Bisbat de Viterbo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Bisbat de Viterbo
Dioecesis Viterbiensis
Diocesi di Viterbo
La Catedral de Viterbo
Localització
País Itàlia Itàlia
Territori Flag of Lazio.svg Laci
Província eclesiàstica Laci
Metropolitana Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
Coordenades 42° 25′ 07″ N, 12° 06′ 15″ E / 42.41861°N,12.10417°E / 42.41861; 12.10417Coord.: 42° 25′ 07″ N, 12° 06′ 15″ E / 42.41861°N,12.10417°E / 42.41861; 12.10417
Estadístiques
Àrea 2,161 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2011)
168.001
162.837 (96,9%)
Parròquies 96
Informació
Ritus romà
Establiment segle VI
Catedral San Lorenzo
Sant patró Madonna della Quercia i Santa Rosa
Sacerdots diocesans 182
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Lino Fumagalli
Vicari General Luigi Fabbri
Bisbe emèrit Lorenzo Chiarinelli
Mapa

En vermell apareix el territori del bisbat
Web
Modifica dades a Wikidata

El bisbat de Viterbo (italià: Diocesi di Viterbo; llatí: Dioecesis Viterbiensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci. El 2010 tenia 162.837 batejats d'un total de 168.001 habitants. Actualment està regida pel bisbe Lino Fumagalli.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn 35 municipis de la província de Viterbo.[1]

La seu episcopal és la ciutat de Viterbo, on es troba la catedral de San Lorenzo.

Història[modifica]

La diòcesi de Viterbo va ser erigida pel Papa Celestí III el 1192.[2] La butlla de l'erecció es perdé, però el successor de Celestí, el papa Innocenci III, amb la butlla Ex privilegio del 1208[3] va confirmar la decisió del seu predecessor, és a dir, que «Viterbiense oppidum honorabile civitatis nomine insignivit et pontificalis cathedrae honore decoravit», i també que la nova diòcesi «specialiter unita» a la diòcesi de Tuscània. Giovanni va ser el primer bisbe de Viterbo, ja bisbe de Tuscània, en la persona del qual es van unir aeque principaliter les dues seus. Aquesta unió tindrà una durada de vuit segles.

El 1523 el bisbat de Nepi, que es va unir a la diòcesi de Sutri, va ser conferit en administració apostòlica al bisbe de Viterbo, el cardenal Egidio Antonini, més conegut com a Egidio da Viterbo; però a la seva mort, en 1532, es va restaurar la unió de Nepi amb Sutri.

El 2 de maig de 1936 amb la butlla Ad maius christiani del Papa Pius XI es va unir perpètuament i aeque principaliter l'abadia territorial de San Martino al Cimino.

El 8 de juny de 1970 Luigi Boccadoro, ja bisbe de Montefiascone i d'Acquapendente, va ser nomenat bisbe de Viterbo i Tuscània i abat de San Martino al Cimino, unint així in persona episcopi les cinc seus. El 1971 el bisbe va ser nomenat administrador apostòlic de la diòcesi de Bagnoregio.

Amb la butlla Qui non sine del 27 de març de 1986 el Papa Joan Pau II va abolir les diòcesis de Tuscània, Montefiascone (que incloïa la zona de Llac de Bolsena), Bagnoregio (que incloïa el territori de la Val Tiberina), Acquapendente (que incloïa l'àrea de l'alta Maremma Laziale) i l'abadia territorial de San Martino al Cimino i decidí que els seus territoris s'agreguessin a la diòcesi de Viterbo.[4]

El mateix Papa va donar a la diòcesi com a patrona a Maria venerada amb el títol de "Madonna della Quercia".

Des del 27 de març de 1986, a la diòcesi se li va unir el títol de l'abadia de San Martino al Cimino.

Cronologia episcopal[modifica]

Bisbes de Viterbo i Tuscània[modifica]

Bisbes de Viterbo[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2010, la diòcesi tenia 162.837 batejats sobre una població de 168.001 persones, equivalent al 96,9% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 73.406 73.480 99,9 112 66 46 655 115 395 39
1969 73.783 73.783 100,0 117 63 54 630 167 420 39
1980 83.951 85.000 98,8 96 50 46 874 126 330 44
1990 198.200 198.600 99,8 222 150 72 892 2 172 548 94
1999 162.400 163.400 99,4 189 115 74 859 4 123 461 96
2000 162.400 163.400 99,4 195 121 74 832 7 105 455 96
2001 162.400 163.400 99,4 184 116 68 882 7 111 455 96
2002 180.053 181.553 99,2 187 120 67 962 7 105 110 96
2003 180.053 181.553 99,2 186 124 62 968 7 72 138 96
2004 181.689 184.278 98,6 174 112 62 1.044 7 117 112 96
2010 162.837 168.001 96,9 182 115 67 894 11 174 126 96

Notes[modifica]

  1. Dal sito della Caritas diocesana.
  2. Segons Giontella la diocesi va ser erecta en una data imprecisada entre el 3 d'agost i el 4 d'octubre de 1192. Cfr. «La diocesi di Viterbo ha soltanto ottocento anni?», p. 12. Sobre la data d'erecció de la diòcesi i el significat de la seva unió amb Tuscania encara és debatut: l'Anuari Pontifici, per exemple, data l'inici de la diòcesi al segle VI, amb clara referència a la seu de Tuscania.
  3. La butlla a Giuseppe Cappelletti, Le chiese d'Italia dalla loro origine sino ai nostri giorni, Venezia 1870, vol. VI, pp. 101-102.
  4. Nota de la Conferència episcopal italiana sobre la unió de les seus (italià)
  5. Ja cardenal amb el títol de San Clemente, aquell any va ser nomenat cardenal bisbe d'Albano.
  6. Eubel i Gams parlen d'un Martino, elegit al 1221.
  7. Ignorat per Eubel i Gams.
  8. Rafael Lazcano, Episcopologio agustiniano. Agustiniana. Guadarrama (Madrid) 2014, vol. I, p. 492-493.

Fonts[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Viterbo Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica]