Eva Serra i Puig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEva Serra i Puig
Eva Serra.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1942 (74/75 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Historiadora
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Eva Serra i Puig (Barcelona, 1942) és una historiadora catalana i militant històrica de l'independentisme català, filla de l'historiador Josep de Calassanç Serra i Ràfols, i germana de Blanca Serra i Puig i de Josep de Calassanç Serra i Puig. És considerada una de les figures més destacades de la historiografia catalana actual.[1] Les seves principals línies de recerca han estat la història agrària de Catalunya dels segles XVI i XVII i la història política i de les institucions catalanes d’aquestes mateixos segles, en especial la seva vida parlamentària.

Biografia[modifica]

Estudia a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1967 en Història. Treballa en diverses editorials com Salvat, Edicions 62, i Gran Enciclopèdia Catalana i del 1970 al 1975 passa a treballar a la Universitat Autònoma de Barcelona, quan tornà a la Universitat de Barcelona. De 1991 a 1997 treballà a la Universitat Pompeu Fabra fins que tornà novament a la Universitat de Barcelona. També ha participat en cursos d'estiu de Rosa Sensat i de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, i des del 2002 és membre de la secció històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans

Molt compromesa amb l'independentisme català, durant els anys seixanta fou militant del Front Nacional de Catalunya, però el 1968 l'abandonà per a marxar al PSAN. El 1974 va participar en l'escissió del PSAN-P, que el 1978 es transformà en Independentistes dels Països Catalans. El febrer de 1977 fou detinguda tres dies amb la seva germana Blanca sota l'acusació de col·laborar amb ETA pm. Fou novament detinguda el 10 de juliol de 1980 sota la mateixa acusació i interrogada durant cinc dies a la Direcció General de Seguretat, però fou alliberada sense càrrecs. Membre i impulsora activa dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), el desembre de 1981 fou detinguda novament amb la seva germana Blanca, Pere Bascompte i Jaume Llussà, acusada de pertànyer a Terra Lliure, però fou alliberada sense càrrecs.

El 8 de juny de 1991 juntament amb Lluís Maria Xirinacs i Carles Benítez (ex Terra Lliure) va promoure l'Assemblea Unitària per l'Autodeterminació (AUA), que el 1993 s'integraria en l'Assemblea d'Unitat Popular.[2]

El 2008 va rebre el Premi Justícia de Catalunya juntament amb el degà dels jutges de Lleida Eduard Enrech i Larrea.

Obres[modifica]

Llibres[modifica]

  • La Guerra dels Segadors (1966)
  • Els cereals a la Barcelona del segle XIV (1967), tesi doctoral
  • La societat rural catalana del segle XVII. La baronia de Sentmenat. Un exemple local del Vallès Occidental (1590-1729) (1978)
  • La Revolució Catalana de 1640 (1991)
  • Història, política, societat i cultura dels Països Catalans (1997), publicat per Gran Enciclopèdia Catalana
  • Escrits polítics del segle XVII, II. Secrets públics de Gaspar Sala i altres textos (1998)

Articles[modifica]

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació reunida pels germans Serra i Puig; principalment aquella fruit de la seva activitat política, relacionada amb associacions catalanistes, amb Col·lectius d'Obrers en Lluita, amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, i amb la formació de militants independentistes. També conté documentació relacionada amb la defensa de la llengua catalana, amb la lluita anti-repressiva durant el franquisme i post-franquisme, amb moviments d'alliberament a Catalunya i a altres nacions, i amb diversos partits polítics (destaquen PSUC, PCE, POUM, PSAN, FNC, JSC i MCC). El fons reuneix manifestos, estatuts, actes, declaracions de principis, correspondència, informes, octavetes, reculls de premsa, dossiers de presos polítics catalans, llistats de militants, comunicats i diverses publicacions generades i rebudes per tots aquests col·lectius; i finalment, una col·lecció d'adhesius, de cartells, de fotografies, de monografies i de publicacions periòdiques.[3]

Referències[modifica]

  1. Fontana i Lázaro, Josep. La formació d'una identitat. Una història de Catalunya (paper). 4a ed.. Vic: Eumo (Universitat de Vic), 2014, p. 8. ISBN 978-84-9766-526-1 [Consulta: 3 gener 2015]. 
  2. La Generalitat premia a una histórica del independentismo que coqueteaba con Terra Lliure a El Confidencial, 15 de desembre de 2008
  3. Error en el títol o la url.«». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externs[modifica]