Bisbat de Màntua

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de bisbat Bisbat de Màntua
Dioecesis Mantuana
Diocesi di Mantova
La Catedral de Màntua
Localització
País Itàlia Itàlia
Territori bandera de Llombardia Llombardia
Província eclesiàstica Llombardia
Metropolitana Arquebisbat de Milà
Coordenades 45° 10′ 00″ N, 10° 48′ 00″ E / 45.16667°N,10.80000°E / 45.16667; 10.80000Coord.: 45° 10′ 00″ N, 10° 48′ 00″ E / 45.16667°N,10.80000°E / 45.16667; 10.80000
Geografia
Àrea 2,080 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2005)
363.414
359.550 (95,0%)
Parròquies 168
Altres dades
Ritus romà
Establiment 804
Catedral San Pere Apòstol
Cocatedral Basílica de Sant Andreu Apòstol
Sant patró Anselm de Lucca
Andreu apòstol
Lluís Gonzaga
Pius X
Sacerdots diocesans 222
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Gianmarco Busca
Bisbe emèrit Egidio Caporello
Roberto Busti
Mapa

En vermell fosc s'indica la situació del bisbat de Màntua
Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia. El 2004 tenia 345.280 batejats d'un total de 363.414 habitants. Actualment està regida pel bisbe Gianmarco Busca.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn la província de Màntua, a excepció d'una part a l'oest que pertany a la diòcesi de Cremona; comprèn a més els municipis a l'esquerra de l'Oglio cremonès d'Ostiano i Volongo, i la part de Cizzolo al municipi de Viadana, que pertany a la diòcesi de Reggio Emilia.

La seu episcopal es troba a la ciutat de Màntua, on es troba la catedral de San Pere Apòstol i la basílica cocatedral de Sant Andreu Apòstol.

El territori està dividit en 168 parròquies, agrupades en 1 arxiprestat urbà i 6 rurals: Santa Famiglia di Nazareth, San Carlo, San Luigi, San Pio X, Sant'Anselmo i Madonna della Comuna. Tots els arxiprestats estan organitzats en unitat pastoral, constituïts per un mínim de 2 i un màxim de 10 parròquies.

Sants patrons[modifica]

El sant patró de la diòcesi és Sant Anselm, mentre que Sant Pere i Sant Celestí I són els titulars de la catedral.

Sant Andreu, sant Lluís Gonzaga i sant Pius X són, a més, copatrons de la diòcesi.

Història[modifica]

La tradició estableix el naixement de la diòcesi de Màntua al 804, després d'una visita del Papa Lleó III a la ciutat, erigint la diòcesi a partir del territori de la diòcesi de Verona. Tot i que la primera prova documental de la presència de la diòcesi és del segle IX, s'han presentat hipòtesis segons les quals la fundació podria haver tingut lloc vers el 760 o fins i tot el segle VII.[1] Altres hipòtesis sostenen que la diòcesi hauria existit abans de l'arribada dels llombards, i la destrucció de la ciutat hauria comportat la supressió de la diòcesi, que hauria estat de nou erigida a inicis del segle ix. Una confirmació parcial d'aquesta hipòtesi és que al 827 va tenir lloc a Màntua un important concili amb la finalitat de posar fi al conflicte entre els patriarcats d'Aquileia i de Grado: aquest concili no s'hauria celebrat allà si Màntua no hagués gaudit d'un antic prestigi i tradició a l'Església.[2]

Un nomenament de l'emperador Conrad II del 1037 conté la llista més antiga de les esglésies que pertanyien al bisbe de Màntua, un total de 35.

Tot i que el bisbe de Màntua mai no va tenir un senyoriu real, exercí alguns drets temporals (poders purs i mixts), especialment sobre alguns castells de l'Oltrepò. A partir del segle XIV els bisbes van ser honorats amb el títol de Príncep del Sacre Imperi Romanogermànic; i tot i l'oposició dels emperadors, van mantenir aquest títol fins a finals del segle XVIII.

El 13 d'abril de 1452 Màntua, que fins llavors havia estat sufragània del Patriarcat d'Aquileia, esdevingué una diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu.

Entre 1466 i 1566, durant un segle, la seu episcopal va ser prerrogativa de la família Gonzaga, duc de Màntua. Durant aquest període, sis membres de la família ocuparien la seu.

A inicis del segle xvii l'episcopat de Francesco Gonzaga va ser notable, fundant el seminari diocesà i consagrant la catedral. En diverses ocasions s'ha iniciat el seu procés de beatificació, donada la seva gran caritat.

El 1803 el concordat napoleònic preveia el pas de Màntua a la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Ferrara, disposició que quedà sense efecte. En comptes d'això, el 9 de febrer de 1820 passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Milà.

El 12 de setembre de 1818 el Papa Pius VII decretà la supressió de l'abadia nullius d'Asola; de les seves tretze parròquies, onze van ser incorporades a la diòcesi de Màntua i dues a la de Brèscia.[3]

Durant el difícil període del Risorgimento, el bisbe Pietro Rota no va obtenir l'exequatur i no va poder prendre possessió de la diòcesi ni residir al palau episcopal. Durant un període també va ser empresonat i el seminari passà a l'autoritat civil. Va fundar el diari periodico "Il Vessillo Cattolico", publicat entre 1872 i 1876.

Cronologia episcopal[modifica]

Calendari litúrgic propi de la diòcesi[modifica]

Data Celebració Grau
29 de gener Beata Arcangela Girlani, verge Memòria facultativa
13 de febrer Dedicació de la catedral i de la concatedral Festa
Solemnitat a la catedral i a la concatedral
19 de febrer Beata Elisabetta Picenardi, verge Memòria facultativa
24 de febrer Beat Marco Marconi, prevere Memòria facultativa
18 de març Sant Anselmo di Lucca, bisbe Solemnitat
11 d'abril Beat Battista Spagnoli, prevere Memòria
18 de juny Beata Osanna Andreasi, verge Memòria
21 de juny San Lluís Gonzaga, religios Festa
9 de juliol Beat Joan de Vicenza, bisbe Memòria facultativa
27 de juliol San Simeó, diaca Memòria facultativa
18 d'agost Beata Paola Montaldi, verge Memòria
21 d'agost San Pius X, Papa Festa
26 de setembre Dedicació de la pròpia església[5] Solemnitat
5 d'octubre Beat Matteo Carreri, prevere Memòria facultativa
16 d'octubre Beat Joan Bono de Màntua, religios Memòria
5 de novembre Sants i beats de l'Església de Màntua Memòria facultativa
19 de novembre Beat Giacomo Benfatti, bisbe Memòria facultativa
5 de desembre Beat Bartolomeo Fanti, prevere Memòria facultativa
7 de desembre Sant Ambròs de Milà, bisbe Festa

Estadístiques[modifica]

A finals del 2004, l'arxidiòcesi tenia 345.280 batejats sobre una població de 363.414 persones, equivalent al 95,0% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 374.586 375.000 99,9 328 312 16 1.142 23 690 153
1969 339.288 340.434 99,7 336 305 31 1.009 42 723 168
1980 345.000 346.988 99,4 342 314 28 1.008 31 428 170
1990 336.000 338.403 99,3 309 284 25 1.087 31 415 169
1999 334.234 340.519 98,2 277 243 34 1.206 40 438 168
2000 332.106 344.888 96,3 266 234 32 1.248 36 411 168
2001 336.828 349.676 96,3 256 229 27 1.315 31 375 168
2002 333.216 347.014 96,0 253 227 26 1.317 30 368 168
2003 328.016 341.944 95,9 250 222 28 1.312 31 379 168
2004 345.280 363.414 95,0 246 212 34 1.403 36 349 168

Notes[modifica]

  1. Così Paolo Fridolino Kehr nella sua Italia Pontificia. Lanzoni non esclude una fondazione della diocesi di molto anteriore al primo vescovo noto di Mantova.
  2. Così Lanzoni e Guerrini.
  3. I Vescovi di Brescia e la Diocesi di Asola, in Brixia Sacra, 1-2 (1914), pp. 78-89.
  4. Inizialmente nominato amministratore della diocesi, divenne vescovo il 16 d'octubre de 1564.
  5. Per le chiese di cui si ignora il giorno della dedicazione.

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Màntua Modifica l'enllaç a Wikidata