1317
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1317 (mcccxvii) |
| Islàmic | 717 – 718 |
| Xinès | 4013 – 4014 |
| Hebreu | 5077 – 5078 |
| Calendaris hindús | 1372 – 1373 (Vikram Samvat) 1239 – 1240 (Shaka Samvat) 4418 – 4419 (Kali Yuga) |
| Persa | 695 – 696 |
| Armeni | 766 |
| Rúnic | 1567 |
| Ab urbe condita | 2070 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xiii - segle xiv - segle xv | |
| Dècades | |
| 1280 1290 1300 - 1310 - 1320 1330 1340 | |
| Anys | |
| 1314 1315 1316 - 1317 - 1318 1319 1320 | |
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- Fi de la carestia de blat a Barcelona[1] (i de tota mena de conreus a la resta d'Europa[2]).
- Catalunya: Pere de Valls compra el delme del blat de La Selva per 692 quarteres.[3]
- Governació d'Oriola: el delme del blat puja a 120 cafissos.[4]
- Corona d'Aragó: el govern del regne aixeca la prohibició d'exportació de blat i en permet la seva venda en grans quantitats a Bearn, que ha patit males collites.[5]
- Desembre: es deixen de concedir llicències d'extracció de blat durant dos mesos a la Corona d'Aragó per corregir el desajust entre la demanda interna de blat i l'externa.[6]
- 13 de desembre - Oriola (Regne de València): l'adalil Pere Rovira rep una llicència per extreure 600 cafissos de blat de València.[7]
- Resta del món
- L'Imperi Romà d'Orient i la República de Gènova signen un tractat que permet als genovesos exportar blat produït a l'imperi sense pagar aranzels.[8]
- Una expedició porta una càrrega de blat de la Mediterrània a la ciutat flamenca de Bruges.[9]
- 8 d'abril: un català instal·lat a Tebes (Grècia) ven un esclau a un habitant de Càndia.[10]
Necrològiques[modifica]
- Irene de Montferrat[11] (nascuda el 1274).
Referències[modifica]
- ↑ Mutgé Vives, 2001, p. 651.
- ↑ Lucas, 1930, p. 343.
- ↑ Revista de la Asociacion Artistico-Arquelogica Barcelonesa, 2, 1900, pàg. 499.
- ↑ Ferrer i Mallol, 1988, p. 88.
- ↑ Barraqué, 2014, p. 91.
- ↑ Serra i Puig, 1988, p. 74.
- ↑ Ferrer i Mallol, 1990, p. 256.
- ↑ Ballard, 2008, p. 841.
- ↑ «blat». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 gener 2022].
- ↑ Rubió i Lluch, 2001, p. 107.
- ↑ Turnbull, 2008, p. 18.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1317 |
- Ballard, M. «Latins in the Aegean and the Balkans (1300–1400)». A: Shepard, J. The Cambridge History of the Byzantine Empire c. 500–1492 (en anglès). Cambridge University Press, 2008, p. 834-851. ISBN 978-0-521-83231-1.
- Barraqué, J.-P. «Oloron, le difficile développement d'une Ville du Piémont Béarnais». A: Arízaga Bolumburu, B.; Mariño Veiras, D.; Díez Herrera, C.; Peña Bocos, E.; Solórzano Telechea, J. Á.; Guijarro González, S.; Añíbarro Rodríguez J. Mundos medievales I: Espacios, sociedades y poder (en francès). Editorial de la Universidad de Cantabria, 2014, p. 79-92. ISBN 9788481027273.
- Ferrer i Mallol, M. T. Les aljames sarraïnes de la governació d'Oriola en el segle XIV. Consell Superior d'Investigacions Científiques, 1988. ISBN 9788400069193.
- Ferrer i Mallol, M. T. Organització i defensa d'un territori fronterer: la governació d'Oriola en el segle xiv. Consell Superior d'Investigacions Científiques (Institució Milà i Fontanals), 1990. ISBN 9788400070748.
- Lucas, H. S. «The Great European Famine of 1315, 1316, and 1317» (en anglès). Speculum: A Journal of Medieval Studies, 55, 4, 1930, pàg. 343-377. DOI: 10.2307/2848143.
- Mutgé Vives, J. «L'abastament de blat a la ciutat de Barcelona en temps d'Alfons el Benigne (1327-1336)». Anuario de Estudios Medievales, 31, 2, 2001, pàg. 649-692.
- Rubió i Lluch, A. Diplomatari de l'Orient català (1301-1409): col·lecció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria. Institut d'Estudis Catalans, 2001. ISBN 9788472836129.
- Serra i Puig, E. «Els cereals a la Barcelona del segle XIV». A: Alimentació i societat a la Catalunya medieval. Consell Superior d'Investigacions Científiques (Institució Milà i Fontanals), 1990, p. 71-107. ISBN 9788400069209.
- Turnbull, S. The Walls of Constantinople, AD 324–1453 (en anglès). Osprey Publishing, 2008. ISBN 978-1-84176-759-8.