Bisbat de Perpinyà
 Bisbat de Perpinyà | ||||
|---|---|---|---|---|
 Catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà, seu de la diòcesi | ||||
|
| ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Població | ||||
| Total | 422.000 | |||
| • Densitat | 102,53 hab/km² | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 4.116 km² | |||
| Limita amb | ||||
| Història i celebracions | ||||
| Creació | 1817 | |||
| Catedral | Catedral de Perpinyà | |||
| Altres | ||||
|
| ||||
| Lloc web | Lloc web | |||
 | ||||
El bisbat de Perpinyà-Elna (antigament bisbat d'Elna, perquè la seu episcopal estava situada a la població d'Elna fins a l'any 1601) és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.
Per la seva fundació vegeu: Arsat.
Actualment, comprèn el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l'Alta Cerdanya. Aquest darrer territori pertanyia al bisbat d'Urgell, però pel tractat dels Pirineus (1659) es migpartí la Cerdanya i, posteriorment (1802), el territori sota administració francesa de la Cerdanya va passar al bisbat de Perpinyà (a canvi, el bisbat d'Urgell aconseguí la Vall d'Aran). També pel tractat dels Pirineus, el bisbat de Perpinyà va deixar d'estar vinculat amb Catalunya i va passar a estar vinculat a Narbona.
Els bisbes més coneguts del bisbat són:
- Pere de Magarola i Fontanet, Diputat eclesiàstic del General de Catalunya.
- Juli-Maria Carsalade du Pont que hom anomena el Bisbe dels catalans (1899-1932).
- Francesc Eiximenis (1408-1409).
Bibliografia[modifica]
El obispado de Elna, de Francesc Monsalvatge i Fossas (1911-1913).
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Bisbat de Perpinyà |
- Bisbat de Perpinyà - Lloc web oficial (francès).
