Aimeric de Belenoi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
BnF ms. 12473 fol. 111; Cançoner K. Vida, en vermell, i miniatura que representa Aimeric de Belenoi

Aimeric de Belenoi va ser un clergue i trobador del segle XIII, nascut el 1216 al castell de L'Esparra (Gironda), prop de Bordeus. Com a mínim quinze de les seves cançons sobreviuen i n'hi ha set més que se li atribueixen. Les seves obres fan referència a fets de Tolosa de Llenguadoc, Provença i Itàlia, cosa que sembla demostrar el seu tarannà viatger. El trobem també a la Savoia, Castella i Catalunya, on morí el 1242.

Els versos d'Aimeric van ser editats per primer cop per Maria Dumitrescu, en el seu llibre Poésies du troubadour Aimeric de Belenoi publicat a París el 1935. Dumitrescu valora les composicions d'Aimeric de Belenoi com a "banals", malgrat la seva gran popularitat durant el període que visqué.

Dante el cita a la seva obra De vulgari eloquentia consagrat dins la poesia en llengua vulgar (no llatina).

Biografia[modifica | modifica el codi]

BnF ms. 854 fol. 125v; Cançoner I

Aimeric de Belenoi va començar la seva carrera com a joglar al costat de Gente de Rius, una dama noble gascona. Després va acostar-se als membres de la Casa de Savoia visitant els seus castells a Chambéry, Suïssa, a Bourget, i també a Évian, a Chillon i a Moudon. Va ser especialment apreciat per Margarida de Genevois (vers 1180-25 d'abril de 1236), esposa del comte Tomàs I de Savoia (1178-1233), a qui dedicà un dels seus poemes:

Dona Na Margarid
E vezers, e gens aculhirs
Provon que res nos vos sofranh
De so que a pro domna tanh

Obres[modifica | modifica el codi]

  • (9,3)[1] Aissi quo'l pres que s'en cuja fugir
  • (9,4) Aissi cum hom pros afortitz
  • (9,7) Ara'm destrenh Amors
  • (9,12) Meravilh me cum pot hom apelhar
  • (9,13) No'm laissa ni'm vol retener
  • (9,14) Nulhs hom no pot complir adrechamen
  • (9,15) Per Crist s'ieu crezes Amor
  • (9,17) Pos Dieus nos a restaurat
  • (9,18) Puois lo gais temps de pascor
  • (9,8) Selh que promet a son coral amic
  • (9,20) S'a midons plazia
  • (9,1) Ailas per que viu lonjamen ni dura
  • (9,9) Domna, flor
  • (9,6) Anc, puois qe giois ni canç
  • (9,21) Tant es d'Amor honratz sos senhoratges
  • (9,5) A'l prim pres de'ls breus jorns braus
  • (9,11) Ja non creirai q'afanz ni cossirers
  • (9,13a) Nulhs hom en re no falh (alguns cançoners l'atribueixen a Raimbaut de Vaqueiras però la crítica creu que no és de Raimbaut) (amb música conservada al cançoner R, únic cançoner que atribueix aquesta cançó a Peirol)
  • (9,16) Pus de Joy mou e de Plazer
  • (9,19) Can mi perpens ni m'arbire
  • (9,10) Consiros, cum partitz d'amor

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Edicions[modifica | modifica el codi]

  • Dumitrescu, Maria, Poésies du troubadour Aimeric de Belenoi. París, 1935. (francès)
  • A. Poli, Aimeric de Belenoi. Le poesie, Nàpols/Perugia, 1997

Repertoris[modifica | modifica el codi]

  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Aimeric de Belenoi és el número PC 9]
  • Favati, Guido (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, p. 317
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 131-133 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aimeric de Belenoi