Mercat del Ninot
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Epònim | El Ninot  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Mercat cobert | ||||
| Arquitecte | Antoni de Falguera i Sivilla Joaquim Vilaseca i Rivera | ||||
| Construcció | 1933 | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | noucentisme arquitectura del ferro | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | l'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | ||||
| Lloc | Mallorca, 133-157, Casanova, 133-157, Villarroel, 150-160 | ||||
| |||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | |||||
| Id. IPAC | 41280 | ||||
| Bé amb protecció urbanística | |||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | ||||
| Id. Barcelona | 1396 | ||||
| Lloc web | mercatdelninot.com | ||||
El mercat del Ninot és un edifici situat als carrers de Mallorca, Casanova i Villarroel de l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]A la dècada del 1880, Joan Clapés tenia una taverna al carrer de València, 9 (actual 107), on va posar com a reclam un ninot de fusta policromada que havia estat el mascaró de proa d'un vaixell italià, i que va donar nom a la zona.[2][3] Als voltants, i per tal d'evitar pagar els impostos d'entrada a Barcelona, alguns pagesos de les Corts venien els seus productes.[3] El 1892, l'Ajuntament d'aquesta localitat (anexionada a Barcelona el 1897) va adequar el solar, i el nou mercat al descobert es va inaugurar l'any següent amb el nom de mercat de l'Avenir (castellà: mercado del Porvenir), malgrat que popularment es va conèixer com a mercat del Ninot.[4]
El 1912, l'Ajuntament de Barcelona comprà als liquidadors de la societat La Rosa, Pich i Cia,[5] dedicada al magatzematge de fusta,[6] els terrenys per a ampliar i construir el mercat definitiu. Aquest fou projectat pels arquitectes Antoni de Falguera i Joaquim Vilaseca i inaugurat el 1933.[3]
L'octubre del 2009, amb motiu de la reforma del mercat, les parades es van traslladar a un envelat al carrer de Casanova, entre Còrsega i Provença, davant de la Facultat de Medicina.[3] Després d'anys d'obres, dirigides per l'arquitecte Josep Lluís Mateo, el mercat modernitzat va tornar a obrir el 2015 amb dues plantes subterrànies per encabir-hi un pàrquing, un autoservei, espais de càrrega i descàrrega i magatzems.[4][7]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici aïllat en un solar de planta rectangular, separat per un passatge de la resta de l'illa de cases, on hi ha un edifici d'habitatges i el solar de la caserna de bombers de l'Eixample, traslladada al Parc de Joan Miró, una part del qual s'habilitat com a petit jardí.[3]
La planta s'organitza en forma de «T», amb dos patis laterals que donen al carrer de Mallorca. L'estructura metàl·lica és formada per tres cossos, els dos laterals subdividits en tres cobertes a dues aigües, amb la central a un nivell més alt per permetre la ventilació. El conjunt està tancat per una paret de maó vist fins a uns tres metres d'alçada. A sobre hi ha persianes que permeten la ventilació i un últim tram sota un potent ràfec tancat per vidre, que permet la il·luminació del mercat.[3]
L'accés principal es troba al cos central del carrer de Mallorca. De caràcter monumental i estil noucentista, té un sòcol de pedra. A sobre dos pilars monumentals sostenen un entaulament amb frontó, ornat amb l'escut de la ciutat. A sota, un gran arc esglaonat dona pas, reculant una mica de la línia de façana, a un monumental finestral triforat que il·lumina l'interior del mercat.[3] A la porta principal hi ha una còpia d'el Ninot, ja que l'original es troba al Museu Marítim de Barcelona.
Referències
[modifica]- ↑ «Mercat del Ninot». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Art públic». Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 3 4 5 6 7 «Mercat del Ninot». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 Capellera i Rabassó, Santi «El Mercat del Ninot: un nom amb una gran història». Línia Eixample, 29-04-2020.
- ↑ Segundo inventario general de los bienes patrimoniales de la ciudad de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 1930, p. 18.
- ↑ «FACTURA DE ALMACEN DE MADERAS. LA ROSA, PICH Y CIA», 1893.
- ↑ «Mercat del Ninot». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
