Musicologia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Musicòleg)
Salta a: navegació, cerca
Pintura d'instruments de finals del segle XVIII de l'escola de Zlatá Koruna. A la paret hi ha diversos llaüts i instruments de metall. A l'esquerra hi ha un instrument tipus violoncel. Al mig, diversos tambors. A la dreta un petit orgue de tubs.

La musicologia[1] (del grec: μουσική = "música" i λόγος = "raó, estudi") és una disciplina científica que estudia els fenòmens relacionats amb la música, amb la seva evolució i amb la seva relació amb l'ésser humà i la societat. Un investigador que participa en la recerca musical és un musicòleg.

Tradicionalment, la musicologia històrica (dit popularmet "història de la música") ha estat la branca predominant de la musicologia. Avui dia, la musicologia històrica n'és tan sols una de les diverses grans branques. La musicologia històrica, l'etnomusicologia i la musicologia sistèmica són disciplines aproximadament de la mateixa dimensió. L'etnomusicologia és l'estudi de la música dins el seu context cultural. La musicologia sistèmica inclou acústica musical, la ciència i tecnologia dels instruments acústics i les implicacions musicals de la fisiologia, la psicologia, la sociologia, la filosofia i la computació. La musicologia cognitiva és el conjunts de fenòmens que envolten el modelat computacional de la música. En alguns països, l'educació musical és una camp prominent de la musicologia, mentre en d'altres està considera un camp acadèmic diferent o un de més pròxim a la capacitació docent, la investigació educativa i d'altres camps relacionats. Com l'educació musical, la musicoteràpia és una forma especialitzada de musicologia aplicada que de vegades es considera més propera al camp de la salut.

Disciplines de les que beu[modifica | modifica el codi]

Les disciplines de les que beu són:

La musicologia té dues subdiciplines d'orientació pràctica que no parteixen de cap disciplina: la interpretació i la recerca (alguns cops vista com una forma de recerca artística) i la teoria, anàlisis i composició de la música. Les disciplines veïnes de la musicologia són aques altres formes d'art, interpretació, ritual i comunicació, incloent-hi la història i la teoria de les arts visuals i plàstiques i l'arquitectura; la lingüística, la literatura i el teatre; la religió i la teologia i l'esport. El coneixement musical s'aplica a la medicina, l'educació i la musicoteràpia -- que, efecticament, són disciplines matriu de la musicologia aplicada.

Els inicis[modifica | modifica el codi]

Friedrich Chrysander

El terme musicologia (en alemany musikwissenschaft) va ser emprat per primera vegada pel teòric alemany Friederich Chrysander el 1863[1] per a referir-se a l'estudi del fet musical basat en el mètode científic. Des d'aquest punt de vista, l'objectiu principal de la musicologia seria la sistematització dels coneixements relatius a la música, aplicant el mètode científic i la relació del fet musical amb altres àrees del coneixement com la matemàtica,la física, la psicologia, la sociologia, l’antropologia i la lingüística, entre d'altres.

Biaix de gènere[modifica | modifica el codi]

Safo es guanyava la vida component.[2]

En un context de patriarcat i androcentrisme, al llarg de la història la discriminació històrica per raons de gènere a la musicologia ha ignorat figures femenines de relevància artística i ha amagat les homosexualitats. Hildegarda de Bingen, per exemple, és una de les artistes més prolífiques a la música medieval però no ha estat considerada interessant fins després dels anys seixanta del segle XX, a partir de que els estudiosos de literatura hagueren demostrat la seva excel·lència en poesia. La música d'Hildegarda sona diferent a la d'homes de la seva època, però no és possible avui saber si és una particularitat d'ella, personal, o era un "estil femení" propi de més dones. Les dones no són als cànons. No són interpretades ni estudiades i la seva obra acaba perduda i a l'oblit. Moltes compositores brillants han estat ignorades fins al segle XXI, i algunes d'elles encara ho són pel gran públic, fora de l'ambient del feminisme o d'estudi de la musicologia. En els últims anys s'han catalogat més de quatre mil compositores de tots els temps ignorades fins ara. Les nombroses intèrprets, cantants i instrumentistes, tampoc no s'estudien a causa de que el pensament modern entén l'intèrpret com un transmissor neutre entre el compositor i el públic, i que per tant no és interessant.[2][3][4]

Branques de la musicologia[modifica | modifica el codi]

Dins de la musicologia es distingeixen diferents àmbits:

Iniciadors de la musicologia a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «musicologia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Pilar Ramos López (2003), Feminismo y música: Introducción crítica, Narcea Ediciones. ISBN 9788427714199 (castellà)
  3. Alicia Rodríguez Blanco, Música II (Català) - LOMCE, editex. ISBN 9788490788264 (català)
  4. Nicholas Cook, Una breve introducción a la música, Alianza editorial, 2005. ISBN 9788420672076 (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Musicologia Modifica l'enllaç a Wikidata