Bisbat d'Aversa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Bisbat d'Aversa
Dioecesis Aversana
Diocesi di Aversa
La Catedral d'Aversa
Localització
País Itàlia Itàlia
Territori Flag of Sardinia.svg Campània
Província eclesiàstica Regió eclesiàstica Campània
Metropolitana Arquebisbat de Nàpols
Coordenades 41° 05′ 00″ N, 14° 13′ 00″ E / 41.08333°N,14.21667°E / 41.08333; 14.21667Coord.: 41° 05′ 00″ N, 14° 13′ 00″ E / 41.08333°N,14.21667°E / 41.08333; 14.21667
Estadístiques
Àrea 361 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2007)
560.626
545.060 (97,2%)
Parròquies 94
Informació
Ritus romà
Establiment 1053
Catedral San Paolo
Sant patró Sant Pau apòstol
Sacerdots diocesans 213
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Angelo Spinillo
Vicari General Vittorio Gatti
Bisbe emèrit arquebisbe Mario Milano
Mapa

En vermell apareix el territori del bisbat
Web
Modifica dades a Wikidata

El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2006 tenia 545.060 batejats d'un total de 560.626 habitants. Actualment està regida pel bisbe Angelo Spinillo.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn la ciutat d'Aversa i els municipis de Carinaro, Casal di Principe, Casaluce, Casapesenna, Cesa, Gricignano di Aversa, Frignano, Lusciano, Orta di Atella, Parete, San Cipriano d'Aversa, San Marcellino, Sant'Arpino, Succivo, Teverola, Trentola-Ducenta, Villa di Briano i Villa Literno a la província de Caserta; i de Caivano, Cardito, Casandrino, Crispano, Frattamaggiore, Frattaminore, Giugliano in Campania, Grumo Nevano, Qualiano, Sant'Antimo, a la ciutat metropolitana de Nàpols.

Limita amb el bisbat de Pozzuoli al sud-oest, amb l'arquebisbat de Nàpols al sud, amb el bisbat d'Acerra a l'est, amb l'arquebisbat de Càpua al nord-oest i amb el bisbat de Caserta al nord-est.

La seu episcopal és la ciutat d'Aversa, on es troba la catedral de Sant Pau Apòstol.

El territori està dividit en 94 parròquies.

Història[modifica]

La diòcesi va ser erigida en 1053 pel Papa Lleó IX, a petició dels governants normands. El territori es va substreure de les antigues seus d'Atella i de Liternum, al qual més tard es van incorporar parts dels territoris de les suprimides diòcesis de Cuma i de Miseno. El primer bisbe, Azzolino, va ser consagrat pel mateix Papa, que d'aquesta manera es reconeixia el fet del nou comtat d'Aversa i l'autoritat dels normands.

Atella va ser la primera seu antiga unida a la d'Aversa: de fet, els primers bisbes portaven tant els títols de bisbes d'Aversa o de nova Atella. Les altres seus es van unir sense que hi va haver un acte immediat i que es pugui datar amb precisió; curiosament, encara en el segles XIII i XIV els delmes es recollien d'acord amb la vella pertinença territorial de les esglésies (per exemple: in atellano diocesis aversane, o: en Cuma in cumano diocesis aversane).[1]

En 1121, la diòcesi va obtenir del Papa Calixte II l'exempció de la jurisdicció metropolitana i es va convertir immediatament subjecta a la Santa Seu.

Molts bisbes d'Aversa eren també cardenals. Entre els prelats aversans es pot recordar d'una manera especial a: Giovanni Paolo Vassallo, que va renovar la vida litúrgica de la diòcesi mitjançant la impressió d'un breviari diocesà;Balduino de Balduinis, qui en 1566 va fundar el seminari diocesà, que després va ser traslladat a un nou edifici pel cardenal Innico Caracciolo; Pietro Orsini, que va celebrar el primer sínode diocesà.

El 1979 la diòcesi passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Nàpols.

Almenys quatre Papes han visitiat Aversa: Alexandre IV en 1255, Urbà VI en 1382, Benet XIII en 1727 i Joan Pau II el 1990.

Cronologia episcopal[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2006, la diòcesi tenia 545.060 batejats sobre una població de 560.626 persones, equivalent al 97,2% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 195.000 195.000 100,0 297 250 47 656 46 46 66
1959 199.800 200.000 99,9 254 220 34 786 72 350 70
1966 339.650 340.000 99,9 292 228 64 1.163 52 533 73
1980 381.800 382.400 99,8 229 200 29 1.667 39 350 77
1990 446.000 450.000 99,1 212 192 20 2.103 4 37 422 96
1999 494.300 544.300 90,8 236 205 31 2.094 14 70 561 94
2000 502.000 551.833 91,0 243 212 31 2.065 14 70 566 96
2001 520.900 560.900 92,9 241 210 31 2.161 19 71 566 96
2002 520.900 560.900 92,9 253 222 31 2.058 19 51 566 94
2003 535.892 552.482 97,0 230 200 30 2.329 18 46 332 94
2004 523.794 552.512 94,8 220 199 21 2.380 18 28 356 94
2006 545.060 560.626 97,2 213 190 23 2.558 18 36 420 94

Notes[modifica]

  1. Pasquale Saviano, I vescovi atellani.
  2. Inicialment administrador apostòlic de la seu aversana, posterior,emt bisbe.
  3. Segons Eubel es tracta de Sigismondo Gonzaga, no pas d'Ercole Gonzaga.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Aversa Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica]