Arquebisbat de Vercelli

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de bisbat Arquebisbat de Vercelli
Archidioecesis Vercellensis
Diocesi di Vercelli
La Catedral de Vercelli
Localització
País Itàlia Itàlia
Territori Flag of Piedmont.svg Piemont
Província eclesiàstica Piemont
Diòcesis sufragànies Alessandria, Biella, Casale Monferrato, Novara
Coordenades 45° 19′ 00″ N, 08° 25′ 00″ E / 45.31667°N,8.41667°E / 45.31667; 8.41667Coord.: 45° 19′ 00″ N, 08° 25′ 00″ E / 45.31667°N,8.41667°E / 45.31667; 8.41667
Geografia
Àrea 1,658 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2011)
183.400
178.300 (97,2%)
Parròquies 117
Altres dades
Ritus romà
Establiment segle III
Catedral Metropolitana de Sant Eusebi
Sant patró Sant Eusebi
Sacerdots diocesans 126
Lideratge actual
Papa Francesc
Arquebisbe metropolità Marco Arnolfo
Bisbe emèrit Enrico Masseroni
Mapa

En vermell apareix el territori del bisbat
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
El seminari arxiepiscopal de Vercelli.

L'arquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2010 tenia 178.300 batejats d'un total de 183.400 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Marco Arnolfo.

Territori[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn la província homònima, a exclusió de Valsesia, que pertany a la diòcesi de Novara; i de Carisio, que pertany a la de Biella. La diòcesi també comprèn alguns municipis de les províncies de Biella (Ailoche, Brusnengo, Caprile, Castelletto Cervo, Crevacuore, Curino, Masserano, Sostegno i Villa del Bosco), de Novara (Biandrate, Casalbeltrame, Casaleggio Novara, Landiona, Recetto San Nazzaro Sesia, Vicolungo i Vinzaglio) i de Pavia (Candia Lomellina, Castelnovetto, Confienza, Cozzo, Langosco, Palestro, Robbio). A la província d'Alessandria ocupa dues parròquies al municipi de Morano sul Po.

Limita al nord amb les diòcesis de Novara i de Biella, a l'est limita amb les diòcesis de Novara i de Vigevano, al sud amb la de Casale Monferrato i a l'oest amb la d'Ivrea.

El territori s'estén sobre 1.658 km², i està dividit en 117 parròquies agrupades en 6 vicariats (Vercelli, Buronzo-Arborio, Gattinara-Serravalle-Sostegno, Robbio-Biandrate, Santhià i Trino).

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Vercelli, on es troba la Catedral Metropolitana de Sant Eusebi

Història[modifica]

La diòcesi de Vercelli va ser erigida al segle III. Originalment era sufragània de l'arxidiòcesi de Milà.

Fins al segle XVIII a la catedral de Vercelli es podien admirar les pintures, acompanyades dels noms dels primers quaranta bisbes de la diòcesi, en ordre cronològic des d'Eusebi fins a Nottingo al segle IX.

La diòcesi va adoptar l'antic ritus eusebià fins al 1575, quan va passar al ritu romà.

Durant l'alta edat mitjana el territori de la diòcesi era molt gran i incloïa Biella, Casale Monferrato i part de la Lomellina fins a Robbio. Va rebre de Carlemany nombrosos drets i privilegis, la qual cosa podria traduir-se l'inici del poder temporal. El 912 el Papa Anastasi III va concedir al bisbe Regembert l'ús del pal·li.

El 1014 els bisbes de Vercelli rebre grans donacions de l'emperador Enric II.

El 1148 el Papa Eugeni II, que passava per Vercelli de retorn d'un viatge a França, consagrà personalment l'església de Santa Maria la Major, en presència de Sant Bernat de Claravall.

En 1160 el bisbe Uguccione erigí a Biella el castell del Piazzo, origen de la vila medieval.

A principis del segle XIII, el bisbe sant Albert Avogadro va obtenir per a síi i els seus successors l'ús de porpra, usualment reservada per als cardenals, en alguns dies de l'any, un dret que encara tenen els arquebisbes de Vercelli, però dins dels límits de la mateixa seu.

En 1220 el cardenal Guala Bicchieri, de Vercelli, va fundar el monestir de Sant Andreu, proper a l'església homònima, a costa del rei d'Anglaterra, Enric II, com un acte d'expiació per l'assassinat del sant bisbe Tomàs de Canterbury.

Als anys trenta del segle XIII, el bisbe Jacopo es va veure forçat a marxar a l'exili per la facció Gibelina i es va refugiar al castell de Santhià.

Va ser el Papa Bonifaci VIII qui es va apropiar per a la Santa Seu del dret de triar al bisbe, exercida pels canonges. No obstant aquesta disposició, aprovà l'elecció feta pel capítol de Raniero Avogadro, que 23 de març de 1307, armes en mà, van derrotar l'heretge Dulcino i la seva secta.

ser El bisbe Lombardino de la Torre també va haver d'exiliar-se, aquesta vegada a Biella, abans de mitjan segle XIV, havent estat rebutjat per la facció cismàtica seguidorade Luis el Bavarès. Durant el mateix període Vercelli va quedar sota el control dels Visconti. A la segona meitat del segle i el començament del següent, Vercelli patí molt a causa de les diferències entre els partidaris dels diferents papes. Dos bisbes es van adherir als cismàtics i van ser privats de la seu.

En 1427 Vercelli va convertir en un domini de la Casa de Savoia, situat a la frontera oriental de l'estat, marcat fins al 1734 al riu Sesia.

El 18 d'abril de 1474 va donar una part del seu territori per a la creació de la diòcesi de Casale Monferrato. L'1 de juny de 1772 va donar una altra porció del seu territori per a la creació de la diòcesi de Biella, que va ser abolida després durant el període napoleònic entre 1803 i 1817, tornant a ser inclosos en la diòcesi de Vercelli.

El 1803 Vercelli va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Torí. El 17 de juliol de 1817 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla Beati Petri del Papa Pius VII, i tenia com sufragànies Alessandria, Biella i Casale Monferrato. Ja originalment era part del projecte Pius VII per afegir a la sufragànies les seus de Novara i de Vigevano, fet que va tenir lloc el 26 de novembre del mateix any.

La diòcesi de Vigevano va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Milà el 17 de juliol de 1974.

Són originàries de l'arxidiòcesi de Vercelli les Germanes de Santa Maria de Loreto, sorgides a Saluggia el 1891, i les Filles de Sant Eusebi, establertes el 1899 per ajudar els discapacitats.

Cronologia episcopal[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2010, la diòcesi tenia 178.300 batejats sobre una població de 183.400 persones, equivalent al 97,2% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 198.478 198.824 99,8 397 347 50 499 86 955 139
1970 199.566 199.672 99,9 258 223 35 773 68 821 143
1980 191.100 191.650 99,7 234 194 40 816 1 70 797 147
1990 177.660 178.200 99,7 193 162 31 920 8 53 582 117
1999 177.000 178.000 99,4 148 126 22 1.195 10 31 485 117
2000 174.000 175.000 99,4 139 124 15 1.251 11 25 477 117
2001 179.000 180.000 99,4 152 128 24 1.177 11 29 470 117
2002 179.100 180.000 99,5 142 122 20 1.261 11 30 472 117
2003 179.000 180.000 99,4 139 112 27 1.287 10 31 358 117
2004 179.000 181.000 98,9 139 112 27 1.287 10 31 351 118
2010 178.300 183.400 97,2 126 104 22 1.415 10 26 284 117

Notes[modifica]

  1. Questi primi tre vescovi sono spuri, secondo Lanzoni, che attribuisce il loro inserimento nella cronotassi vercellese per il desiderio di fondare la chiesa di Vercelli all'epoca apostolica: secondo il medesimo autore, Teonesto è un martire, Marziale e Sabiniano invece sono protovescovi delle chiese di Limoges e di Sens in Gallia.
  2. L'iscrizione funeraria lo indica come terzo vescovo vercellese: Tertius hunc urbis sedem tenuit Honoratus (Lanzoni, op. cit., p. 1039).
  3. Per il pessimo stato di conservazione delle scritture e dei dipinti della cattedrale, nel XVII secolo fu letto il nome Coelius invece di [Dis]colius (cfr. Lanzoni, op. cit., p. 1039).
  4. Per Lanzoni, Albino era il sesto vescovo nella serie dei dipinti della cattedrale vercellese. Cfr. anche il sito di Santi e Beati.
  5. Nel XVII secolo il nome di questo vescovo, quinto della serie, era scomparso e fu sostituito con Didacus. Per Lanzoni l'origine spagnola del nome mette in dubbio la sua autenticità. Giustiniano intervenne al sinodo di Milano del 451 (cfr. Lanzoni, op. cit., pp. 1039-1040).
  6. I nomi del settimo e dell'ottavo vescovo della serie, dopo Albino, erano già scomparsi nel XVI secolo. L'ottavo vescovo fu chiamato Simplicio o Simpliciano, ma secondo Lanzoni, senza alcun fondamento (op. cit., p. 1040).
  7. Dopo Massimiano, la serie episcopale raffigurata nella cattedrale mostrava due vescovi i cui nomi erano scomparsi nel XVI secolo. Gli storici locali li sostituirono con un Lanfranco, nome anacronistico nel V-VI secolo; e Emiliano, che fu veramente vescovo di Vercelli agli inizi del VI secolo (citat el 502 e nel 507/511).
  8. Secondo il suo epitaffio metrico, potrebbe essere morto nel 541 o nel 556. Si deve a questo vescovo, nel 540 vers, la raffigurazione dei primi due vescovi vercellesi, Eusebio e Limenio, nell'abside della cattedrale.
  9. Il nome del quindicesimo vescovo nella serie della cattedrale era scomparso nel XVI secolo. Storici locali lo identificarono con Vedasto, che secondo Lanzoni invece era vescovo di Arras nella Gallia, il cui culto era diffuso anche a Vercelli (op. cit., pp. 1041-1042).
  10. L'anonimo diciassettesimo vescovo della serie episcopale vercellese è identificato con un Didaco (vers 576).
  11. Secondo Cappelletti fu un intruso, vescovo ariano.
  12. Il ventiquattresimo o il venticinquesimo vescovo della serie episcopale vercellese è stato identificato con un Emiliano II.
  13. Al posto di Rodolfo, Sigfrido e Pellegrino, Cappelletti e Gams pongono i vescovi Attone (vers 740) e Anselberto (vers 770).
  14. Da San Celso (†665) a Nottingo la lista episcopale riportata per intero da Savio (op. cit., p. 409), che si riferisce alle antiche pitture della cattedrale vercellese, differisce di molto dalla presente cronotassi.
  15. Cappelleti (e con lui Gams) non è affatto chiaro a proposito di questo vescovo: infatti, quando parla di Vercelli, lo dice trasferito ad Acqui nel 1135; mentre quando parla di Acqui, lo dice trasferito a Vercelli nel 1135. Secondo Savio (op. cit., p. 477) Azzone non fu mai vescovo di Vercelli e la prima menzione di Gisolfo II è del 9 de març de 1135. Invece Oliviero Iozzi, nella sua Storia della Chiesa e dei Vescovi di Acqui (p. 112), lo indica trasferito a Vercelli nel 1135, ma anche che «rese l’anima al suo Creatore nell'anno 1135 vers».
  16. Eubel informa com a data de promoció el 30 de juliol de 1387.

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Vercelli Modifica l'enllaç a Wikidata