Bisbat de Biella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat de Biella
Dioecesis Bugellensis
BiellaCattedraleSantoStefano.JPG
La Catedral de Biella

Localització
Roman Catholic Diocese of Biella in Italy.svg
 45° 34′ 00″ N, 8° 04′ 00″ E / 45.5667°N,8.06667°E / 45.5667; 8.06667
Itàlia Itàlia
Flag of Piedmont.svg Piemont
Parròquies 114
Població
Total 176.500
• Densitat 196,11 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Piemont, arquebisbat de Vercelli
Superfície 900 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 1 de juny de 1772
Catedral Santo Stefano Protomartire
Organització política
• Bisbe Gabriele Mana
Altres

Lloc web diocesi.biella.it//Index.aspx
Modifica les dades a Wikidata
El Baptisteri
El Santuari d'Oropa

El bisbat de Biella (italià: diocesi di Biella; llatí: Dioecesis Bugellensis ) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2012 tenia 164.000 batejats d'un total de 176.500 habitants. Actualment està regida pel bisbe Gabriele Mana.

El patró de la diòcesi és sant Esteve.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn gairebé tota la província de Biella: Biella, Andorno Micca, Benna, Bioglio, Borriana, Callabiana, Camandona, Camburzano, Campiglia Cervo, Candelo, Casapinta, Cavaglià, Cerreto Castello, Cerrione, Coggiola, Cossato, Crosa, Donato, Dorzano, Gaglianico, Gifflenga, Graglia, Lessona, Magnano, Massazza, Mezzana Mortigliengo, Miagliano, Mongrando, Mosso, Mottalciata, Muzzano, Netro, Occhieppo Inferiore, Occhieppo Superiore, Pettinengo, Piatto, Piedicavallo, Pollone, Ponderano, Portula, Pralungo, Pray, Quaregna, Ronco Biellese, Roppolo, Rosazza, Sagliano Micca, Salussola, San Paolo Cervo, Sala Biellese, Sandigliano, Selve Marcone, Soprana, Sordevolo, Strona, Ternengo, Tollegno, Torrazzo, Trivero, Valdengo, Vallanzengo, Valle Mosso, Valle San Nicolao, Veglio, Verrone, Vigliano Biellese, Villanova Biellese, Viverone, Zimone i Zubiena; i la parròquia de Carisio a la província de Vercelli.

La seu episcopal es troba a la ciutat de Biella, on es troba la catedral de Sant Esteve.

La diòcesi limita al nord amb la diòcesi de Novara i l'arxidiòcesi de Vercelli (amb la qual també limita a l'est i al sud), mentre que a l'oest limita amb les diòcesis d'Ivrea i d'Aosta.

A aquesta diòcesi es troba el santuari d'Oropa, destí habitual de pelegrinatge. Altres santuaris coneguts són el santuari de Gralia i el santuari de San Giovanni d'Andorno.

El territori està dividit en 114 parròquies.

Història[modifica]

La diòcesi de Biella va ser evangelitzada per sant Eusebi al segle IV i sempre ha estat sotmesa als bisbes de Vercelli. No obstant això Biella va ser la seu de la important capítol de Sant Esteve, del qual hi ha notícies des del segle XII.[1]

Establerta la província civil de Biella al Regne de Sardenya, Carles Manuel III va promoure davant la Santa Seu perquè s'erigís una nova diòcesi.

La diòcesi va ser erigida pel Papa Climent XIV amb la butlla Praecipua conferir de l'1 de juny 1772, amb territori desmembrat de la diòcesi de Vercelli. La inauguració solemne de la diòcesi es va dur a terme el 4 i 5 de juliol del mateix any pel bisbe d'Ivrea Giuseppe Ottavio Pochettini. Originalment era sufragània de l'arxidiòcesi de Torí.

Suprimida pel govern napoleònic l'1 de juny de 1803 i reconstruïda a Vercelli, va ser restaurada pel Papa Pius VII amb la butlla Beati Petri del 17 de juliol de 1817[2] i en aquesta ocasió la diòcesi de Biella va esdevenir part de la nova província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Vercelli.

Cronologia episcopal[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2012, la diòcesi tenia 164.000 batejats sobre una població de 176.500 persones, equivalent al 92,9% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 148.327 149.361 99,3 272 224 48 545 118 686 123
1959 197.703 198.649 99,5 227 199 28 870 96 490 124
1970 201.850 202.115 99,9 217 198 19 930 24 452 126
1978 200.250 200.700 99,8 203 180 23 986 46 384 126
1990 202.000 203.000 99,5 180 150 30 1.122 11 48 400 114
1999 180.000 180.356 99,8 171 140 31 1.052 25 52 352 114
2000 180.000 180.356 99,8 172 141 31 1.046 28 54 352 114
2001 180.000 180.356 99,8 166 135 31 1.084 27 54 352 114
2002 175.000 180.000 97,2 165 134 31 1.060 27 54 352 114
2003 171.000 175.000 97,7 166 135 31 1.030 26 52 293 114
2004 171.000 175.000 97,7 161 130 31 1.062 26 52 286 114
2006 172.700 179.800 96,1 160 126 34 1.079 25 59 235 114
2012 164.000 176.500 92,9 166 125 41 987 28 60 192 114

Notes[modifica]

  1. Angelo Stefano Bessone, I cinquecento canonici de Biella, Biella 2004.
  2. Mario Trompetto, Storia del Santuario d'Oropa, III ed., Biella 1983, pp. 343-344.

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Biella Modifica l'enllaç a Wikidata