Vés al contingut

Editorial Salvat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEditorial Salvat
Dades
Tipuseditorial Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1898, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Entitat matriuHachette Modifica el valor a Wikidata

Lloc websalvat.com Modifica el valor a Wikidata
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Seu de l'Editorial Salvat
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitectePau Salvat i Espasa Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1912 – 1916construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióMallorca, 47-49 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 01″ N, 2° 08′ 55″ E / 41.3836°N,2.1486°E / 41.3836; 2.1486
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC41266 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona1536 Modifica el valor a Wikidata

L'Editorial Salvat és una empresa editorial creada el 1898 a Barcelona. Al segle xx va ser àmpliament coneguda per les seves enciclopèdies. En l'actualitat pertany al grup francès Hachette-Matra.[1]

Història[modifica]

L'empresa Espasa Hermanos y Salvat, precursora de les editorials Espasa i Salvat, va ser creada el 1869 per Manuel Salvat i Xivixell (1842-1901) i els germans Pau (1835-1927) i Josep Espasa i Anguera (1840-1911) .[2] Manuel Salvat es casà el 1872 amb Magdalena Espasa, germana dels seus socis, i la nova parella anà a viure a la mateixa casa on hi havia la impremta, al carrer Robador.[2] Pau Espasa es retirà de l'empresa el 1877. El 1881, Josep Espasa arribà a un acord amb el seu cunyat Manuel Salvat per constituir Espasa y Compañía.

El 1897, Salvat va deixar l'empresa i el 1898 va crear Salvat e Hijo, en la que participava el seu fill, l'arquitecte Pau Salvat i Espasa.[1] En morir, Manuel Salvat va ser succeït com a director pel seu fill Pau, que donà un important impuls a l'empresa. En la seva faceta d'arquitecte, Pau Salvat va ser autor el 1916 de l'edifici modernista de la seva editorial, ubicat al carrer de Mallorca, 47-49 (vegeu Seu de l'Editorial Salvat).

En els seus orígens, l'editorial va publicar obres com Hojas selectas, en la que hi col·laboraren escriptors d'Espanya i Amèrica durant una vintena d'anys. Entre 1906 i 1914 es publicaren els 9 volums del Diccionario Salvat Enciclopédico Popular Ilustrado, i els 12 volums del Diccionario enciclopédico Salvat,[3] així com el Diccionari de la Llengua Catalana (1910) i la Historia del Arte (1914). L'empresa creà una distribuïdora conjuntament amb Gustau Gili a Buenos Aires, on obrí la primera sucursal americana.[1]

Pau Salvat va morir prematurament el 1923 i fou succeït pels seus germans Ferran i Santiago Salvat i Espasa (Barcelona 1891-1971).[4] Aquell any l'empresa canvià la raó social a Salvat Editores, SA.[3] Ferran i Santiago modernitzaren l'empresa en les dècades de 1920 i 1930, i la convertiren en una de les capdavanteres del sector a l'estat, incorporant avenços en maquinària i en distribució.[1] En aquesta època publicà la Cirugia, Tratado Teórico-práctico de Patología y Clínica Quirurgicas (1925), la Historia del Mundo (1926) de Josep Pijoan, la Enciclopedia Agrícola Wery (1928) i el Atlas Geográfico Salvat (1928). El 1932 va separar el negoci d'impressió de l'edició, creant l'empresa Imprenta Hispano-Americana SA.[1]

La guerra civil espanyola i la postguerra van portar la censura i dificultats econòmiques, i l'empresa no es recuperà fins a mitjan dècada de 1950, quan intensificà la presència a l'Amèrica Llatina, amb filials a l'Argentina, Mèxic, Venezuela, Brasil i Colòmbia, i edità l'enciclopèdia El mundo de los niños (1958), i publicà en català el Costumari Català (1950-56), de Joan Amades, en cinc volums, reeditat el 1982.[1]

L'any 1965, Salvat va presentar Monitor, la primera enciclopèdia moderna de l'època amb fascicles de quiosc, i el 1969 es publicà la primera edició del Diccionario Enciclopédico Salvat Universal.[3] Publicà la Enciclopedia Salvat de la Fauna (1970-73), dirigida per Félix Rodríguez de la Fuente i la Biblioteca Básica de clàssics universals conjuntament amb RTVE. Al final de la dècada de 1960 tancà la impremta a de Barcelona, que traslladà a Sant Boi de Llobregat i el 1968 obrí Gráficas Estella, planta industrial ubicada a Navarra. S'alià amb De Agostini per servir al mercat francòfon, germanòfon i anglòfon, amb èxit a França on Manuel Salvat, net del fundador, se situà entre els primers editors. A mitjan dècada de 1970 l'empresa tenia 4000 treballadors.[1] En català publicà el diccionari enciclopèdic Salvat Català (1974-77), en 8 volums, i la Història de Catalunya (1978-79), en 6 volums.[1]

L'any 1988 l'editorial va ser adquirida per la multinacional francesa Hachette. L'any 1992 el Grup Lagardère va unir les empreses Matra, de noves tecnologies, i Hachette, de comunicació, per formar Hachette-Matra.[3]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]