Vés al contingut

Comissió Barroso

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Insígnia de la Unió Europea
José Manuel Durão Barroso

La Comissió Barroso és la Comissió Europea presidida per l'antic primer ministre portuguès José Manuel Durão Barroso que va iniciar el seu mandat el 22 de novembre de 2004. El 16 de setembre de 2009 fou reelegit per un nou període de cinc anys, així que el seu mandat expirarà el 2014. Tot i això la nova Comissió Barroso II no prengué possessió fins al 9 de febrer de 2010.

Nomenament

[modifica]

El 29 de juny de 2004 el Consell Europeu va designar Durão Barroso com el seu candidat a la presidència de la Comissió Europea per al període de l'1 de novembre de 2004 al 31 d'octubre de 2009. El 22 de juliol el Parlament Europeu va ratificar el nomenament del nou president de la Comissió.

Una vegada proposats els candidats a comissaris per cadascun dels 25 estats membres, durant les obligatòries audicions davant el Parlament Europeu diversos candidats van ser durament criticats, especialment el candidat italià, Rocco Buttiglione, que es va trobar la dura oposició de la majoria del Parlament a causa de la seva posició en determinats assumptes socials i especialment amb relació a l'homosexualitat. Això comportà que el 27 d'octubre el president designat va retirar els seus candidats a comissaris del vot d'investidura del Parlament Europeu.

Després d'àrdues negociacions, el president del govern italià Silvio Berlusconi va acceptar canviar al seu candidat i va proposar al seu ministre de l'interior Franco Frattini, que va obtenir amb solvència el vot favorable del Parlament Europeu el 18 de novembre. Aquesta crisi va dur que la prevista entrada en funcions de la nova Comissió per al dia 1 de novembre es retardés uns dies i que només pogués entrar en funcions el 22 de novembre.

La Comissió Europea a Brussel·les

Mandat

[modifica]

El 14 de desembre el president Barroso va presentar davant l'Eurocambra les orientacions polítiques i estratègiques de l'Executiu per al quinquenni: desenvolupament econòmic, lluita contra el terrorisme i defensa dels valors europeus com a principals prioritats. L'aprovació de les perspectives financeres per al període 2007-2013 durant el Consell Europeu de desembre de 2005 va ser un dels seus primers assoliments.

L'1 de gener de 2007 Bulgària i Romania es van convertir en nous estats membres de la Unió Europea (UE),[1] per la qual cosa dos nous comissaris procedents dels nous membres es van integrar a la Comissió Barroso, passant de 25 a 27 membres.

Llista de Comissaris

[modifica]

Barroso I (2004-2010)

[modifica]

Llegenda:

Ideologia 2004-2007 Gener 2007 - Abril 2009 Abril - Octubre 2009 Octubre 2009 - Febrer 2010
Esquerra (PSE) 6 6 6 7
Centre (PLDRE) 6 7 8 8
Dreta (PPE) 9 9 9 8
Dreta nacionalista (AEN) 1 1 0 0
Independent 3 4 4 4
Càrrec Comissari Estat Partit Fotografia
President José Manuel Durão Barroso
Portugal
Portugal
Popular
Nacional: PSD
José Manuel Durão Barroso
Vicepresident Primer;
Relacions Institucionals i Estratègia de Comunicació
Margot Wallström
Suècia
Suècia
Socialista
Nacional: SDWP
Margot Wallström
Vicepresident;
Empresa i Indústria
Günter Verheugen
Alemanya
Alemanya
Socialista
Nacional: SPD
Günter Verheugen
Vicepresident;
Justícia, Llibertat i Seguretat
Franco Frattini
Fins al 23 d'abril de 2008
Itàlia
Itàlia
Popular
Nacional: PDL
Franco Frattini
Vicepresident;
Transport
Antonio Tajani
Des del 18 de juny de 2008
Itàlia
Itàlia
Popular
Nacional: PDL
Antonio Tajani
Vicepresident;
Justícia, Llibertat i Seguretat[a]
Jacques Barrot
França
França
Popular
Nacional: UMP
Jacques Barrot
Vicepresident;
Assumptes Administratius, Auditoria i Lluita contra el Frau
Siim Kallas
Estònia
Estònia
Liberal
Nacional: ERP
Siim Kallas
Assumptes Econòmics i Monetaris Joaquín Almunia
Espanya
Espanya
Socialista
Nacional: PSOE
Joaquín Almunia
Mercat Interior i Serveis Charlie McCreevy
República d'Irlanda
Irlanda
Nacionalista
Nacional: FF
Fins al 17 d'abril de 2009
Charlie McCreevy
Mercat Interior i Serveis Charlie McCreevy
República d'Irlanda
Irlanda
Liberal
Nacional: FF
Des del 17 d'abril de 2009
Charlie McCreevy
Agricultura i Desenvolupament Rural Mariann Fischer Boel
Dinamarca
Dinamarca
Liberal
Nacional: Venstre
Competència Neelie Kroes
Països Baixos
Països Baixos
Liberal
Nacional: VVD
Neelie Kroes
Comerç Peter Mandelson
Fins al 3 d'octubre de 2008
Regne Unit
Regne Unit
Socialista
Nacional: Labour
Peter Mandelson
Comerç[2] Catherine Ashton
Des del 3 d'octubre de 2008
Regne Unit
Regne Unit
Socialista
Nacional: Labour
Lady Ashton
Assumptes Pesquers i Marítims Joe Borg
República de Malta
Malta
Popular
Nacional: PN
Medi Ambient Stavros Dimas
Grècia
Grècia
Popular
Nacional:
Salut
Abans de l'1 de gener de 2007, el càrrec incloïa Protecció del Consumidor
Markos Kiprianu
Fins al 3 de març de 2008
Xipre
Xipre
Liberal*
Nacional: ΔΚ
Salut Andrul·la Vassiliu
Des del 3 de març de 2008
Xipre
Xipre
Liberal
Nacional: ΕΔ
Desenvolupament i Ajuda Humanitària Louis Michel
Fins al 17 de juliol de 2009
Bèlgica
Bèlgica
Liberal
Nacional: MR
Louis Michel
Desenvolupament i Ajuda Humanitària Karel De Gucht
Des del 17 de juliol de 2009
Bèlgica
Bèlgica
Liberal
Nacional: VLD
Karel de Gucht
Ampliació Olli Rehn
Finlàndia
Finlàndia
Liberal
Nacional: Keskusta
Olli Rehn
Treball, Assumptes Socials i Igualtat d'Oportunitats Vladimír Špidla
Txèquia
República Txeca
Socialista
Nacional: ČSSD
Vladimír Špidla
Fiscalitat i Unió Duanera László Kovács
Hongria
Hongria
Socialista
Nacional: MSZP
Programació Financera i Pressupostos Dalia Grybauskaitė
Fins al l'1 de juliol de 2009
Lituània
Lituània
Independent Dalia Grybauskaitė
Programació Financera i Pressupostos Algirdas Šemeta
Des de l'1 de juliol de 2009
Lituània
Lituània
Independent
Relacions Exteriors i Política Europea de Veïnatge[2] Benita Ferrero-Waldner
Àustria
Àustria
Popular
Nacional: ÖVP
Benita Ferrero-Waldner
Educació, Formació i Cultura
Fins a l'1 de gener de 2007, el càrrec incloïa Multilingüisme
Ján Figeľ
Fins a l'1 d'octubre de 2009
Eslovàquia
Eslovàquia
Popular
Nacional: KDH
Ján Figel
Educació, Formació i Cultura Maroš Šefčovič
Des de l'1 d'octubre de 2009
Eslovàquia
Eslovàquia
Socialista
Nacional: Smer
Política Regional Danuta Hübner
Fins al 4 de juliol de 2009
Polònia
Polònia
Independent Danuta Hübner
Política Regional Paweł Samecki
Des del 4 de juliol de 2009
Polònia
Polònia
Independent
Energia Andris Piebalgs
Letònia
Letònia
Popular
Nacional: TP
Andris Piebalgs
Ciència i Recerca Janez Potočnik
Eslovènia
Eslovènia
Independent Janez Potočnik
Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació Viviane Reding
Luxemburg
Luxemburg
Popular
Nacional: CSV
Viviane Reding
Protecció al Consumidor
Abans de l'1 de gener de 2007, formava part de Salut i Protecció al Consumidor
Meglena Kuneva
Des de l'1 de gener de 2007
Bulgària
Bulgària
Liberal
Nacional: НДСВ
Meglena Kuneva
Multilingüisme
'Abans de l'1 de gener 2007, formava part d'Educació, Formació i Cultura
Leonard Orban
Des de l'1 de gener de 2007
Romania
Romania
Independent

* El Partit Democràtic de Xipre no era membre del Partit dels Liberals Demòcrates i Reformistes Europeus, però si que era membre del grup parlamentari de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa

Barroso II (2010-2014)

[modifica]

Llegenda: [  6  Esquerra (PSE) - [  8  Centre (PLDRE) - [  13  Dreta (PPE)

Càrrec Commissari Estat Partit Fotografia
President José Manuel Durão Barroso
Portugal
Portugal
Popular
Nacional: PSD
José Manuel Durão Barroso
Vicepresident Primer;
Alt Representant
Catherine Ashton
Regne Unit
Regne Unit
Socialista
National: Labour
Lady Ashton
Vicepresident;
Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania
Viviane Reding
Luxemburg
Luxemburg
Popular
Nacional: CSV
Viviane Reding
Vicepresident;
Competència
Joaquín Almunia
Espanya
Espanya
Socialista
Nacional: PSOE
Joaquín Almunia
Vicepresident;
Transport
Siim Kallas
Estònia
Estònia
Liberal
Nacional: ERP
Siim Kallas
Vicepresident;
Agenda Digital
Neelie Kroes
Països Baixos
Països Baixos
Liberal
Nacional: VVD
Neelie Kroes
Vicepresident;
Indústria i Esperit Empresarial
Antonio Tajani
Itàlia
Itàlia
Popular
Nacional: PdL
Antonio Tajani
Vicepresident;
Relacions Interinstitucionals i Administració
Maroš Šefčovič
Eslovàquia
Eslovàquia
Socialista
Nacional: Smer
Medi Ambient Janez Potočnik
Eslovènia
Eslovènia
Liberal
Nacional: LDS
Janez Potočnik
Assumptes Econòmics i Monetaris Olli Rehn
Finlàndia
Finlàndia
Liberal
Nacional: Keskusta
Olli Rehn
Desenvolupament Andris Piebalgs
Letònia
Letònia
Popular
Nacional: TP
Andris Piebalgs
Mercat Interior i Serveis Michel Barnier
França
França
Popular
Nacional: UMP
Michel Barnier
Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut Andrul·la Vassiliu
Xipre
Xipre
Liberal
Nacional: ΔΚ
Andrul·la Vassiliu
Fiscalitat, Unió Duanera, Auditioria i Lluita contra el frau Algirdas Šemeta
Lituània
Lituània
Popular
Nacional: TS-LKD
Comerç Karel De Gucht
Bèlgica
Bèlgica
Liberal
Nacional: VLD
Karel de Gucht
Salut i Protecció del Consumidor John Dalli
República de Malta
Malta
Popular
Nacional: PN
Recerca, Innovació i Ciència Máire Geoghegan-Quinn
República d'Irlanda
Irlanda
Liberal
Nacional: FF
Programació Financera i Pressupostos Janusz Lewandowski
Polònia
Polònia
Popular
Nacional: PO
Assmuptes Pesquers i Marítims Maria Damanaki
Grècia
Grècia
Socialista
Nacional: ΠΑΣΟΚ
Cooperació Internacional, Ajuda Humanitària i Resposta a la crisi Kristalina Georgieva
Bulgària
Bulgària
Popular
Nacional: GERB
Energia Günther Oettinger
Alemanya
Alemanya
Popular
Nacional: CDU
Günther Oettinger
Política Regional Johannes Hahn
Àustria
Àustria
Popular
Nacional: ÖVP
Johannes Hahn
Acció Climàtica Connie Hedegaard
Dinamarca
Dinamarca
Popular
Nacional: KFP
Connie Hedegaard
Ampliació i Política Europea de Veïnatge Štefan Füle
Txèquia
República Txeca
Socialista
National: ČSSD
Štefan Füle
Treball, Assumptes Socials i Integració László Andor
Hongria
Hongria
Socialista
Nacional: MSZP
Interior Cecilia Malmström
Suècia
Suècia
Liberal
Nacional: FP
Cecilia Malmström
Agricultura i Desenvolupament Rural Dacian Cioloş
Romania
Romania
Independent
Nacional: proposat pel PD-L

Notes

[modifica]
  1. Anteriorment Comissari de Transport. Fou nomenat a la cartera de Justícia, Llibertat i Seguretat quan Frattini deixà el càrrec el 2008. Va ésser conservat al càrrec per tal de mantenir l'ordre i la conjuntura fins a la substitució del comissari italià, Tajani, que va prendre possessió del càrrec més tard.

Referències

[modifica]
  1. «Enlargement, 3 years after» (en anglès). Unió Europea.
  2. 1 2 Des de l'1 de desembre de 2009, quan el Tractat de reforma institucional de la Unió Europea entrà en vigor, Ashton va convertir-se en la nova Alta Representant i també prengué possessió del càrrec d'assumptes exteriors a la comissió. Fins que la nova Comissió Barroso II no fou aprovada, Ashton fou substituïda temporalment per la fins aleshores Comissària d'Assumptes Exteriors, Ferrero-Waldner. (Euobserver.com) Tot i això Ferrero-Waldner va mantenir el control sobre la política de veïnatge europea i sobre el servei de cooperació EuropeAid (ja que no formaven part de les competències de la nova Alta Representant). (Ec.europa.eu)

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]



Precedit per:
Comissió Prodi
Comissió Europea
20042014
Succeït per:
Comissió Juncker