Diplomàtica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb diplomàcia.

La diplomàtica és la ciència que determina l'autenticitat o la falsedat dels documents de natura jurídica produïts en qualsevol època.[1]

La diplomàtica s'interessa per l'estudi d'aquells documents amb una natura i un valor jurídic, administratiu, historic, o testimonial, així com pel coneixement dels elements contextuals, formals i essencials que li confereixen un caràcter probatori i una força legal. A part d'aquests valors en els documents també pot ser valuós en sentit filològic, lingüístic, literari, judicial, econòmic, institucional, polític, religiós, històric, cultural, sigil·logràfic, arxivístic etc., dels quals s'ocupa la diplomàtica.

Ja des de l'època clàssica s'utilitzaven mètodes empírics per tal de provar l'autenticitat de documents i de còpies, com la carta partida. L'estudi sistemàtic i científic va començar amb la publicació del llibre De re diplomatica (llatí), el 1681 pel monjo Jean Mabillon (1632-1707), quan els seus superiors li van demanar estudiar l'autenticitat de documents merovingis del jesuïta Daniel van Papenbroeck.[2][3][4]

Vegeu també: sigil·lografia

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Diplomàtica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. de Broglie, Emmanuel. Mabillon et la société de l'abbaye de Saint-Germain-des-Prés à la fin du dix-septième siècle 1664-1707. volums 1 i 2 (en francès). Plon, 1888, p. 116. 
  3. Soler i Jímenez, Joan. «Una diplomàtica pels documents en crisis». Revista Catalana d'Arxivística, 32, pàg. 42-77.
  4. Salvador, Montserrat. «Metodologia paleogràfica i diplomàtica. Un pergamí del segle XII de l'arxiu de Sabadell». Arraona, pàg. 41-49.