d'Osimo i incorporà el territori a la nova diòcesi de Recanati. El 15 de novembre d'aquell any Osimo passà a mans del bisbe de Numana, com a compensació per la pèrdua de la potestat episcopal sobre Recanati. El 13 de març de 1264 el Papa Urbà IV, amb la butlla Recti statera judicii, restaurà el bisbat d'Osimo.

El 1320 Osimo es revoltà de nou i empresonà el bisbe Berardo II. Llavors, el Papa Joan XXII privà novament a Osimo de la dignitat episcopal, però com que els altres centres de la diòcesi s'havien oposat a la rebel·lió, els atorgà el seu propi bisbe amb el títol de episcopus dioecesis ecclesiae Auximanae, olim cathedralis. Com a catedral es va fer servir l'església de Santa Maria de Cingoli. El 12 de juliol de 1368 el Papa Urbà VI concedí la restitució de la càtedra episcopal a Osimo per la butlla Sancta Mater Ecclesia.[1]

El 1586 el Papa Sixte V va transferir a Recanati els territoris de Castelfidardo i de Montecassiano, anteriorment pertanyents a Osimo.

El 20 d'agost de 1725 amb la butlla Romana Ecclesia del papa Benet XIII, el bisbat de Cingoli va ser restabler-ta amb territori desmembrat de la diòcesi d'Osimo i unida aeque principaliter amb la seu d'Osimo.

El 15 d'agost de 1972 la diòcesi d'Osimo i Cingoli va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi d'Àncona.

L'últim canvi a la unió territorial plena amb Ancona es remunta a 1984, quan el Papa Joan Pau II va decidir la unió de Castelfidardo a Osimo i la unió de Montefano i Appignano, respectivament, a Recanati i Macerata.

Entre els bisbes d'Osimo s'inclouen: els sants bisbes Vitaliano al segle VIII i Benvenuto al segle XII; el cardenal Antonio Maria Galli pel seu treball posterior al Concili de Trento, Compagnoni Pompeu al segle XVIII per la seva gran erudició; el cardenal Guido Calcagnini, que durant l'episcopat el 1796 va tenir lloc el miracle de la creu de fusta a la catedral; el cardenal Giovanni Soglia Ceroni, que va ser Secretari d'Estat de Pius IX. L'últim bisbe de residir a Osimo va ser Domenico Brizi, que va morir el 1964. A Osimo van néixer el Papa Pius VIII, sant Silvestre Guzzolini, fundador dels Silvestrins, i Sant Bonfiglio on va morir sant Josep de Copertino.

Ancona-Osimo[modifica]

El 28 de setembre de 1972, Carlo Maccari, ja arquebisbe d'Ancona i Numana, va ser nomenat també bisbe d'Osimo, unint així les tres seus in persona episcopi.

El 5 de juliol de 1975, d'acord amb el decret Ex historicis documentis de la Congregació per als Bisbes, a petició de l'arquebisbe Carlo Maccari, l'antic títol de Numana va ser suprimit; i l'arxidiòcesi assumí només la denominació d'arxidiòcesi d'Ancona, mentre que Numana esdevingué una seu titular episcopal.

L'11 de febrer de 1976 Francesco Tarcisio Carboni va ser nomenat bisbe de Cingoli, separant-se així d'Osimo i unida in persona episcopi a la seu de Macerata i Tolentino, Recanati, Treia. Des d'aquest moment només van quedar les seus d'Ancona i Osimo.

El 30 de setembre de 1986, d'acord al decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, s'establí la plena unione de les dues diòcesis i la nova circumscripció eclesiàstica assumí el nom actual, mantenint la dignitat metropolitana.

L'11 de març de 2000 la província eclesiàstica d'Ancona-Osimo va ser ampliara, amb l'addició de les seus de Loreto, de Senigallia i de Fabriano-Matelica.

Cronologia episcopal[modifica]

Seu d'Ancona[modifica]

  • San Primiano † (segle III)
  • San Ciriaco † (? - 363 mort)
  • Marco † (citat el 462 o 465)[2]
  • Anònim † (citat el 496)[3]
  • San Trasone I † (citat el 500)[4]
  • San Marcellino I † (segle VI)
  • Tommaso † (segle VI)
  • Sereno † (inicis de 598 - 603 mort)
  • Fiorentino † (603 - ?)[5]
  • Giovanni I † (629 o 633 - ?)
  • Mauroso † (citat el 649)
  • Giovanni II † (citat el 679)
  • Senatore † (citat el 743)
  • Natale † (segle VIII ?)[6]
  • Tigrino † (citat el 826)
  • Leopardo † (citat el 861)
  • Paolo † (citat el 878)
  • Bolongerio o Benolergio † (citat el 887)
  • Erfermario † (citat el 967)
  • Trasone II † (citat el 996)
  • Stefano † (citat el 1030)
  • Grimaldo o Grimoaldo † (citat el 1051)
  • Gerardo I † (citat el 1069)
  • Transberto † (citat el 1090 aproximadament)
  • Marcellino II † (citat el 1101 aproximadament)
  • Anònim † (citat el 1118)
  • Bernardo † (citat el 1127)
  • Anònim † (citat el 1146)
  • Lamberto † (citat el 1150 o 1158)
  • Tommaso ? † (citat el 1172)
  • Gentile † (citat el 1179)
  • Rodolfo, O.S.B.Cam. † (1180 - finals de 1185)
  • Berolado † (inicis de 1186 - finals de 1192)
  • Gerardo II, O.S.B.Cam. † (inicis de 1204 - finals de 1228)
  • Persevallo † (inicis de 1239 - aproximadament 1242 mort)
  • Giovanni Boni † (8 de gener de 1244 - ?)
  • Pietro di Romanuccio Capocci † (10 de maig de 1284 - 24 d'agost de 1286 nomenat bisbe de Viterbo i Toscanella)
  • Berardo dal Poggio † (27 d'agost de 1286 - 4 de febrer de 1296 nomenat bisbe de Rieti)
  • Nicolò degli Ungari, O.F.M. † (28 de setembre de 1299 - 1326 mort)
  • Tommaso dal Muro † (16 de juny de 1326 - ? mort)
  • Francesco ? † (citat el 1330)[7]
  • Nicolò Frangipane † (18 de juliol de 1342 - ? mort)
  • Agostino dal Poggio † (6 de febrer de 1344 - ? mort)
  • Ugone, O.S.B. † (1348 - 1348 dimití) (bisbe electe)
  • Lanfranco de Saliverti, O.F.M. † (3 d'octubre de 1348 - 23 d'octubre de 1349 nomenat bisbe de Bèrgam)
  • Giovanni Tedeschi, O.E.S.A. † (23 d'octubre de 1349 - 1380 mort)
  • Bartolomeo Uliari, O.S.B. † (1381 - 9 de desembre de 1385 nomenat bisbe de Florència)
  • Guglielmo Dallavigna, O.S.B. † (6 de febrer de 1386 - 12 de juny de 1405 nomenat bisbe de Todi)
  • Carlo degli Atti, O.S.B. † (12 de juny de 1405 - 1405 o 1406 mort)
  • Lorenzo Ricci † (26 de maig de 1406 - 1410 deposat)[8]
  • Simone Vigilanti, O.E.S.A. † (5 d'abril de 1410 - 6 de març de 1419 nomenat bisbe de Senigallia) [9]
  • Astorgio Agnesi † (6 de març de 1419 - 19 d'octubre de 1422 nomenat bisbe d'Ancona i Numana)

Seu d'Ancona i Numana[modifica]

Seu d'Osimo[modifica]

  • San Leopardo †
    • Sede vacante (599)
  • Fortunato † (citat el 649)
  • Giovanni † (citat el 680)
  • San Vitaliano † (citat el 745)
  • Germano † (citat el 826)
  • Leone † (mencionat en un any entre el 835 i el 847)
  • Andrea † (citat el 853)
  • Pietro † (citat el 887)
  • Attingo o Astingo † (citat el 967 aproximadament)
  • Cloroardo † (citat el 996)
  • Ghislerio † (inicis de 1022 - finals de 1037)
  • Azzo o Atto † (citat el 1062)
  • Lotario † (inicis de 1066 - finals de 1096)
  • Guarnerio † (primera meitat del segle XII)
  • Grimoaldo † (inicis de 1151 - finals de 1157)
  • Gentile † (inicis de 1177 - finals de 1205)
  • Anònim † (citat el 1208)
  • Anònim † (citat el 1211)
  • Sinibaldo I † (inicis de 1218 - aproximadament 1239 mort)
  • Rinaldo † (8 de setembre de 1240 - 22 de desembre de 1240 nomenat bisbe de Recanati)
    • Sede soppressa (1240-1264)
  • San Benvenuto Scotivoli † (13 de març de 1264 - 22 de març de 1282 mort)
  • Berardo Berardi † (18 de gener de 1283 - 16 de maig de 1288 nomenat bisbe de Palestrina)
  • Monaldo † (31 de gener de 1289 - de febrer de 1292 mort)
  • Beato Giovanni d'Uguccione † (24 de març de 1295 - 1319 mort)
  • Berardo II † (29 de febrer de 1320 - 24 de novembre de 1320 mort)
    • Sede soppressa
  • Sinibaldo II, O.F.M. † (25 de juliol de 1326 - 1341 o 1342 mort)
    • Corrado teutonico † (citat el 1328) (antibisbe)
  • Alberto Boson, O.P. † (25 d'agost de 1342 - 1347 mort)
  • Luca Mannelli, O.P. † (5 de novembre de 1347 - 22 de gener de 1358 nomenat bisbe de Fano)
  • Pietro Massei, O.P. † (24 de gener de 1358 - 1381 mort)
  • Pietro III † (19 de juliol de 1381 - d'abril de o de juliol de 1400 mort)
    • Jean Rousseau † (2 de maig de 1382 - ?) (antibisbe)
  • Giovanni Grimaldeschi † (3 de setembre de 1400 - 1419 dimití)
  • Pietro Ercolani, O.F.M. † (30 de gener de 1419 - 1422 mort)
  • Nicolò Bianchi, O.S.B. † (21 de juliol de 1422 - 1434 mort)
  • Andrea da Montecchio † (29 d'octubre de 1434 - 1454 mort)
  • Giovanni de' Prefetti † (30 d'agost de 1454 - 27 de juliol de 1460 mort)
  • Gaspare Zacchi † (1 de setembre de 1460 - 23 de novembre de 1474 mort)
  • Luca Carducci, O.S.B.Cam. † (2 de desembre de 1474 - agost o de setembre de 1484 mort)
  • Paride Ghirardelli † (15 de setembre de 1484 - 1 de setembre de 1498 mort)
  • Antonio Sinibaldi † (19 d'octubre de 1498 - 13 de juny de 1515 dimití)
  • Giambattista Sinibaldi † (13 de juny de 1515 - 9 d'abril de 1547 mort)
  • Cipriano Senili † (15 de maig de 1547 - 19 de juliol de 1551 mort)
  • Bernardino de Cupis † (24 d'agost de 1551 - 1574 dimití)
  • Cornelio Firmano † (15 de gener de 1574 - 5 de juliol de 1588 mort)
  • Teodosio Fiorenzi † (27 de juliol de 1588 - 19 de maig de 1591 mort)
  • Antonio Maria Galli † (19 de juliol de 1591 - 30 de març de 1620 mort)
  • Agostino Galamini, O.P. † (29 d'abril de 1620 - 6 de setembre de 1639 mort)
  • Girolamo Verospi † (10 de febrer de 1642 - 5 de gener de 1652 mort)
  • Lodovico Betti † (1 de juliol de 1652 - 26 d'octubre de 1655 mort)
  • Antonio Bichi † (6 de març de 1656 - 21 de febrer de 1691 mort)
  • Opizio Pallavicini † (8 d'agost de 1691 - 11 de febrer de 1700 mort)
    • Sede vacante (1700-1709)
  • Michelangelo dei Conti † (24 de gener de 1709 - 1 d'agost de 1712 nomenat bisbe de Viterbo e Tuscania)
  • Orazio Filippo Spada † (17 de gener de 1714 - 28 de juny de 1724 mort)
  • Agostino Pipia, O.P. † (20 de desembre de 1724 - 20 d'agost de 1725 nomenat bisbe d'Osimo i Cingoli)

Seu d'Osimo e Cingoli[modifica]

Seu d'Ancona-Osimo[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2012, l'arxidiòcesi tenia 197.851 batejats sobre una població de 225.441 persones, equivalent al 87,8% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
arquebisbat d'Ancona (i Numana)
1959 129.500 130.000 99,6 161 71 90 804 105 238 46
1969 153.000 153.428 99,7 177 89 88 864 100 280 52
1980 152.500 153.500 99,3 157 82 75 971 1 98 209 58
bisbat d'Osimo i Cingoli
1949 37.445 37.445 100,0 124 86 38 301 40 165 39
1969 55.247 55.272 100,0 114 73 41 484 49 157 39
1980 55.413 55.541 99,8 96 61 35 577 43 119 39
arquebisbat d'Ancona-Osimo
1990 204.310 208.218 98,1 203 111 92 1.006 4 140 244 71
1999 205.214 206.831 99,2 190 108 82 1.080 8 101 206 72
2000 205.682 207.220 99,3 197 115 82 1.044 8 99 203 72
2001 206.598 208.747 99,0 189 110 79 1.093 15 94 196 72
2002 205.682 207.220 99,3 190 108 82 1.082 15 96 192 72
2003 210.062 212.875 98,7 184 108 76 1.141 15 89 173 72
2004 205.204 212.340 96,6 181 109 72 1.133 16 82 165 72
2006 206.541 216.858 95,2 175 100 75 1.180 17 88 124 72
2012 197.851 225.441 87,8 128 89 39 1.545 18 45 86 72

Notes[modifica]

  1. El text de la Butlla a Cappelletti, op. cit., pp. 532-535.
  2. Segons Lanzoni (op. cit., p. 385), che riprende la seconda edizione dell'Italia Sacra di Ferdinando Ughelli, questo Marco non compare, come invece si pretenderebbe, negli atti del sinodo romano del 462 o 465.
  3. Un "pontifex anconitanus" és citat a una carta del Papa Gelasi I del 496; cfr. Lanzoni, op. cit., p. 385.
  4. Per Lanzoni, Trasone I è da identificare con Trasone II del X secolo, a cui si deve il ritrovamento delle reliquie di San Liberio.
  5. Presumpte successor de Sereno, non admès per Lanzoni, pel que fa a la carta del Papa Gregori I no parla explícitament d'ell com a bisbe successor de Sereno.
  6. El nom de «Natalis peccator ep[episcopu]s Anc[onae]» apareix a un sarcòfag conservat a la catedral de Rimini, datat a inicis del segle X. Cfr. Lanzoni, op. cit., pp. 453-454.
  7. Absent a Eubel, pel qual a la mort de Tommaso succeeix Nicolò, és menzionat, amb un signe d'interrogació, a Gams.
  8. Il 19 de desembre de 1412 nomenat antibisbe de Senigallia.
  9. Rafael Lazcano, Episcopologio agustiniano. Agustiniana. Guadarrama (Madrid) 2014, vol. I, p. 478.
  10. Ferretti secondo Gams, Liberotti secondo Eubel.
  11. Bisbe de Segna, no aconseguí el trasllat a Ancona.
  12. Segons Eubel, aquest bisbe, citat per Gams, és absent als registres de la Santa Seu.
  13. Gams diu el 24 de febrer, mentre que Eubel escriu només "febrer de 1585".
  14. Del 21 de novembre de 1800 al 4 de juny de 1808 és nomenat com administrador apostòlic Francesco Saverio Passari, arquebisbe titular de Larissa.
  15. Des del 5 de juliol de 1975 Carlo Maccari va ser arquebisbe d'Ancona, suprimint-se l'antic títol de Numana.
  16. Des de l'11 de febrer de 1976 Carlo Maccari va ser només bisbe d'Osimo, sent Cingoli unida in persona episcopi amb Macerata i Tolentino.

Fonts[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat d'Ancona-Osimo Modifica l'enllaç a Wikidata

Per la seu d'Ancona[modifica]

Per la seu d'Osimo[modifica]