Moviment Democràtic Cristià
(sk) Kresťanskodemokratické hnutie  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | democràcia cristiana conservadorisme social europeisme | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1990 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit Popular Europeu | ||||
| Membres | 11.700 (2015) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Milan Majerský (en)  | ||||
| Consell nacional d'Eslovàquia (2025) | 11 / 150 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | kdh.sk | ||||
El Moviment Demòcrata Cristià (eslovac Kresťanskodemokratické Hnutie, KDH) és un partit polític d'Eslovàquia d'ideologia democristiana. És membre del Partit Popular Europeu i observador de la Internacional Demòcrata de Centre.
Història
[modifica]El partit fou fundat el 1990 per Ján Čarnogurský. Com que el KDH va resultar el segon partit més gran d'Eslovàquia després de les eleccions legislatives eslovaques de 1990, Čarnogurský va esdevenir viceprimer ministre d'Eslovàquia el juny de 1990. Després que el Moviment per una Eslovàquia Democràtica es separés del Públic Contra la Violència que havia guanyat les eleccions de 1990, Čarnogurský va assumir el càrrec de primer ministre d'Eslovàquia l'abril de 1991, però va passar a l'oposició a les eleccions legislatives eslovaques de 1992. Amb la caiguda del govern de Vladimir Meciar en perdre una moció de confiança, el president Michal Kovac va nomenar Jozef Moravcik com a primer ministre amb un gabinet de centristes, conservadors i excomunistes en el que va participar el KDH,[1] però a les eleccions legislatives eslovaques de 1994 va tornar a l'oposició del nou govern de Meciar.
Es va unir a la Coalició Democràtica Eslovaca de cara a les eleccions legislatives eslovaques de 1998 i va formar part del govern de coalició pro-mercat i pro-europeu amb el Partit de l'Esquerra Democràtica (SDL), l'Aliança Hongaresa (SMK) i el Partit de l'Entesa Cívica (SOP) encapçalat per Mikuláš Dzurinda.[2]
Després de la desintegració de la Coalició Democràtica Eslovaca el 2002, passades les eleccions legislatives eslovaques de 2002 Dzurinda va formar un nou govern de coalició de Unió Democràtica i Cristiana Eslovaca – Partit Democràtic (SDKÚ), Partit de l'Esquerra Democràtica (SDL), KDH, Aliança Hongaresa (SMK) i Partit de l'Entesa Cívica (SOP).[3] El partit va abandonar el govern el 7 de febrer de 2006 degut a disputes sobre un tractat internacional entre la República Eslovaca i la Santa Seu sobre l'objecció de consciència per motius religiosos.
A les eleccions legislatives eslovaques de 2006 va obtenir el 8,3% del vot popular i 14 dels 150 escons després d'una campanya de l'oposició liderada per Robert Fico del Direcció – Socialdemocràcia (SMER-SD) centrada a revertir les reformes d'austeritat profundament impopulars dins dels sectors de la salut i l'educació impulsades pels llavors ministres Rudolf Zajac i Martin Fronc del KDH.[4] El partit va rebutjar entrar en un nou govern de coalició amb Dzurinda[5] i Robert Fico del Direcció – Socialdemocràcia (SMER-SD) es va convertir en el nou primer ministre.
Quatre prominents parlamentaris (František Mikloško, Vladimír Palko, Rudolf Bauer i Pavol Minárik) va abandonar el partit el 21 de febrer de 2008 a causa del seu desacord tant amb la política com amb els dirigents del partit, i va fundar Demòcrates Conservadors d'Eslovàquia el juliol del mateix any.
A les eleccions legislatives eslovaques de 2010, SMER-SD obtingué un 34,79% dels sufragis, tanmateix el SNS va obtenir mals resultats i el HZDS es va convertir en extraparlamentari. Després que Robert Fico demostrés ser incapaç de formar govern, el president Ivan Gašparovič li demanà a Iveta Radičová, com a líder del partit més gran de l'oposició, que formés govern, el 23 de juny del 2010. Radičová va assumir el càrrec de primera ministra, sent la primera dona a Eslovàquia a assolir aquest càrrec, el 8 de juny de 2010, liderant un govern de coalició de centredreta formada pels liberals Llibertat i Solidaritat (SaS), el KDH, el partit dels hongaresos Most-Híd i Unió Democràtica i Cristiana Eslovaca – Partit Democràtic (SKDÚ-DS) amb una majoria al parlament, amb 79 escons de 150.[6] El govern perdé la confiança del parlament l'11 d'octubre de 2011 a causa de desavinences entre els partits de la coalició governamental per l'ampliació del Fons Europeu d'Estabilitat Financera,[7] fet que portà a la celebració d'eleccions anticipades el 10 de març de 2012.
Les eleccions de 2012 foren guanyades per l'oposició socialdemòcrata amb majoria absoluta[8] enmig d'un important escàndol de corrupció que va implicar polítics locals de centredreta.[9] Després de les eleccions de 2012 Daniel Lipsic va abandonar el partit per unir-se a OĽaNO d'Igor Matovic, i el juny de 2014 Radoslav Procházka també va abandonar el partit per formar el que esdevingué el Partit Conservador Eslovac.[10]
A les eleccions legislatives eslovaques de 2016, el partit només va obtenir el 4,94% dels vots, perdent tots els seus escons. Aquesta va ser la primera vegada des dels seus inicis que el partit no arribava al parlament[10] i Ján Figeľ va dimitir com a líder del partit.
El juny de 2016, Alojz Hlina es va convertir en president del KDH,[11] i va dimitir del càrrec de president del partit el 2 de març de 2020 després que el partit tampoc obtingué cap escó a les eleccions legislatives eslovaques de 2020, i Milan Majerský va ser l'escollit pel partit per succeïr-lo.[12]
Va tornar al Consell Nacional d'Eslovàquia amb les eleccions legislatives eslovaques de 2023 després de ser extraparlamentari en les dues eleccions anteriors, i va romandre a l'oposició.[13]
Resultats electorals
[modifica]Consell Nacional
[modifica]| Any | Lider | Vots | % | Pos. | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | Ján Čarnogurský | 648,782 | 19.2% | 2n | 31 / 150 |
Coalició | |
| 1992 | 273,945 | 8.9% | 3r | 18 / 150 |
 13 |
Oposició (1992–94) | |
| Coalició (1994) | |||||||
| 1994 | 289,987 | 10.1% | 4t | 17 / 150 |
1 |
Oposició | |
| 1998 | Coalició Democràtica Eslovaca (SDK) | 15 / 150 |
2 |
Coalició | |||
| 2002 | Pavol Hrušovský | 237,202 | 8.3% | 5è | 15 / 150 |
= | Coalició (2002–06) |
| Oposició (2006) | |||||||
| 2006 | 191,443 | 8.3% | 6è | 14 / 150 |
1 |
Oposició | |
| 2010 | Ján Figeľ | 215,755 | 8.5% | 4t | 15 / 150 |
 1 |
Coalició |
| 2012 | 225,361 | 8.8% | 2n | 16 / 150 |
1 |
Oposició | |
| 2016 | 128,908 | 4.9% | 9è | 0 / 150 |
16 |
Extraparlamentari | |
| 2020 | Alojz Hlina | 134,099 | 4.7% | 8è | 0 / 150 |
= | Extraparlamentari |
| 2023 | Milan Majerský | 202,515 | 6.8% | 5è | 12 / 150 |
12 |
Oposició |
Parlament Europeu
[modifica]| Any | Lider | Vots | % | Pos. | Escons | +/– | Grup |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2004 | Anna Záborská | 113,655 | 16.2% | 4t | 3 / 14 |
EPP | |
| 2009 | Martin Fronc | 89,905 | 10.9% | 4t | 2 / 13 |
1 | |
| 2014 | Anna Záborská | 74,108 | 13.2% | 2n | 2 / 13 |
= | |
| 2019 | Ivan Štefanec | 95,588 | 9.7% | 4t | 2 / 14 |
= | |
| 2024 | Miriam Lexmann | 105,602 | 7.15% | 5è | 1 / 15 |
1 |
Presidencials
[modifica]| Any | Candidat | 1a volta | 2a volta | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Pos. | Vots | % | Pos. | ||
| 1999 | Suport a | 1,396,950 | 47,4 / 100 |
1r | 1,727,48 | 57,2 / 100 |
Victòria |
| 2004 | František Mikloško | 129,414 | 6,5 / 100 |
5è | |||
| 2009 | Suport a | 713,735 | 38,1 / 100 |
2n | 988,808 | 44,5 / 100 |
Derrota |
| 2014 | Pavol Hrušovský | 63,298 | 3,3 / 100 |
6è | |||
| 2019 | Suport a | 122,916 | 5,7 / 100 |
5è | |||
| 2024 | Suport a Ivan Korčok | 958,393 | 42,5 / 100 |
1r | 1,243,709 | 46,9 / 100 |
Derrota |
Líders de partit
[modifica]| Líder | Any | |
|---|---|---|
| 1 | Ján Čarnogurský | 1990–2000 |
| 2 | Pavol Hrušovský | 2000–2009 |
| 3 | Ján Figeľ | 2009–2016 |
| 4 | Alojz Hlina | 2016–2020 |
| 5 | Milan Majerský | 2020–present |
Referències
[modifica]- ↑ «New Slovak cabinet chosen» (en anglès). The Independent, 17-03-1994. [Consulta: 7 novembre 2025].
- ↑ «Koaličná dohoda medzi SDK, SDĽ, SMK a SOP» (en eslovè). SME, 24-09-1999. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ Ortiz de Zárate Arce, Roberto. CRONOLOGÍA DE LOS GOBIERNOS DE ESLOVAQUIA 1992-2025. CIDOB, 2025 [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ Jurinová, Martina. «KDH woos opposition». The Slovak Spectator, 28 febrer 2005. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «KDH refuses Dzurinda's offer» (en anglès). The Spectator, 29 maig 2006. [Consulta: 25 setembre 2025].
- ↑ Slovenský prezident pověřil vytvořením vlády Radičovou. Fico přiznal prohru [El president eslovac va confiar la formació del govern a Radičová. Fico va reconèixer la derrota] (en txec). Idnes, 23 de juny de 2010 [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ El parlament d'Eslovàquia rebutja el fons de rescat de l'euro
- ↑ «Socialdemocràcia eslovaca aconsegueix la majoria absoluta amb el 45% dels vots». 324.
- ↑ Nicholson, Tom. «How a Gorilla devoured democracy in Slovakia» (en anglès). Politico, 6 gener 2025. [Consulta: 12 gener 2025].
- 1 2 Tim Haughton, Darina Malova, Kevin Deegan-Krause. «Slovakia’s newly elected parliament is dramatically different and pretty much the same. Here’s how.» (en anglès). The Washington Post, 9 març 2016. [Consulta: 1 febrer 2025].
- ↑ Mikušovič, Dušan. «Predsedom KDH sa stal Hlina, nového šéfa má aj SMK» (en eslovè). Denník, 11 juny 2016. [Consulta: 1 febrer 2025].
- ↑ «Christian Democrats elected new leaders» (en anglès). Spectator, 24 agust 2020. [Consulta: 1 febrer 2025].
- ↑ Gyárfášova, Olga. «Parliamentary election in Slovakia, 30 September 2023» (en anglès). Groupe d'études géopolitiques, 2023. [Consulta: 30 juliol 2025].
