Berenguer de Palou (trobador)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Berenguer de Palou II.
Berenguer de Palou (trobador)
Berenguer de Palou.jpg
Naixement Comtat del Rosselló
Mort 1209
Ocupació trobador i compositor
Modifica dades a Wikidata

Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del s. XII) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló.

Vida[modifica | modifica el codi]

Es tenen poques notícies d'aquest trobador. Segons explica la vida,[1] fou un cavaller de Palol -Palazol, tal com grafia la vida-, al Rosselló, i és difícil identificar-lo amb algun personatge de l'època a partir d'altres documents, ja que durant els segles XII i XIII abunden els catalans que porten aquests noms. Sempre segons la vida, fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d'Ermessenda d'Avinyó, muller d'Arnau d'Avinyó, fill de Maria de Peiralada.

Es conserven dotze composicions seves, totes de temàtica amorosa, de les quals vuit van acompanyades de notacions musicals en el cançoner R; això el converteix en un dels pocs trobadors catalans la música dels quals es conserva i un dels trobadors amb un percentatge alt de música conservada sobre el conjunt de l'obra.

Una de les seves cançons (S'ieu sabi'aver guiardo) descriu la total submissió del trobador a la seva dama. Com a curiositat es pot observar que en la darrera estrofa diu que no ha volgut allargar més la composició perquè vol que la recordin bé Gausfred III de Rosselló i els seus companys, la qual cosa ens pot indicar que no només els joglars cantaven les cançons dels trobadors, sinó que es tenia la intenció que els mateixos cortesans les recordessin i també hi donessin publicitat. La referència a Gausfred permet, a més, situar cronològicament el trobador, ja que Gausfred morí el 1164. Això el fa probablement el trobador català conegut més antic.

Obra[modifica | modifica el codi]

BnF ms. 854 fol. 140, cançoner I

Algunes d'aquestes poesies s'atribueixen, segons en quin cançoner es conserven, a altres trobadors.

  • (47,1)[2] Ab la fresca clardat (cançó; amb música conservada al cançoner R)
  • (47,2) Aissi com hom que senher ochaizona (cançó)
  • (47,3) Aital dona cum ieu sai (cançó; amb música conservada al cançoner R)
  • (47,4) Bona dona, cuy ricx pretz fai valer (cançó; amb música conservada al cançoner R)
  • (47,5) De la gensor qu'om vey', al mieu semblan (cançó; amb música conservada al cançoner R)
  • (47,6) Dona, la genser qu'om veya (cançó; amb música conservada al cançoner R)
  • (47,7) Dona, si totz temps vivia (cançó; amb música conservada al cançoner R)
  • (47,8) Mais ai de talan que no suelh (cançó)
  • (47,9) S'ieu anc per fol' entendensa (sirventès-cançó)
  • (47,10) S'ieu sabi' aver guiardo (cançó)
  • (47,11) Tant m'abelis joys et amors et chans (cançó; amb música conservada al cançoner R)
  • (47,12) Totz temoros e doptans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vegeu Riquer 1983 o 1995; o el text que apareix en la fotografia, en tinta vermella
  2. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Margherita Beretta Spampinato, Berenguer de Palol, edizione critica, Modena, Mucchi, 1978 [és l'edició que es pot consultar en línia a Rialto (vegeu enllaços externs)]
  • Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, pàg. 300-310 [Comentari i edició i traducció a l'espanyol de la vida i dues composicions]
  • Martí de Riquer / Antoni Comas, Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964 (5a ed. 1993), vol. 1, p. 67-71
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Berenguer de Palou és el número PC 47]
  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 122
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 286-287 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berenguer de Palou (trobador)