Música medieval

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Història de la música occidental
Antiga
Medieval (476 – 1400)
Renaixentista (1400 – 1600)
Música clàssica
Barroca (1600 – 1760)
Classicisme (1730 – 1820)
Romanticisme (1815 – 1910)
Moderna i contemporània
Segle XX (1900 – 2000)
Música contemporània (1975 – present)

La música medieval és la música europea escrita durant l'edat mitjana. Aquesta era comença amb la caiguda de l'Imperi romà, (amb la deposició l'any 476 de l'últim emperador de l'Imperi romà d'Occident) i acaba aproximadament a mitjans del segle XV.[1] A nivell musical, establir el final de l'era medieval i el començament del Renaixement és indubtablement arbitrari, però s'acostuma a posar la frontera al voltant de l'any 1400.

Per tant, el terme música medieval és un terme general que designa un període que abasta gairebé 900 anys de la història de la música occidental tant religiosa com profana. Es caracteritza per l'aparició de la notació musical, el naixement de la polifonia, la música cortesana i el cant cortès. Serà també el període en què sorgiran les primeres formes vocals i instrumentals, algunes de les quals seran el germen de les grans formes de la música occidental.

Els grans períodes[modifica]

Les formes i tècniques compositives específiques[modifica]

Teoria i notació[modifica]

La teoria musical grega, heretada per Roma, va ser el punt de partida de l'especulació musical medieval a través dels últims escriptors vinculats a l'antic món clàssic; Boeci (480-524) i Cassiodor (477-570) que van ser, amb els traductors àrabs, els que van introduir la teoria musical grega a la nostra Edat Mitjana. Boeci va elaborar el tractat d'harmonia titulat De institutione musica. Aquest text té una gran transcendència com a font de coneixement de les doctrines gregues sobre l'harmonia i per la influència que va exercir sobre el pensament medieval. Dividia la música en tres gèneres diferents: música mundana, humana i instrumental. Per a Boeci aquesta divisió no té un caràcter religiós, sinó que es basa en la devaluació del treball manual i del que depèn dels sentits.

Els instruments[modifica]

Àngels músics tocant flauta de bec, llaüt, orgue, saltiri, llaüt guitarrenc i arpa. Taula central del retaule de la Mare de Déu dels Àngels, de la catedral de Tortosa, obra de Pere Serra (MNAC)

En comptes de classificar-los per famílies instrumentals, com es farà posteriorment, a l'edat mitjana sovint es classifiquen els instruments segons el seu ús, o el que venia a ser el mateix, segons el seu volum sonor en instruments alts o de música alta, és a dir, d'un volum considerable i aptes sobretot per a la música en espais oberts, i els instruments baixos o de música baixa, de menor volum sonor, escaients per a la música d'espais tancats, ja fossin eclesiàstics o de la cort.

Compositors[modifica]

Vegeu també Llista de trobadors amb música conservada

Les grans obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Pirrotta, Nino: «Medieval». New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. Macmillan, 2001 [1980].
  2. Collins, Irma H. Dictionary of Music Education (en anglès). Dictionary of Music Education, 2013, p. 212. ISBN 0810886529. 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • GROUT, Donald J. & Claude V. PALISCA. Historia de la música occidental, 1. Madrid: Alianza, 2001. ISBN 84 206 7892 9.
  • HOPPIN, Richard H. La música medieval. Madrid: Akal, 2000. ISBN 84 7600 683 7.
  • GÓMEZ MUNTANÉ, Maricarmen. La música medieval en España. Kassel, Reichenberger, 2001. ISBN 3-935004-35-4
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Música medieval Modifica l'enllaç a Wikidata