Llista de trobadors amb música conservada

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La poesia trobadoresca està destinada a ser cantada; no a ser llegida. Deixant de banda les obres corresponents a alguns gèneres, com el sirventès, per les quals s'utilitza l'estrofisme i la música d'una altra composició, la majoria de poesies havia de tenir la seva pròpia música original. Malauradament només s'ha transmès un 10% de la música de la poesia trobadoresca: 256 melodies per uns 2.500 textos. La música dels trobadors s'ha conservat sobretot en quatre cançoners: G, R, W i X. Per alguns trobadors es conserven moltes melodies (48 per Guiraut Riquier; 22 per Raimon de Miraval), però per d'altres només se n'ha conservat alguna o cap. També es conserva la música d'algunes poesies anònimes (p. ex. 461,12[1] A l'entrada del tems clar, eya, molt coneguda i interpretada en la discografia).

La poesia trobadoresca ha estat objecte de moltes gravacions per part de grups o músics especialitzats en música medieval.

A chantar m'er, de la Comtessa de Dia, l'única peça d'una trobairitz de la qual conservem la música.

Els principals trobadors, les obres dels quals ens han pervingut amb música, són:

Del sirventès Ja nuls hom pres non dira sa razon, de Ricard Cor de Lleó, se'n conserva la melodia de la versió francesa en el cançoner francès O.

Referències[modifica]

  1. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet. El número 461 correspon a les poesies anònimes

Bibliografia[modifica]

  • Elizabeth Aubrey, The Music of the Troubadours. Bloomington, Indiana University Press, 1996
  • Margaret Switten, Music and Poetry in the Middle Ages: a Guide to Research on French and Occitan Song, 1100-1400. Nova York, 1995
  • Samuel Rosenberg, Margaret Switten, Gérard Le Vot, Songs of the Troubadours and Trouvères. An Anthology of Poems and Melodies. Nova York, 1998 (amb un CD amb música)

Vegeu també[modifica]