Concordat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.[1] A l'edat mitjana el terme es feia servir per a tota mena d'acords entre els bisbes i els governadors feudals. Des del segle xv, el terme es limita als tractats internacionals entre un estat sobirà i la Santa Seu. Uns concordats destacats:

Exemples de concordats[modifica]

Signatura del Concordat entre França i la Santa Seu, 15 de juliol del 1801
  • El Concordat de 1801 va ser un acord entre Napoleó i el papa Pius VII. Durant la Revolució Francesa, l'Assemblea Nacional havia pres propietats de l'Església i va dictar la Constitució Civil del Clergat. Les lleis posteriors abolien les festes cristianes.[3] Molts religiosos havien marxat a l'exili o havien estat executats durant el regnat del terror. L'Església va renunciar a les reclamacions sobre terres confiscades després de 1790, però es va assegurar el dret al culte públic, subjecte a qualsevol problema de seguretat pública per part del prefecte local. Napoleó va poder pacificar els catòlics francesos, tot limitant la influència del papat a França. Mentre el Concordat restablí alguns lligams amb el papat, va afavorir en gran manera l'estat.[4] Al cap d'un any, Napoleó va modificar unilateralment l'acord amb els articles orgànics legislatius de la pràctica religiosa.

Alguns concordats garanteixen a l'Església catòlica l'estat exempta d'impostos d'una entitat benèfica, essent de fet la institució benèfica més gran del món, ja que ho indiqui explícitament, com al Brasil (article 15 de 2008)[5] i Itàlia (1984, Article 7.3),[6] o frasejant-la indirectament, com a Portugal (2004, art. 12).[7]

Quan hi ha la voluntat política, aquests privilegis concordats poden ampliar-se per la legislació nacional. El 1992, l'exempció fiscal atorgada a l'Església pel concordat italià va ser interpretada per una llei que permet a l'Església catòlica evitar el 90% del que deu a l'estat per les seves activitats comercials.[8] Per tant, un petit santuari dins de les parets d'un cinema, un resort de vacances, una botiga, un restaurant o un hotel és suficient per conferir exempció religiosa.[9] Al juny del 2007, Neelie Kroes, la comissària europea de competència va anunciar una investigació al respecte. Aleshores, a l'agost, el viceministre de finances de la fràgil coalició de centreesquerra de Romano Prodi va dir que s'havia d'abordar la qüestió en els pressupostos de l'any vinent.[10] Tot i això, després d'això no es va saber res més sobre això de la Comissió Barroso i uns mesos després va caure el govern de Prodi.

El concordat eslovac (2000, art. 20.2) assegura que les ofertes de l'església no estan "subjectes a tributació ni a l'exigència de responsabilitat pública".[11]

Aquest és el cas també a Costa d'Ivori, on hi ha sumes molt més grans. La basílica de Yamoussoukro, ha estimat que ha costat 300 milions de dòlars, i les despeses de funcionament addicionals per a la que és l'església més gran del món també estan protegides del control del concordat de 1992 conclòs amb el president d'Ivori. Houphouët-Boigny va afirmar que aquests fons provenien de la seva fortuna privada. Es diu que un oficial del Vaticà ha cridat l'acord sobre la fundació creada per administrar aquests fons "un assumpte delicat".[12] No obstant això, aquest concordat garanteix que els ingressos i els actius de la fundació romanen sense gravatar (art. 9.1), que manté aquests fons fora de l'abast del dret penal i civil (art. 7.1), i permet que aquests diners siguin enviats fora del país (art. 13.2) i guarda tots els documents de la fundació "inviolables", és a dir, secrets (art. 8).[13]

A Colòmbia es va produir una crisi entre estat i església el 1994, quan el fiscal general Gustavo de Greiff va acusar diversos bisbes de tenir contactes il·legals amb les guerrilles de les FARC. Va resultar que, sota el concordat de Colòmbia amb la Santa Seu, els membres del clergat només podien ser investigats per tribunals eclesiàstics que es regeixen pel dret canònic, i que els bisbes eren, doncs, immuns de la investigació de les autoritats civils sobre allò que molts colombians consideraven ésser un greu delicte.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Concordat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Déus, «Concordato tra la santa sede e la Spagna (italià)», Vaticà, 27 d'octubre de 1953, (en català: Concordat entra la santa seu i l'estat espanyol.)
  3. ↑ «France». Berkley Center for Religion, Peace, and World Affairs. Arxivat de l'original el 6 febrer 2011. [Consulta: 15 desembre 2011]. See drop-down essay on "Religion and Politics until the French Revolution"
  4. ↑ Vilmer, Jean-Baptiste Jeangène «Commentaire du Concordat de 1801 entre la France et le Saint-Siège» (en francès). Revue d'Histoire Ecclésiastique, 102, 1, 2007, pàg. 124-154.
  5. ↑ «Brazil | Concordat: text (2008)». [Consulta: 18 setembre 2018].
  6. ↑ «Concordat Watch - Italy - Modifications to the Lateran Concordat (1984): text». Arxivat de l'original el 8 novembre 2017. [Consulta: 4 maig 2018].
  7. ↑ «Concordat Watch - Portugal - Concordat (2004) : text». [Consulta: 4 maig 2018].
  8. ↑ «Property tax relief for the Church: EU takes Italy to Court», 25-06-2007. [Consulta: 18 setembre 2018].
  9. ↑ "Gli alberghi dei santi alla crociata dell'Ici" ("Tax crusade marches on the holy hotels"), Curzio Maltese, La Repubblica, 25 October 2007.
  10. ↑ «Church ready to forgo tax breaks». The Guardian, 28-08-2007 [Consulta: 18 setembre 2018].
  11. ↑ «Texts of Slovak concordats and other Church-state documents. Basic Concordat (2000)». [Consulta: 18 setembre 2018].
  12. ↑ "The Basilica in the Bush"[Enllaç no actiu], Richard N. Ostling, Time Magazine, 3 July 1989.
  13. ↑ «Côte d'Ivoire - Agreement concerning the "International Foundation, Our Lady of Peace of Yamoussoukro" (1992): text». [Consulta: 4 maig 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Baker, Michael (2010). "Security and the sacred: examining Canada's legal response to the clash of public safety and religious freedom." Touro Law Center: International Law Review, Vol. 13 (1). Available online.
  • DiMarco, Erica (2009). "The tides of Vatican influence in Italian reproductive matters: from abortion to assisted reproduction." Rutgers Journal of Law and Religion, Vol. 10 (2) Spring. Available online.
  • Hosack, Kristen A. (2010). "Napoleon Bonaparte’s Concordat and the French Revolution." Constructing the past, Vol. 11 (1), article 5. Available online
  • Hughes, John Jay (1974). "The Reich Concordat 1933: Capitulation or Compromise?" Australian Journal of Politics & History, 20 (2), pp. 164–175.
  • Metz, René, "What is Canon Law?" (Nova York: Hawthorn Books, 1960 [1st Edition])
  • Petkoff, Peter (2007). "Legal perspectives and religious perspectives of religious rights under international law in the Vatican Concordats (1963–2004)." Law and Justice: the Christian law review, 158, p. 30- online (payment may be required).
  • Plichtová, Jana and Petrjánošová, Magda (2008). "Freedom of religion, institution of conscientious objection and political practice in post-communist Slovakia." Human Affairs, 18 (1), June, pp. 37–51. Available online here.
  •   «Concordat». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). 6. 11a ed, 1911, p. 832–834. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Concordat&oldid=33336650»