Cançoner (poesia trobadoresca)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els cançoners han estat el mitjà pel qual ens ha estat transmesa la poesia trobadoresca.

La poesia trobadoresca (un corpus de més de 2.500 poesies d'uns 450 trobadors i trobairitz) s'ha conservat exclusivament en cançoners, reculls de poesies fets gairebé tots en els segles xiii i XIV i copiats a Itàlia (més de la meitat), Catalunya (una desena), Occitània (una cinquena part) o el nord de França (uns 14).[1] No es conserven manuscrits de joglar ni, evidentment, autògrafs. També hi ha alguns casos de poesies, o simplement estrofes, que s'han conservat només inserides en gramàtiques o tractats poètics. Altres poesies, normalment només fragments, es conserven en l'interior del text de les vidas, també copiades en els cançoners. Es conserven al voltant d'un centenar de cançoners; però alguns són només fragments d'alguns folis que a vegades els estudiosos no classifiquen com a cançoner independent sinó que l'associen al cançoner al qual més s'assemblen. Alguns cançoners conserven poesia trobadoresca junt amb poesia francesa.

Als cançoners escrits sobre pergamí se'ls donen sigles en lletres majúscules i als cançoners escrits sobre paper, minúscules. El sistema de sigles va ser introduït per Karl Bartsch.[2] Als cançoners descoberts amb posterioritat se'ls han donat sigles seguint amb l'ordre alfabètic o afegint lletres addicionals en superíndex (vegeu els casos de Sg o VeAg).

Contingut[modifica]

Els cançoners habitualment copien les poesies ordenades per gèneres o per autors. Cal notar que a vegades diversos cançoners atribueixen la mateixa poesia a diversos autors. Això pot passar fins i tot a l'interior d'un sol cançoner.

Alguns cançoners inclouen vidas, breus biografies dels trobadors, que sovint s'insereixen encapçalant el recull de les seves poesies o també recollides a part. I també razós, petits escrits que expliquen les circumstàncies en què es va escriure un poesia.

Alguns cançoners inclouen miniatures que retraten, evidentment de manera no realista, els trobadors i trobairitz. Les miniatures sovint dibuixen algun aspecte mencionat en la vida del trobador; si la vida diu que va acabar els seus dies en un convent, se'l representa com a monjo; si la vida diu que feia bona música, se'l representa amb un instrument, etc. Els cançoners A, H, I, K contenen miniatures al costat de les vidas dels trobadors. Altres cançoners (C, E, M, N, R) també contenen miniatures però sense una relació tan estreta amb la vida i la selecció de poesies de cada trobador.

Quatre cançoners (G, R, W i X) han conservat, a més, la notació musical de les peces. En conjunt, es conserven 265 melodies de poesies trobadoresques, això és, d'una desena part de tot el corpus trobadoresc.[3]

Taula dels principals cançoners de la poesia trobadoresca[modifica]

[4]

Imatge Sigla del cançoner Provinença / Data Localització actual Signatura Notes
A Llombardia,
Segle XIII
Biblioteca Vaticana,
Roma
Latini 5232 Amb 45 miniatures que retraten trobadors i trobairitz
B Occitània,
Segle XIII
Bibliothèque nationale de France,
París
BN f.f. 1592
C Occitània,
Segle XIV
Bibliothèque nationale de France,
París
BN f.f. 856 Conté 1206 composicions; és el que en conté més[5] Reproducció fotogràfica a Gallica
D Llombardia,
12 d'agost de 1254 (la primera part)
Biblioteca Estense,
Mòdena
Kg.4.MS2=E.45=α.R.4.4 Dividit en quatre parts, la darrera és el florilegi de Ferrarí de Ferrara, de principis del XV. Disponible en línia Arxivat 2020-02-27 a Wayback Machine.
E Occitània,
Segle XIV
Bibliothèque nationale de France,
París
BN f.f. 1749 Reproducció fotogràfica a Gallica
F Llombardia,
Segle XIV
Biblioteca Vaticana,
Roma
Chigi L.IV.106
G Llombardia o Vènet,
finals del s. XIII
Biblioteca Ambrosiana,
Milà
R 71 sup. Conté notacions musicals
H Llombardia,
finals del s. XIII
Biblioteca Vaticana,
Roma
Latini 3207 Amb 8 minatures que retraten trobairitz: Almucs de Castelnau, Beatriu de Dia (dos retrats), Iseut de Capio, Maria de Ventadorn, Lombarda, Tibors de Sarenom i una trobairitz anònima.
I Llombardia,
Segle XIII
Bibliothèque nationale de France,
París
BN f.f. 854 Amb 91 minatures que retraten trobadors i trobairitz. Reproducció fotogràfica a Gallica
J Occitània,
Segle XIV
Biblioteca Nazionale,
Florència
Conventi Soppressi F.IV.776
K Llombardia,
Segle XIII
Bibliothèque nationale de France,
París
BN f.f. 12473 Amb 79 minatures que retraten trobadors i trobairitz. Reproducció fotogràfica a Gallica
L Llombardia,
Segle XIV
Biblioteca Vaticana,
Roma
Latini 3206
M Llombardia,
Segle XIV
Bibliothèque nationale de France,
París
BN f.f. 12474 Reproducció fotogràfica a Gallica
N Llombardia,
Finals del XIII
Pierpont Morgan,
Nova York
819 Pertangué a Sir Thomas Phillips
O Llombardia,
Segle XIV
Biblioteca Vaticana,
Roma
Vat. Lat. 3208
P Llombardia,
1310
Biblioteca Laurenziana,
Florència
XLI.42
Q Llombardia,
Segle XIV
Biblioteca Riccardiana,
Florència
2909
R Regió de Tolosa o Rouergue,
Segle XIV
Bibliothèque nationale de France,
París
BN f.f. 22543 Cançoner La Vallière. Conté un gran nombre de peces amb notació musical. És el cançoner que n'ha transmès més. Reproducció fotogràfica a Gallica
S Llombardia,
Segle XIII
Bodleian Library,
Oxford
Douce 269
Sg Catalunya,
Segle XIV
Biblioteca de Catalunya,
Barcelona
146 Cançoner Gil; sigla Z, segons Zufferey
T Llombardia,
finals del s. XIII
Bibliothèque nationale de France,
París
BN f.f. 15211 Reproducció fotogràfica a Gallica
U Llombardia,
Segle XIV
Biblioteca Laurenziana,
Florència
XLI.43
V Catalunya,
1268
Biblioteca Marciana,
Venècia
278, fr. App. cod. XI Compilat per R. de Capellades
Veag Catalunya,
Segle XV
Biblioteca de Catalunya,
Barcelona
7, 8 Cançoner Vega-Aguiló
W potser a l'Artois,
1254–c. 1280
Bibliothèque nationale de France,
París
BN f.f. 844 Conté notació musical. Conté també poesia francesa (de trobers; conegut com a cançoner M per la poesia de trobers). Chansonnier du roi potser fet per a Carles d'Anjou. Reproducció fotogràfica a Gallica
X Lorena,
Segle XIII
Bibliothèque nationale de France,
París
BN f.f. 20050 ''Chansonnier de Saint-Germain-des-Prés'', que n'era propietari el segle xviii. Conté notació musical. Conté també poesia francesa (de trobers; conegut com a cançoner U per la poesia de trobers). Reproducció fotogràfica a Gallica
Y França/Llombardia,
Segle XIII
Bibliothèque nationale de France,
París
BN f.f. 795
Z Occitània,
Segle XIII
Bibliothèque nationale de France,
París
BN f.f. 1745
a Biblioteca Riccardiana,
Florència
2814 Còpia feta per Jaume Teissier de Tarascon d'un cançoner perdut compilat per Bernart Amoros. Conservat en dues parts: a i a¹.
Biblioteca Estense,
Mòdena
Càmpori Appendice 426, 427, 494
(olim Gamma.N.8.4.11–13)
b Itàlia,
Segle XVI
Biblioteca Vaticana,
Roma
Barberini 4087 Còpia d'un cançoner perdut de Miquel de la Tor.
c Itàlia,
Segle XV
Biblioteca Laurenziana,
Florència
XC if 26
f Occitània,
Segle XIV
Bibliothèque nationale de France,
París
BN f.f. 12472 Cançoner Giraud. Reproducció fotogràfica a Gallica

Referències[modifica]

  1. Paden, p. 309
  2. Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Literatur, Elberfeld, 1872, p. 27-31
  3. Riquer, Los trovadores, p. 14: "256 melodías trovadorescas conservadas"
  4. Riquer, Los trovadores, p. 12-13
  5. Paden, p. 310

Bibliografia[modifica]

  • William D. Paden, Manuscripts, in: F. R. P. Akehurst / Judith M. Davis (eds.), A Handbook of the Troubadours, Berkeley, University of California Press, 1995, pàg. 307-333
  • Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, pàg. 12-14 [Llistat de cançoners]
  • François Zufferey, Recherches linguistiques sur les chansonniers provençaux, París, Droz, 1987 (Publications romanes et françaises; 176)