16 de setembre
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Setembre 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs. Queden 106 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1918 - Sallent: obre la biblioteca pública, segona de la xarxa de biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya.
- 1964 - Barcelona: apareix el primer número de Tele/eXpres, primer diari d'iniciativa privada a Catalunya des de 1939.
- 1976 - Perpinyà (el Rosselló): hi obre les portes la Bressola, la primera escola catalana després de l'ocupació de la Catalunya del Nord per França el 1659.
- 2005 - L'ICANN aprova el domini .cat per a la comunitat lingüística i cultural catalana.
- Resta del món
- 1795 - Ciutat del Cap, Sud-àfrica: El Regne Unit conquereix la ciutat en la Batalla de Muizenberg.
- 1810 - Dolores Hidalgo (Estat de Guanajuato, Mèxic) el capellà del poble va promoure que els seus feligresos s'aixequessin en armes contra les autoritats de Nova Espanya mitjançant el Grito de Dolores, que en l'actualitat encara es recorda mitjançant una festa nacional.
- 1837 - Ferran de Saxònia-Coburg Gotha es convertí en rei consort pel seu casament amb la reina Maria II de Portugal. Segons la llei, el marit de la reina només podia rebre el títol després del naixement d'un fill del matrimoni. És per això que el primer marit de la reina, August de Beauharnais, mai no va obtenir aquest títol. Després del naixement del futur rei Pere V de Portugal, Ferran va ser proclamat Ferran II de Portugal. Si bé li corresponia a Maria controlar el poder, ella i el seu marit formaven un bon equip, cosa que els va permetre resoldre els nombrosos problemes que es van presentar durant el seu regnat.[1]
- 1966 - Nova York: inauguració de la Metropolitan Opera en el Lincoln Centre.
- 1975 - Papua Nova Guinea obté la independència d'Austràlia.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1816 - Vic (Osona): Joaquim Salarich i Verdaguer, historiador, metge i novel·lista català (m. 1884).
- 1879 - Tarragona, Tarragonès: Josep Maria Jujol i Gibert, arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català (m. 1949).
- 1910 - Palafrugell: Maria Aumacellas Salayet, nedadora, pionera en aigües obertes i entrenadora catalana (m. 1988).[2]
- 1946 - Alcoi, l'Alcoià: Camilo Blanes Cortés, conegut com a Camilo Sesto, cantant valencià (m. 2019).
- 1957 - Barcelona, Barcelonès: Assumpta Serna, nom artístic d'Assumpta Rodés i Serna, actriu i professora d'interpretació.
- 1959 - Barcelona, Barcelonès: Carles Duarte i Montserrat, poeta, lingüista i polític català.
- 1964 - Palma, Mallorca: Rossy de Palma, actriu mallorquina, de nom real Rosa Elena García Echave.
- 1975 - Barcelona: Samanta Villar Fitó, periodista catalana.[3]
- 1990 - Veracruz: Matilde Ortiz Reyes, jugadora de waterpolo del Club Natació Sabadell i la selecció estatal.[4]
- 1998 - Girona, Gironès: Nil Cardoner, actor gironès.
- Resta del món
- 1386 - Monmouth, Gal·les - Enric V d'Anglaterra, rei d'Anglaterra des del 1413 fins al 1422 (m. 1422).[5]
- 1507 - Pequín (Xina): Emperador Jiajing, onzè emperador de la Dinastia Ming (m. 1567).[6]
- 1748 - Vienaː Elisabeth Teyber, soprano austríaca (m. 1816).[7]
- 1787 - Varsòvia: Michał Mioduszewski, musicòleg i sacerdot polonès.
- 1782 - Ciutat Prohibida -Pequín (Xina), Daoguang, 8è emperador de la dinastia Qing (m. 1850).[8]
- 1797 - Brescello (Ducat de Parma, avui Itàlia): Antonio Panizzi, bibliotecari establert a Londres, pare de la catalogació bibliogràfica moderna (m. 1879).
- 1812 - Alkmaar, Països Baixos: Anna-Louisa-Geertruida Bosboom-Toussaint, escriptora neerlandesa (m. 1886).[9]
- 1851 - La Corunya: Emilia Pardo Bazán, escriptora gallega, introductora del naturalisme a Espanya.[10]
- 1853 - Rostock, Imperi Alemany: Albrecht Kossel, metge i bioquímic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1910 (m. 1927).
- 1858 - Rexton, Nova Brunsvic, Canadà: Andrew Bonar Law, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1922-1923) (m. 1923).[11]
- 1886 - Estrasburg, imperi Alemany: Jean Arp, escultor, poeta i pintor alsacià (m. 1966).[12]
- 1887 - París, França: Nadia Boulanger, professora de música, directora d'orquestra i compositora francesa (m. 1979).[13]
- 1888 - Hämeenkyrö, Finlàndia: Frans Eemil Sillanpää, escriptor finlandès, Premi Nobel de Literatura 1939 (m. 1964).
- 1891 - Berlín, Prússia, Imperi alemany: Karl Dönitz, Gran Almirall i va exercir de Comandant en Cap dels Submarins de la Kriegsmarine alemanya durant la Segona guerra mundial (m. 1980).[14]
- 1893 - Budapest, Imperi austrohongarès: Albert Szent-György, metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1937 (m. 1986).
- 1902 - Grans: Germaine Richier, escultora francesa (m. 1959).[15]
- 1924 - Nova Yorkː Lauren Bacall, actriu de cinema i teatre, guanyadora del Tony i del Globus d'Or.[16]
- 1925 -
- Itta Bena, Mississipí: B.B. King, guitarrista de blues i compositor nord-americà (m. 2015).[17]
- Nova York, Estats Units: Eugene Garfield, lingüista, gestor d'informació i empresari nord-americà (m. 2017).
- 1927 -
- Nova York, Estats Units: Peter Falk, actor, productor, director i guionista estatunidenc.
- Tòquio: Sadako Ogata, diplomàtica japonesa, Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Refugiats (m. 2019).[18]
- 1934 - Norwood, Ohio, Estats Units: George Chakiris, actor de cinema i ballarí estatunidenc d'ascendència grega.
- 1935 - Buenos Aires, Argentina: Esther Vilar, metge, psicòloga i escriptora argentina.[19]
- 1952 - Schenectady, Nova York, Estats Units: Mickey Rourke, actor estatunidenc.
- 1965 - Pisa: Maria Chiara Carrozza, enginyera i política italiana; ha estat Ministra d'Educació, Universitats i Recerca.[20]
- 1968 - Nova York, Estats Units: Marco Antonio Muñiz, cantant estatunidenc, conegut pel seu nom artístic Marc Anthony.
- 1984 - Kutaisi, Geòrgia: Katie Melua, cantant georgiana.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1933 - Sant Boi de Llobregat: Maria Lois i López, professora i bibliotecària catalana (n. 1896).[21]
- 1957 - Buenos Aires: Antoni Estruch i Bros, pintor historicista, famós per haver pintat els quadres Corpus de Sang i L'Onze de Setembre.[22]
- 1960 - La Garriga, Vallès Oriental: Josep Sancho i Marraco, organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona, i compositor extraordinàriament prolífic (n. 1879).
- Resta del món
- 1380 - París, Regne de França: Carles V de França, dit el Prudent (n. 1338).
- 1498 - Àvila, Regne de Castella: Tomás de Torquemada, Inquisidor general.
- 1672 - Andover, Massachusetts: Anne Bradstreet, la primera escriptora i poeta estatunidenca a publicar un llibre (n. 1612).
- 1736 - La Haia, Comtat d'Holanda: Daniel Gabriel Fahrenheit, físic, enginyer i bufador de vidre alemany, conegut per la invenció del termòmetre d'alcohol (1709), el termòmetre de mercuri (1714) i pel desenvolupament d'una escala per a la mesura de temperatures (n. 1686).[23]
- 1782 - Àndria, Regne de Nàpols: Farinelli, cantant d'òpera italià (n. 1705).[24]
- 1824 - París, França: Lluís XVIII de França, rei de França i Navarra (n. 1755).
- 1898 - Neuilly-sur-Seine, França: Ramón Emeterio Betances Alacán, nacionalista de porto-riqueny.
- 1909 - Chênée, Bèlgica: Charles Descardre, horticultor i burgmestre.
- 1932 - Londres, Regne Unit: Ronald Ross, metge britànic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1902 (n. 1857).
- 1957 - Buenos Aires: Antoni Estruch i Bros, pintor historicista català, famós per haver pintat els quadres Corpus de Sang i L'Onze de Setembre de 1714.
- 1977 - París, França: Maria Callas, soprano nord-americana (n. 1923).[25]
- 1980 - Ginebra, Suïssa: Jean Piaget, psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís.
- 1995 - Torí, Itàlia: Aldo Novarese, dissenyador gràfic (n. 1920).
- 2012 - Quebec: Roman Kroitor, cineasta canadenc.
- 2016 - Roma, Itàlia: Carlo Azeglio Ciampi, polític i banquer italià, que va ser Primer Ministre entre el 1993 i el 1994 i President entre els anys 1999 i 2006 (n. 1920).[26]
- 2017 - Beariz, Galícia, Espanya: Bautista Goyel Álvarez Domínguez, polític gallec.
- 2020 - Índia: Kapila Vatsyayan, acadèmica, historiadora de l'art i política (n. 1928).
Festes i commemoracions[modifica]
- Santoral: sants Corneli I, papa; Cebrià de Cartago, bisbe; Ludmila de Bohèmia, màrtir; Vidal de Savigny, fundador de l'Orde de Savigny; Juan Macías, dominic; beats Víctor III papa; Loís Aleman, bisbe d'Arle.
- Commemoració del dia de la Independència de Mèxic.
- Dia Internacional de la Preservació de la Capa d'Ozó
- Collbató: Festa patronal: Sant Corneli
Referències[modifica]
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2016. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Maria Aumacellas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Samanta Villar» (en castellà). Bekia. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Matilde Ortiz Reyes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Henry V | Biography, Facts, & Significance» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.
- ↑ «Teyber, Maria Elisabeth Victoria Vincentia (1744–1816), Sopranistin». BMLO. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ «A.L.G. Bosboom - Toussaint» (en neerlandès). Literatuurmuseum. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Emilia Pardo Bazán». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Bonar Law | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Karl Donitz | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Germaine Richier» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Lauren Bacall | enciclopèdia.cat» (en català). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «B.B. King | Biography, Songs, Assessment, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Fallecimiento de la Sra. Sadako Ogata, ex Presidenta de JICA». Agencia de Cooperación Internacional del Japón (JICA), 29-10-2019. Arxivat de l'original el 2020-07-23. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ lecturalia.com. «Esther Vilar: libros y biografía autora» (en castellà). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «XVII Legislatura - XVII Legislatura - Deputati e Organi - Scheda deputato - CARROZZA Maria Chiara» (en italià). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Homenatge a Maria Lois, secretària i professora de l'Escola de Bibliotecàries, a les Borges Blanques». Universitat de Barcelona. Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, 15-12-2015. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Santamaria, Escrit per Antonio. «'Història de Sabadell': Antoni Estruch i el quadre 'L'Onze de setembre de 1714'» (en català), 11-09-2016. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Daniel Gabriel Fahrenheit | Polish-born Dutch physicist» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «BROSCHI, Carlo Maria Michele Angelo, detto Farinelli o, più sovente, Farinello in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «Maria Callas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Ciampi, Carlo Azeglio nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 20 setembre 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 16 de setembre |
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:16 de setembre. |