Mercat de Sant Antoni

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Mercat de Sant Antoni
Mercat de San Antoni Barcelona levels reviwed.JPG
El mercat abans de la remodelació
Dades bàsiques
Tipus edifici i mercat
Arquitecte Antoni Rovira i Trias
Construït 1879-1882
Característiques
Estil Arquitectura del ferro
Dimensions 5.214 m² (15.000, després de la reforma) de superfície comercial.
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització carrers de Comte d'Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso de Barcelona

41° 22′ 43″ N, 2° 09′ 43″ E / 41.37861111°N,2.16208333°E / 41.37861111; 2.16208333
Bé cultural d'interès local
Identificador BCIL: 1431
Intervencions
2009-en procés  restaurat per Joan Ravetllat, Carme Ribas i Olga Schmid
Modifica dades a Wikidata

El Mercat de Sant Antoni és un mercat d'alimentació i encants al barri de Sant Antoni, a l'Eixample de Barcelona. L'edifici, actualment tancat per una remodelació integral i traslladat, ocupa una illa sencera entre els carrers de Comte d'Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso, a tocar de les rondes de Sant Antoni i Sant Pau.

Es va iniciar la construcció l'any 1879 per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias, inspirat en els edificis de les Halles de París com el Mercat del Born,[1] va ser construït per la Maquinista Terrestre i Marítima, i inaugurat per l'alcalde Rius i Taulet el setembre del 1882. L'any 2007 es va celebrar el 125è aniversari del mercat ideat segons Ildefons Cerdà com a centre de proveïment al voltant de l'antic portal de Sant Antoni, el primer mercat fora de les muralles concebut per abastir tota la ciutat.[2]

El mercat es divideix en:

Pel que fa a transport públic hi ha diverses parades d'autobusos a prop del mercat i una estació del metro de Barcelona de la L2 anomenada Sant Antoni.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Interior abans de la reforma

Ocupa la totalitat d'una illa de l'Eixample i es compon de quatre cossos formant una creu sobre les diagonals del quadrat de l'illa. Al centre de la creu, on s'uneixen les quatre naus, un element octogonal a manera de cimbori que sobresurt per sobre la teulada de les naus.

Cal destacar, a l'interior, la riquesa espacial del cos central, autèntic nucli aglutinador de l'edifici. A la façana destaca l'element seriat d'il·luminació i la decoració dels frontons dels testers i el llanternó. Els quatre espais triangulars formats entre les naus i el perímetre del solar tenien funcions logístiques fins que va començar la remodelació. Tant aquests patis com les parades afegides a la franja perimetral sobre la vorera del carrer, deterioraven l'edifici i alteraven la imatge original. La seva composició volumètrica, la qualitat del disseny de l'estructura, els acabats i els elements decoratius la situen com el millor exemple d'arquitectura del ferro que hi ha a Barcelona.[3]

Decoració de la parada de carn dissenyada per Balcells, actualment al MUHBA

Algunes de les parades tenien elements decoratius originals d'estil modernista, com és el cas de la parada de carn que va guanyar el concurs anual de 1909 i que havia estat dissenyat per Eduard Maria Balcells. Actualment es conserva al Museu d'Història de Barcelona.[4]

És el més gran de Barcelona, amb una superfície total de 12.100 m² i una superfície comercial de 5.214 m². Amb la reforma, es passarà pràcticament a 30.000 m² de superfície edificada, i a 15.000 m² de superfície comercial. Amb aquesta ampliació es podran incorporar les parades d'encants dins l'espai comercial.[5]

Remodelació del mercat[modifica | modifica el codi]

Mercat suspès sobre les seves columnes mentre es construeix la llosa que l'ha de sostenir
Espai soterrani de 160.000 m³ abans de començar a construir les plantes de pàrquing i serveis. Les grans columnes centrals son algunes de les que sostenen la llosa de formigó de 10.000 m² on s'assenta el mercat original. A dalt a la dreta s'observa el voladís construït per sostenir la via Augusta trobada.

A l'edifici històric del Mercat de Sant Antoni, el més antic de Barcelona, es va començar una remodelació integral l'any 2007.

El projecte de restauració del Mercat, així com els projectes dels mercats provisionals, són obra dels arquitectes Pere Joan Ravetllat, Carme Ribas i Olga Schmid, guanyadors del concurs d'arquitectes convocat per l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Municipal de Mercats.

Després dels treballs preparatoris, el mercat va ser tancat al públic el 10 d'octubre del 2009 i durant les obres es va traslladar l'activitat dels paradistes a dues carpes temporals habilitades a la Ronda de Sant Antoni, entre Comte d'Urgell i Casanova; una per al Mercat del Fresc i l'altra per al Mercat dels Encants. Per al Mercat Dominical es va habilitar una tercera carpa situada al carrer d'Urgell i només activa durant el cap de setmana, permetent el trànsit rodat els dies feiners.[2]

La primera fase de prospeccions, enderroc de l'interior del Mercat i eliminació de totes les construccions perimetrals i adossades al recinte van acabar a finals de 2010. La segona fase de les obres va consistir en l'establiment d'una gran infraestructura que permetés la construcció de quatre plantes soterrades per sota de l'edifici original sense desmuntar-lo ni traslladar-lo. Constaven de la construcció d'una caixa perimetral amb murs de contenció per a protegir de moviments del subsòl els edificis del voltant, la construcció d'una llosa de formigó a nivell del rasant original sobre la qual descansa tot l'edifici modernista del mercat, que havia estat elevat i suspès mentre es construïa aquesta nova base sota seu. La llosa, de quasi 10.000 m² per 1,2 m de gruix, descansa sobre els murs perimetrals i sobre una dotzena de grans pilars de 16 metres d'alçada.[6] Aquesta fase finalitzada a començaments de 2014, havia estat adjudicada per un import de 12,9 milions d’euros a una UTE formada per les empreses constructores Copcisa, Scrinser i Sacyr.

La següent fase va consistir a buidar 160.000 m³ de terra sota la llosa on construir les quatre plantes de soterrani dedicades a ampliació de zona comercial, àrea de logística, magatzems i zona de descàrrega de mercaderies i pàrquing per al públic.[7]

Durant aquesta fase es van tractar les troballes arqueològiques que s'havien identificat durant les prospeccions del terreny, procedint a integrar-les dins l'espai, la qual cosa va comportar alteracions al projecte original i la pèrdua d'una part de l'espai comercial previst al primer soterrani.[8]

Restes arqueològiques[modifica | modifica el codi]

Ubicació de la muralla a la zona del baluard de Sant Antoni sobre el plànol actual de la ciutat
Restes arqueològiques del Baluard de Sant Antoni, sota el Mercat de Sant Antoni

La intervenció al Mercat de Sant Antoni ha estat objecte de diverses fases d'intervenció arqueològica des de març de 2007. En aquests primers sondejos, quan el mercat encara estava en funcionament, es va localitzar el baluard de Sant Antoni, cosa que ja s'havia identificat als estudis d'impacte. La seva conservació i integració ja es va preveure en el projecte de remodelació integral. Entre juliol i desembre de 2009, un cop el mercat va estar buit de parades, uns nous sondejos arqueològics van permetre localitzar altres trams del baluard i part del glacis del sistema defensiu. També es va localitzar un tram de la carretera de Madrid, de la segona meitat del segle XIX.

La següent intervenció, entre gener i març de 2011, es varen documentar estructures anteriors a la construcció del baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu.[9]

Entre agost i desembre de 2012 es va fer una nova intervenció amb l'objectiu d'excavar totes les restes arqueològiques que hi hagués fins a la cota inferior d'on havia d'estar la llosa del mercat. Al pati del carrer del Comte Borrell es va trobar una masia agrícola del segle XVI amb unes basses per l'aigua, un pou i una sínia. Havien estat enderrocades i amortitzades al segle XVII quan es va reforçar la muralla amb el baluard.[10] En una cota inferior sota aquesta masia, es va localitzar un tram de via romana. Mentre hi havia diferents trams de la llosa en construcció, es van intensificar els treballs arqueològics d'excavació de la via romana i les estructures funeràries associades, així com el buidatge del fossat que permetia veure l'extensió total del baluard i contraescarpa.[11]

Via Augusta i la centuriació de Bàrcino[modifica | modifica el codi]

Via Augusta trobada al recinte del mercat

La fundació de Bàrcino va coincidir amb la reforma viària del nord-est de la península, moment en què es va construir l'eix costaner de la Via Augusta. Unia Roma amb Gades (Cadis), es bifurcà per connectar les ciutats litorals de Blandae (Blanes), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Bàrcino. El recorregut de la via Augusta coincideix amb vies de comunicació modernes hereves seves, com l'N-340, i és molt difícil que s'hagi conservat la calçada original. La troballa es considera insòlita i s'ha conservat perquè una gran rierada, al voltant del segle II dC, va cobrir el camí i la necròpolis que hi havia a banda i banda. Després d'aquesta gran riada i destrucció, es va decidir fer el camí uns metres més al sud, i aquest fet va salvar la calçada original fins als nostres dies.[12]

L'altre element que fa molt singular aquesta descoberta, ha estat poder localitzar un dels eixos de centuriació romana de l'ager de la colònia. August va fundar Bàrcino, cap a l'any 10, però no només es construeix una ciutat, amb muralla i aqüeducte, sinó que es va estructurar tot el territori que l’envoltava amb el sistema de centuriatio o limitatio. Una quadrícula va ordenar el territori, quadrícula que seguia la retícula urbana de la ciutat. S'ha documentat un mòdul bàsic de 15 x 20 actus, amb una orientació condicionada pel relleu, cosa que també va afectar l'orientació de la colònia.

Sovint les quadrícules eren una mera ordenació simbòlica, i per tant no sempre quedaven reflectides físicament, la qual cosa dóna un valor especial a aquest tipus de descobertes.[13]

Baluard de Sant Antoni[modifica | modifica el codi]

Muralla i baluard Sant Antoni (esquerra) i la contraescarpa (dreta) descoberts durant les obres de remodelació del mercat el 2015
Proa del baluard (2015)
Article principal: Baluard de Sant Antoni

A mitjan segle XVII, dins del marc del conflicte amb França iniciat el 1635 i com a conseqüència de la Guerra dels Segadors (1640-1652), i motivat pels canvis en estratègia militar i armament, es continua amb les reformes del recinte emmurallat iniciades a principis de segle, principalment amb la construcció de nous baluards com el de Sant Antoni, a partir de l'any 1644, o el de Santa Madrona, el 1647. Durant la guerra dels catalans va patir atacs borbònics durant el mes de maig de 1714, tot i que l'entrada final de les tropes a la ciutat va ser a la batalla del Baluard de Santa Clara, a l'altre costat de la ciutat.[14]

L'excavació del baluard va permetre obtenir bona part del seu sistema defensiu (fossat, contraescarpa, el camí cobert i el glacis), el qual s'ubicava davant del portal homònim. Les restes conservades del baluard, de planta pentagonal, i el mur fan 90 m de longitud, 2,10 m d'amplada conservada i 2,33 m d'alçada, i està bastit en carreus de pedra de Montjuïc, i un cos intern de pedra i morter de calç. La integració d'aquesta gran estructura dins el projecte permetrà la seva observació com a part de la nova construcció. Els més de 90 m de muralla i contraescarpa dibuixen el que va ser el fossat que ara serà un gran espai obert situat al primer soterrani enllaçant dos dels accessos al mercat.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mackay, David «Eduardo Balcells» (en castellà). Cuadernos de Arquitectura, 63, 1966, pàg. 46-60 [Consulta: 29 abril 2012].
  • Ajuntament de Barcelona. «Mercat de Sant Antoni». Carta arqueològica de Barcelona, 06-08-2012. [Consulta: 7 juny 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercat de Sant Antoni Modifica l'enllaç a Wikidata