Palol d'Avall
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Castell desaparegut | |||
| Construcció | segle xii - | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Altitud | 10 m  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Elna (Rosselló) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Elna - Perpinyà | |||
Palol d'Avall és un antic poble, castell i església del Rosselló (Catalunya del Nord), en el territori de l'actual comuna d'Elna.
Estava situat a prop a llevant de la ciutat d'Elna, en el camí que menava a la Torre d'Elna.
Història[modifica]
El lloc de Palol d'Avall està documentat des del 915, amb la forma de Palatiolo i el 932, com a Palatiolo subteriore.
El 1100, preparant-se per marxar a Jerusalem, un personatge anomenat Rosselló, aconsegueix un préstec i fa establir una donació, per si de cas no pot tornar[1] els diners prestats. Dona terres i vignes a Palatiolo subteriore; les vinyes eren dins de la parròquia de Santa Maria de Palad (Palol d'Avall, probablement), i dos cellers a Palol d'Avall.
El 1184, el bisbe d'Elna Guillem, després d'un assassinat comès per Arnau Jocbert, accepta d'atorgar-li el perdó. A canvi, rep d'Arnau el castrum de Palol d'Avall, la cellaria i totes les fortificacions que es troben en un i altre llocs. Arnau Jocbert assegura també que no hi posseirà més cap mena de fortificació o d'habitatge, cap mur, ni en terra campa, ni al bosc, ni a la roca, ni cap fossat.
El 1312, un matrimoni de la Torre d'Elna ven a un habitant de Palol una casa (hospicium) amb els camps i els horts o vergers que hi ha a tocar, in villa de Palacio, per un preu de set lliures i mitja de Barcelona.
El 1316, es detalla que un hort es troba in terminis de Palaciolo, in decimali (possiblement referit a la catedral d'Elna).
Aparentment, a Palol es va formar un nucli agrupat a l'entorn de l'església, amb cellers que formaven una cellera. Una torre o un castell s'hi va establir, per militars locals, petits senyors lligats al bisbe d'Elna, sovint en conflicte amb ell. La cellera va esdevenir aleshores, amb la torre-castell, un enjeu dels conflictes entre aquestes dues forces: un espai fortificat, del qual el bisbe volia limitar el paper militar. Aquesta situació recorda la de la cellera de Tatzó d'Avall.
L'església de Santa Maria[modifica]
L'església parroquial del lloc era dedicada a santa Maria, i està documentada des del 1136. En queden unes restes de parets enderrocades, en un indret on en unes excavacions van aparèixer restes romanes, a més de les medievals. Aquesta església depenia del capítol de canonges de la catedral d'Elna.
Bibliografia[modifica]
- Catafau, Aymat. «Palol-d'Avall». A: Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpinyà: Presses universitaires de Perpignan. Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 978-29-05828-97-2.
- Gibert Rebull, Jordi. «Els Palatia septimans: indicis de l'organització territorial andalusina al nord dels Pirineus». A: Anuario de estudios medievals (AEM), 37/1. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas (revista electrònica), 2007 (Études). ISBN ISSN 0066-5061.
- Ponsich, Pere. «Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Elna». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.
Referències[modifica]
- ↑ Catafau 1998.