Vés al contingut

Arquebisbat de Tolosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Tolosa
Archidioecesis Tolosana
Imatge
La catedral de Tolosa
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 43° 36′ N, 1° 24′ E / 43.6°N,1.4°E / 43.6; 1.4
França França
Occitània
Parròquies628
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.317.668 (2017) Modifica el valor a Wikidata (206,79 hab./km²)
Llengua utilitzadafrancès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície6.372 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle iii
PatróSant Esteve màrtir
CatedralSant Esteve
Organització política
• Arquebisbe metropolitàGuy André Marie de Kérimel

Lloc webtoulouse.catholique.fr

Facebook: toulousecatho X: toulousecatho Youtube (canal): UCEpry7MREYhvpHqmlKt6z5g Modifica el valor a Wikidata
Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges
L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre

L'arquebisbat de Tolosa (occità: archidiocèsi de Tolosa; francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França. Al 2014 tenia 788.600 batejats d'un total de 1.260.226 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Guy André Marie de Kérimel.

Territori

[modifica]

El territori de l'arxidiòcesi comprèn el departament francès de l'Alta Garona.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Tolosa, on es troba la catedral de Sant Esteve.

El territori s'estén sobre 6.372 km² i està dividit en 628 parròquies. Des del 2008 les parròquies estan agrupades en 87 "conjunts parroquials" (unitat pastoral) i agrupades en cinc zones pastorals i 28 decanats:

  1. zona pastoral de Tolosa: 14 decanats;
  2. zona pastoral Le Comminges: 5 decanats;
  3. zona pastoral Le Lauragais: 2 decanats;
  4. zona pastoral rural centre: 4 decanats;
  5. zona pastoral rural nord: 3 decanats.

Província eclesiàstica

[modifica]

La província eclesiàstica de Tolosa comprèn les següents circumscripcions eclesiàstiques:

Catedrals i basíliques

[modifica]

La catedral de Sant Esteve de Tolosa és la catedral de l'arxidiòcesi.

L'arxidiòcesi compta amb dues antigues catedrals:

Compta amb tres basíliques menors:

Història

[modifica]

La diòcesi de Tolosa fou erigida vers la meitat del segle iii per sant Sadurní, qui evangelitzà la regió. Les troballes arqueològiques i epigràfiques proven amb certesa la presència d'una consistent comunitat cristiana a la zona al segle iv. Entre els primers bisbes es distingeixen en particular el bisbe Rodani, qui al concili de Besiers del 356 rebutjà sotmetre's a l'arrianisme sostingut per l'emperador Constanci II, motiu pel qual va ser exiliat a Frígia amb Hilari de Poitiers.

Tolosa formava part de la Gàl·lia Narbonesa I, i era sufragània de l'arxidiòcesi de Narbona. Al 507, després que Clodoveu I conquerís la ciutat, la diòcesi passà a formar part de la província eclesiàstica de Bourges, en tant que Narbona estava sota el domini dels visigots. Des del segle viii, quan la Septimània passà a formar part del regne dels francs, Tolosa retornà a la seva província eclesiàstica primitiva.

Entre els segles xi i xiii a la diòcesi s'estengué l'heretgia càtara, que va ser combatuda mitjançant una croada. El papa Gregori IX, per fer front al moviment càtar, instituí a Tolosa el tribunal de la inquisició, que va estar actiu fins al 1255, i creà una universitat, el Studium generale.

El 23 de juliol de 1295 Tolosa cedí part del seu territori per tal que s'erigís la diòcesi de Pàmies.

A inicis del segle xiv Pierre de La Chapelle-Taillefert va ser el primer bisbe en ser creat cardenal; en els segles següents sovint Tolosa seria seu cardenalícia.

L'11 de juliol de 1317 la seu de Tolosa va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla Salvator noster del papa Joan XXII, i contextualment cedí noves porcions de territori per tal que s'erigissin quatre noves diòcesi: Montalban, Sant Pàpol, Lombèrs i bisbat de Rius. El 26 de setembre del mateix any s'erigiren dues diòcesis més amb territori desmembrat de la seu tolosana: el bisbat de La Vaur i el bisbat de Mirapeis.[1]

El protestantisme aparegué a Tolosa el 1532, vinculat a estudiants estrangers. El 1550 el cardenal Coligny, dimití per abraçar la Reforma, catorze anys després es casà.

Mentrestant, el 1563 els catòlics s'havien reunit en una lliga per tal de defensar les prerrogatives del catolicisme, prendre el control de la ciutat entre 1586 i 1595. El rei Enric IV no va ser reconegut fins al 1596.

Al final de l'Antic Règim, Tolosa va ser la seu de la diòcesi civil de Tolosa, una de les diòcesis civils dels Estats del Llenguadoc. El seu territori diferia poc del territori de l'actual arxidiòcesi. Entre 1790 i 1801, Tolosa va ser la seu episcopal de la diòcesi (del departament) de l'Alta Garona, una de les diòcesis de l'Església constitucional creades per la constitució civil del clergat, que cobria el departament de l'Alta Garona

Després del concordat amb la butlla Qui Christi Domini del papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, l'arxidiòcesi va canviar els seus límits per adaptar-se als departaments de l'Alta Garona i Arieja, incloent per tant el territori de la diòcesi de Coserans, de Pàmies i de Rieux, i part del territori de les diòcesis de Comenge, de Leitora, Lombèrs, Mirepeis, Montalban i Sant Pàpol.

Es van suprimir totes les diòcesis esmentades, mentre que la de Pàmies es va restablir el 6 d'octubre de 1822, desmembrant-se el territori de l'arxidiòcesi de Tolosa. Els arquebisbes de Tolosa tenien en aquesta data el privilegi d'afegir al seu títol el dels arquebisbes de Narbona.

El 19 de gener de 1935 es va reconèixer als arquebisbes de Tolosa també els títols de les diòcesis de Comminges i Rieux, seus suprimides que van caure en el territori de l'arquebisbe.

El 8 de desembre de 2002, amb la reorganització dels districtes eclesiàstics francesos, la metròpolis de Tolosa va perdre la diòcesi de Carcassona, mentre que van créixer mitjançant l'adquisició de les antigues seus metropolitanes d'Albi i d'Aush, amb les seves sufragànies.

El 14 de juny de 2006 el títol de Narbona va ser transferit als bisbes de Carcassona, en el territori on es troba l'antiga seu metropolitana.

Cronologia episcopal

[modifica]

Bisbes

[modifica]
Escut de l'arxidiòcesi

Arquebisbes

[modifica]

Bisbes concordataris

[modifica]

Darrers bisbes

[modifica]

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2014, la diòcesi tenia 788.600 batejats sobre una població de 1.260.226 persones, equivalent al 62,6% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats per
sacerdot
homes dones
1950451.200458.64798,45914311607631601.280575
1969600.000686.76087,46394012389384391.492192
1980688.000802.80085,75153451701.33523141.055628
1990771.703892.50386,54152771381.85911322832632
1999880.0001.029.00085,53962381582.22215341672633
2000880.0001.047.00084,03822411412.30317269680633
2001879.0001.047.00084,03672281392.39518311634633
2002866.6671.047.00082,83662311352.36717305509633
2003722.4301.047.00069,03682331351.96319267610633
2004722.4201.047.00069,03572241332.02318266507633
2006743.1601.126.00066,03842231611.93518281487629
2010763.0001.200.00063,63052031022.50123215424630
2014788.6001.260.22662,6249161883.1672947071628

Notes

[modifica]
  1. ↑ Louis Caillet, La papauté d'Avignon et l'Eglise de France, 1975, p. 112.

Bibliografia

[modifica]

Fonts

[modifica]