Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum
Cattedrale - Cerreto Sannita.JPG
La Catedral Cerreto Sannita

Localització
Roman Catholic Diocese of Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti in Italy.jpg
 41° 16′ 57″ N, 14° 33′ 18″ E / 41.2825°N,14.555°E / 41.2825; 14.555
Itàlia Itàlia
Flag of Campania.svg Campània
Parròquies 60
Població
Total 91.242 hab.
• Densitat 159,51 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Regió eclesiàstica Campània, Arquebisbat de Benevent
Superfície 572 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació segle V (Telese)
segle X (Sant'Agata de' Goti)
Catedral Santissima Trinità (Cerreto Sannita) , Santa Maria Assunta (Sant'Agata de' Goti) (cocatedral)
Organització política
• Bisbe Michele De Rosa
Altres

Lloc web diocesicerreto.it
Modifica les dades a Wikidata
Pronao de la catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi
L'episcopi, la catedral de la Santissima Trinità i el seminario a Cerreto Sannita
El seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II.
La Madonna della Libera del segle XI, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita
Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX

El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2006 tenia 90.109 batejats d'un total de 91.242 habitants. Actualment està regida pel bisbe Michele De Rosa.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn els municipis de la part occidental de la província de Benevent: Cerreto Sannita, Airola, Amorosi, Arpaia, Bucciano, Casalduni, Castelvenere, Cusano Mutri, Dugenta, Durazzano, Faicchio, Forchia, Frasso Telesino, Guardia Sanframondi, Melizzano, Moiano, Pietraroja, Ponte, Puglianello, San Lorenzello, San Lorenzo Maggiore, San Salvatore Telesino, Sant'Agata dei Goti, Solopaca, Telese Terme; i els municipis de la província de Caserta de Gioia Sannitica (en part, la resta pertany al territori del bisbat de Alife-Caiazzo) i Valle di Maddaloni.

Limita amb el bisbat d'Alife-Caiazzo al nord-oest, amb l'arquebisbat de Campobasso-Boiano al nord, l'arxidiòcesi de Benevent a l'est, la diòcesi de Caserta al sud-oest, el bisbat d'Acerra al sud i la diòcesi de Nola al sud-est.

La seu episcopal és la citat de Cerreto Sannita on es troba la catedral de la Santissima Trinità. A Sant'Agata de' Goti hi ha la cocatedral de Santa Maria Assunta. A Telese queden restes de l'antiga catedral de la Santa Croce.

El territori està dividit en 60 parròquies.

Història[modifica]

La diòcesi actual és el resultat de la unió, a partir del 30 de setembre de 1986, de la diòcesi de Telese Cerreto amb la de Sant'Agata de 'Goti.

Telese o Cerreto[modifica]

La Diòcesi de Telese va ser erigida en els temps antics, potser abans del segle V, quan el bisbe Florenzio és citat entre els participants en la Concili Romà II (46). Del 500 al 1000 la diòcesi de Telese experimentà una fase de declivi, a causa de les guerres entre els grecs, els longobards i els sarraïns i potser la successió episcopal va ser interrompuda. El 969 s'esmenta entre les sufragànies de l'arxidiòcesi de Benevent.

El 1139 la ciutat de Telese va ser destruït en una guerra entre Rainulf d'Alife i Roger II de Sicília, però ja l'any després Telese va ser reconstruïda al voltant de la catedral de la Santa Creu.

La diòcesi de Telese va tenir una històrica inicialment preocupant a causa de l'abandó de la ciutat de Telese a causa de les emissions de vapor sulfurós que va seguir al terratrèmol de 1349, els bisbes després van haver de sortir de la ciutat i es van establir en diferents llocs : Massa Superiore o Rocca de Episcopo,[1] Cerreto, Faicchio i Guardia Sanframondi. El bisbe Angelo Massarelli al segle xvi va ser secretari del Papa Juli III i secretari del Concili de Trento durant el papat de Pau IV.

En 1593 el bisbe Cesare Bellocchi va instituir en Cerreto Sannita el seminari diocesà, en aplicació dels dictats del Concili de Trento que establia la fundació a cada diòcesi de la institució.

A principis del segle xvii el bisbe Eugenio Savino deixa permanentment Guàrdia Sanframondi per establir-se a Cerreto Sannita, on un noble havia fet donació del seu palau per ser utilitzat com a seu episcopal. El trasllat del bisbat a Cerreto va provocar la ira dels senyors feudals de Telese, els Grimaldi, que va presentar una demanda aplacada només amb la intervenció del Papa, que el 22 de maig de 1612 va autoritzar el trasllat del bisbat i el capítol.

El terratrèmol del 5 juny de 1688 va destruir distrusse Cerreto Sannita, Guardia Sanframondi i altres parròquies de la diòcesi. Va ser seguit per un renaixement lent, que va supervisar en particular la formació del clergat. En 1749 el bisbe Filippo Gentile va donar el seminari una seu nova i més gran.

La vacant de la càtedra episcopal des de 1800 al 1818 va ser seguida per la unió de la diòcesi de Telese amb la d'Alife. De fet, el 27 de juny 1818 va ser suprimida la diòcesi d'Alife amb butlla De utiliori del Papa Pius VII, però la butlla posterior Adorandi del 14 de desembre de 1820 va restaurar la diòcesi i es va unir aeque principaliter al de Telese: aquesta decisió va tenir efecte després la mort del bisbe d'Alife, Emilio Gentile, l'abril de 1822.

La unió va provocar un descontentament generalitzat, aplacat quan el rei Ferran II, visitant Cerreto Sannita en 1852, escoltant les oracions del clergat local, es va esforçar per a la restauració de la seu episcopal, que va ocórrer després d'uns mesos, amb la butlla Compertum nobis del Papa Pius IX de data 6 de juliol. A partir d'aquesta data la diòcesi de Telese assumir el nom de la diòcesi Telese o Cerreto (dioecesis Thelesina seu Cerretana).

Sant'Agata de' Goti[modifica]

El primer bisbe de Sant'Agata de 'Goti del que tenim notícia és Mandelfredo o Madelfrido el 970. No obstant això, en la butlla de nomenament d'aquest bisbe es diu expressament que Sant'Agata ja tenia altres bisbes en el passat. En el territori de la diòcesi reconstituïda també es va incorporar el territori de l'antiga Caudium.

La Catedral de Sant'Agata de 'Goti va ser consagrada pel Papa Pasqual II el 4 de setembre de 1110.

Al segle XIII el bisbe de Sant'Agata de 'Goti era el feu de Bagnoli[2] amb el títol de baró.

Entre els bisbes de Sant'Agata, cal una menció específica per sant Alfons Maria de Liguori, bisbe durant tretze anys, de 1762 a 1775; i Felice Peretti, el futur Papa Sixte V.

El 27 de juny de 1818, amb la butlla De utiliori del Papa Pius VII, la diòcesi de Sant'Agata de 'Goti va ser unida aeque principaliter al bisbat d'Acerra, fins que va ser dividida per un decret emès pel Papa Pius IX, al desembre de 1854. Amb aquest decret, la diòcesi va cedir a la diòcesi d'Acerra una part del seu territori corresponent als actuals municipis d'Arienzo, Cervino, San Felice a Cancello i Santa Maria a Vico.

Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti[modifica]

El 21 de març de 1984 Felice Leonardo, ja bisbe de Telese o Cerreto, també va ser nomenat bisbe de Sant'Agata de 'Goti, unint així in persona episcopi les dues seus.

El 30 de setembre de 1986, en virtut del Instantibus votis votis de la Congregació per als Bisbes, la unió esdevingué plena i la diòcesi resultant assumí el seu actual nom.

Cronologia episcopal[modifica]

Bisbes de Telese[modifica]

Bisbes de Telese i Alife[modifica]

Bisbes de Telese o Cerreto[modifica]

Bisbes de Sant'Agata de' Goti[modifica]

  • Mandelfredo † (970 - ?)
  • Adelardo † (citat el 1000, aproximadament)
  • Bernardo † (citat el 1075)
  • Enrico † (1108 - finals de 1143)
  • Andrea † (citat el 1152, aproximadament)
  • Giovanni I † (? - 1161 mort)
  • Orsone † (1161 - 1190 mort)
  • Giovanni II † (1190 - 1213 mort)
  • Giovanni III † (1213 - ?)
  • Giovanni IV † (vers 1234 - ?)
  • Pietro, O.F.M. † (1254 - ?)
  • Nicola del Morrone † (1262 - 1282 mort)
  • Eustachio, O.P. † (17 de setembre de 1282 - vers 1294 mort)
    • Giovanni V † (1294 - 1295 mort) (administrador apostòlic)
  • Guido da San Michele, O.F.M. † (14 de novembre de 1295 - ? mort)
  • Francesco † (citat el 1304)
  • Roberto Ferrari † (1318 - 1327 mort)
  • Pandolfo † (1327 - 1342 mort)
  • Giacomo Martono † (4 de febrer de 1344 - 23 de març de 1351 nomenat bisbe de Caserta)
  • Nicola I † (23 de març de 1351 - vers 1386 mort)
  • Nicola II † (25 d'agost de 1386 - 1391 nomenat bisbe de Vence)
    • Pietro di Saba, O.F.M. † (23 d'octubre de 1387 - ?) (antibisbe)
  • Antonio di Sarno, O.F.M. † (19 de juny de 1391 - 1394 ? deposat)
  • Giacomo Papa † (26 d'octubre de 1394 - 1399 mort)
  • Pietro Gattula † (8 de gener de 1400 - 17 de maig de 1423 nomenat arquebisbe de Brindisi)
  • Raimondo degli Ugotti, O.S.B.I. † (23 de juliol de 1423 - 18 de desembre de 1430 nomenat bisbe de Boiano)
  • Giosuè Mormile † (18 de desembre de 1430 - 23 de juliol de 1436 nomenat bisbe de Tropea)
  • Antonio Bretoni † (6 de febrer de 1437 - 18 d'abril de 1440 nomenat arquebisbe de Sorrento)
  • Galeotto de la Ratta † (27 d'abril de 1442 - 1455 mort)
  • Amorotto † (12 de setembre de 1455 - de març de 1468 mort)
  • Pietro Antici Mattei † (17 d'abril de 1469 - 5 de juny de 1472 nomenat bisbe de Giovinazzo)
  • Marino Morola (o Moroni) † (5 de juny de 1472 - 2 de febrer de 1487 mort)
  • Pietro Paolo Capobianco † (16 de febrer de 1487 - 1505 mort)
  • Alfonso Carafa † (30 de juliol de 1505 - 27 d'agost de 1512 nomenat bisbe de Lucera)
  • Giovanni Di Luigi, O.Carm. † (27 d'agost de 1512 - 1519 ? dimití)
  • Giovanni De Gennaro (o Guevara) † (19 de juny de 1523 - 1556 mort)
  • Giovanni Beroaldo † (1 d'octubre de 1557 - 1565 o 1566 mort)
  • Vincenzo Cisoni, O.P. † (6 de febrer de 1572 - 17 de gener de 1583 mort)
  • Feliciano Ninguarda, O.P. † (31 de gener de 1583 - 17 d'octubre de 1588 nomenat bisbe de Como)
  • Giovanni Evangelista Pelleo, O.F.M.Conv. † (17 d'octubre de 1588 - 1595 mort)
  • Giulio Santuccio, O.F.M.Conv. † (11 de desembre de 1595 - 1607 mort)
  • Ettore Diotallevi † (4 de febrer de 1608 - 16 de setembre de 1635 nomenat bisbe de Fano)
  • Giovanni Agostino Gandolfo † (3 de desembre de 1635 - 1653 mort)
  • Domenico Campanella, O.Carm. † (12 de gener de 1654 - 1663 mort)
  • Biagio Mazzella, O.P. † (26 de febrer de 1663 - 1664 mort)
  • Giacomo Circi † (21 de juliol de 1664 - 7 de març de 1699 mort)
  • Filippo Albini † (5 d'octubre de 1699 - 26 d'octubre de 1722 mort)
  • Muzio Gaeta † (20 de gener de 1723 - 19 de desembre de 1735 nomenat arquebisbe de Bari)
  • Flaminio Danza † (19 de desembre de 1735 - 11 de febrer de 1762 mort)
  • Sant'Alfonso Maria de' Liguori, C.SS.R. † (14 de juny de 1762 - 26 de juny de 1775 dimití)
  • Onofrio Rossi † (17 de juliol de 1775 - 2 de novembre de 1784 mort)
    • Sede vacante (1784-1792)
  • Paolo Pozzuoli † (27 de febrer de 1792 - 8 de març de 1799 mort)
    • Sede vacante (1799-1818)

Bisbes de Sant'Agata de' Goti i Acerra[modifica]

  • Orazio Magliola † (27 de juny de 1818 - 3 de gener de 1829 mort)
  • Emanuele Bellorado, O.P. † (18 de maig de 1829 - 29 d'octubre de 1833 mort)
  • Taddeo Garzilli † (20 de gener de 1834 - 5 de març de 1848 mort)
  • Francesco Iavarone † (20 d'abril de 1849 - 19 d'agost de 1854 mort)

Bisbes de Sant'Agata de' Goti[modifica]

  • Francesco Paolo Lettieri † (23 de març de 1855 - 24 de juny de 1869 mort)
  • Domenico Ramaschiello † (22 de desembre de 1871 - 22 de gener de 1899 mort)
  • Ferdinando Maria Cieri † (22 de gener de 1899 - 12 de novembre de 1910 mort)
  • Alessio Ascalesi, C.PP.S. † (19 de juny de 1911 - 9 de desembre de 1915 nomenat arquebisbe de Benevent)
  • Giuseppe de Nardis † (12 de setembre de 1916 - 1 d'abril de 1953 dimití)
  • Costantino Caminada † (22 de maig de 1953 - 16 de gener de 1960 nomenat bisbe auxiliar de Siracusa)
  • Ilario Roatta † (8 de març de 1960 - 2 de gener de 1982 jubilat)
    • Sede vacante (1982-1984)
  • Felice Leonardo † (21 de març de 1984 - 30 de setembre de 1986 nomenat bisbe de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti)

Bisbes de Telese-Cerreto Sannita-Sant'Agata de' Goti[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2006, la diòcesi tenia 90.109 batejats sobre una població de 91.242 persones, equivalent al 98,8% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
diòcesi de Telese o Cerreto
1950 57.479 57.549 99,9 76 70 6 756 10 160 24
1970 54.013 54.137 99,8 58 45 13 931 16 138 26
1980 51.084 51.357 99,5 54 36 18 946 22 83 26
diòcesi de Sant'Agata de' Goti
1950 30.000 30.000 100,0 72 51 21 416 30 50 29
1970 38.167 38.208 99,9 57 37 20 669 23 92 34
1980 36.332 36.699 99,0 52 34 18 698 23 66 34
diòcesi de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
1990 86.460 87.332 99,0 86 56 30 1.005 37 120 60
1999 90.005 90.915 99,0 76 51 25 1.184 29 110 60
2000 89.921 90.842 99,0 75 57 18 1.198 21 105 60
2001 89.890 90.762 99,0 73 55 18 1.231 21 104 60
2002 90.242 91.041 99,1 72 55 17 1.253 19 102 60
2003 89.785 90.786 98,9 75 59 16 1.197 1 17 103 60
2004 89.570 90.716 98,7 78 63 15 1.148 1 15 101 60
2006 90.109 91.242 98,8 75 59 16 1.201 1 17 90 60

Notes[modifica]

  1. Una fracció de San Salvatore Telesino.
  2. Aquesta Bagnoli és una part de Sant'Agata de' Goti

Fonts[modifica]

Cronologia de Cerreto o Telese[modifica]

Cronologia de Sant'Agata de' Goti[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Pescitelli, Renato. La Chiesa Cattedrale, il Seminario e l'Episcopio in Cerreto Sannita. Laurenziana, 1989. 
  • Mazzacane, Vincenzo. Memorie storiche di Cerreto Sannita. Lleida: Liguori Editore, 1990. 

Vegeu també[modifica]