Perdigon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPerdigon
Perdigon with fiddle.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
L'Esperon Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1220 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTrobador i compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1190 Modifica el valor a Wikidata –  1220 Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 45d0aaf5-37af-41f4-a476-d152dc5e7fc0 Modifica els identificadors a Wikidata
BnF ms. 854 fol. 49, cançoner I

Perdigon (fl. 1192-1212) fou un trobador occità.

Vida[modifica]

Es conserven dues redaccions de vidas[1] de Perdigon, però no testimonis documentals que ens informin de les seves dades biogràfiques. Les composicions dialogades amb altres trobadors (vegeu aquí "Obra") i alguns personatges que s'esmenten en les seves poesies permeten situar cronològicament la seva activitat literària. La vida curta, a la qual Riquer dóna certa credibilitat,[2] diu que era un joglar originari de Lesperon. Que fou joglar ho demostra tant el seu nom (un renom) com el fet que altres trobadors el citin com a joglar.

Obra[modifica]

Es conserven 14 composicions de Perdigon, de les quals tres són composicions dialogades amb altres trobadors: una amb Gaucelm Faidit, una amb Dalfí d'Alvernha i un tornejament amb Raimbaut de Vaqueiras i Ademar II de Poitiers.

Es conserva la música de tres de les seves composicions; Uc de Lescura fa també referència a la solemnitat i gravetat de les seves melodies.[3] En les representacions iconogràfiques apareix amb la viola a la mà (per exemple en les miniatures que il·lustren aquest article).

BnF ms. 12473 fol. 36, cançoner K

Cansos[modifica]

  • (370,3)[4] Ben aio·l mal e·l afan e·l consir
  • (370,4) Cil cui plazon tuit bon saber
  • (370,8) Ir' e pezars e dompna ses merce
  • (370,9) Los mals d'Amor ai eu ben totz apres[5] (amb notació muscial en el manuscrit G)
  • (370,10) Mais no·m cug que sons gais
  • (370,13) Tot l'an mi ten Amors de tal faisso (amb notació musical en el manuscrit G)
  • (370,14) Trop ai estat mon Bon Esper no vi (amb notació musical en els manuscrits G i X)
  • (370,15) Verges, en bon' hora (cançó religiosa)

Coblas esparsas[modifica]

  • (370,1) Anc non cujei que·m pogues far Amors (dues coblas)
  • (370,2) Be·m dizon, s'en mas chanssos (dues coblas)

Sirventes-chanson[modifica]

  • (370,5) Entr' amor e pessamen

Partimen[modifica]

Tornejamen[modifica]

Referències[modifica]

  1. Vegeu Favati. La vida breu és també editada per Riquer p. 957
  2. Riquer p. 955
  3. Uc de Lescura, De mots ricos no tem Peire Vidal, vers 3: "ni·N Perdigon de greu sonet bastir" (Riquer, Los trovadores, vol. 2, p. 927)
  4. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
  5. En els manuscrits C R atribuïda a Folquet de Marsella

Bibliografia[modifica]

Edicions[modifica]

  • H.J. Chaytor, Les chansons de Perdigon, París, Champion, 1926
  • Luisa Marina Perdigó, The Life, Poetry, and Music of the Provençal Troubadour Perdigon: Texts, Translations, and Interpretations, Nova York, Mellen Press, 2013. ISBN 978-0-7734-4523-9

Repertoris[modifica]

  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 289
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 214-218 [Reproducció de la vida i una razó, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Perdigon és el número PC 370]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perdigon