Mercat de Sant Antoni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Mercat de Sant Antoni
Imatge
Dades
TipusEdifici i mercat Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Rovira i Trias Modifica el valor a Wikidata
Enginyer estructuralJosep Maria Cornet i Mas Modifica el valor a Wikidata
Construcció1872-82
Característiques
Estil arquitectònicArquitectura de ferro
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona i Sant Antoni (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Comte Borrell 56 bis - c. Comte Urgell - c. Manso 55-57 - rda. Sant Pau - c. Tamarit 154 bis
Map
 41° 22′ 43″ N, 2° 09′ 43″ E / 41.37861°N,2.16208°E / 41.37861; 2.16208
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40352 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1431 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmercatsantantoni.com Modifica el valor a Wikidata

El mercat de Sant Antoni és un mercat d'alimentació, Encants i Mercat del Llibre Dominical al barri de Sant Antoni, al districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona. L'edifici, actualment reobert a la població després de la seva reforma, ocupa una illa sencera entre els carrers de Comte d'Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso, a tocar de les rondes de Sant Antoni i Sant Pau. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2] El nou Mercat de Sant Antoni es va inaugurar al maig del 2018.[cal citació]

Es va iniciar la construcció l'any 1879 per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias, hereu de l’antic Mercat del Pedró, que havia quedat petit per al nou Eixample barceloní. S'inspirava en els edificis de les Halles de París, com el Mercat del Born,[3] va ser construït per la Maquinista Terrestre i Marítima, i inaugurat per l'alcalde Rius i Taulet el 24 de setembre del 1882, coincidint amb els actes de la festa major de la ciutat;[4][5] l'endemà obria les portes al públic.[6] L'any 2007 es va celebrar el 125è aniversari del mercat ideat segons Ildefons Cerdà com a centre de proveïment al voltant de l'antic portal de Sant Antoni, el primer mercat fora de les muralles concebut per abastir tota la ciutat.[7]

Arquitectura[modifica]

El Mercat el 1890 a La Ilustració Catalana
Interior abans de la reforma

Ocupa la totalitat d'una illa de l'Eixample i es compon de quatre cossos que formen una creu sobre les diagonals del quadrat de l'illa. Al centre de la creu, on s'uneixen les quatre naus, hi ha un element octogonal a manera de cimbori que sobresurt per sobre la teulada de les naus.

Cal destacar, a l'interior, la riquesa espacial del cos central, autèntic nucli aglutinador de l'edifici. A la façana destaca l'element seriat d'il·luminació i la decoració dels frontons dels testers i el llanternó. Els quatre espais triangulars formats entre les naus i el perímetre del solar tenien funcions logístiques fins que va començar la remodelació. Tant aquests patis com les parades afegides a la franja perimetral sobre la vorera del carrer deterioraven l'edifici i n'alteraven la imatge original. La seva composició volumètrica, la qualitat del disseny de l'estructura, els acabats i els elements decoratius la situen com el millor exemple d'arquitectura del ferro que hi ha a Barcelona.[8]

Decoració de la parada de carn dissenyada per Balcells, actualment al MUHBA

Algunes de les parades tenien elements decoratius originals d'estil modernista, com és el cas de la parada de carn que va guanyar el concurs anual de 1909 i que havia estat dissenyat per Eduard Maria Balcells. Actualment es conserva al Museu d'Història de Barcelona.[9]

És el mercat més gran de Barcelona, amb una superfície total de 12.100 m² i una superfície comercial de 5.214 m². Amb la reforma, es passa pràcticament a 30.000 m² de superfície edificada, i a 15.000 m² de superfície comercial. Amb aquesta ampliació s'incorporen les parades d'encants dins l'espai comercial.[10]

Dominical de Sant Antoni[modifica]

El Dominical de Sant Antoni és un mercat de llibres vells que té lloc cada diumenge al Mercat de Sant Antoni. Es tracta de la fira d'aquestes característiques més gran del món; aquest mercat configura una oferta única a la ciutat i és visitat cada diumenge per més de 5.000 persones.

« Cal consignar la dominical fira de llibres vells, amb l'espectacular congregació humana que origina, més les connotacions derivades de la noblesa de la mercaderia que hom compra. »
— Tísner

Instal·lat des de 1936 al Mercat de Sant Antoni, aquest mercat de segona mà és hereu de la «Fira de Bellcaire», que uns consideren que se celebrava a la rodalia del port i, segons d'altres, a la mateixa ubicació en què l'any 1882 s'inauguraria el Mercat de Sant Antoni. Després de la inauguració d'aquest mercat d'estil modernista, la Fira de Bellcaire es traslladaria a un entorn proper: en un primer moment, a la Ronda de Sant Pau i, posteriorment, als carrers Urgell, Tamarit i la Ronda de Sant Antoni. És en aquesta Ronda on van aparèixer els primers llibreters —aleshores, una vintena— juntament amb la resta de paradistes. Entre 1920 i 1936, la Fira de Bellcaire es va traslladar a l'avinguda del Paral·lel, al costat d'El Molino. En aquest nou emplaçament es va institucionalitzar el Mercat del Llibre d'Ocasió. El 1931 ja n'hi havia més de 300 parades dedicades al llibre, amb un gran èxit popular i el reconeixement de la intel·lectualitat de l'època. Va ser en aquest any quan es va crear la primera agrupació de paradistes, el primer objectiu de la qual fou l'especialització del mercat per a la venda exclusiva de llibres, donat que aquesta activitat havia desplaçat qualsevol altra.

El setembre de 1934 va néixer «El Nostre Butlletí», que es presentava com a portaveu oficial de l'agrupació i amb una reivindicació cada vegada més forta: la tornada al Mercat de Sant Antoni. Les inclemències climàtiques —el vent, la pluja— que patien al Paral·lel, va portar a l'agrupació a sol·licitar a l'Ajuntament de Barcelona la possibilitat d'utilitzar les marquesines de Sant Antoni com a nou emplaçament del Mercat del Llibre d'Ocasió. Finalment, es va arribar a un acord amb l'Ajuntament el 1936, mitjançant el qual els paradistes s'instal·larien al Mercat de Sant Antoni, conegut aleshores com a Mercat del Padró. En aquest mateix lloc s'ha mantingut fins ara, amb una nova denominació: MERCAT DOMINICAL DE SANT ANTONI.

La història del Mercat del Llibre d'Ocasió és quelcom més. És, sobretot, la història dels nens i nenes que, amb il·lusió, donen les seves primeres passes en el món de la cultura i, al costat dels seus pares, s'acosten al Mercat, compren contes i còmics, canvien cromos repetits i aprenen a estimar els llibres. I, així, generació rere generació. Aquests mateixos infants, un cop adults, segueixen acostant-se al Mercat, i els contes es converteixen en llibres o, tal vegada, en col·lecció de segells, còmics o qualsevol altre producte cultural.

Uns quants dels actuals paradistes són nets dels primers firaires de Bellcaire. Durant el franquisme, molts paradistes varen desenvolupar un treball lloable a favor de la llibertat d'expressió, tot posant en perill la seva seguretat personal per recollir, comprar i vendre d'amagat aquells llibres que estaven prohibits per la dictadura.

El Mercat Dominical de Sant Antoni és una fira especialitzada en un determinat tipus de productes culturals. Només s'hi permet la venda en suport paper, magnètic o videojocs. Hi han estat assidus intel·lectuals com Guimerà, Pedro Pons, Rusiñol, Pedrolo, Tísner, Candel, Moix, Monzó, etc.; destacats representants del món de la cançó, de l'espectacle i de la política, tals com Gurruchaga, Pasqual Maragall, Mario Cabré, Joan Manuel Serrat, Nina, Màgic Andreu, Gila, Puigcorbé, Nazario; i, ocasionalment, alguna estrella del cinema com Ursula Andress, acompanyada per Fabio Testi, o el director de fotografia, Néstor Almendros.

« Parlem molt sovint de com cal fer sortir la cultura al carrer. El nostre mercat de llibres demostra com nosaltres ja ho practiquem des de fa anys. »
— Tísner

Remodelació del mercat[modifica]

Mercat suspès sobre les seves columnes mentre es construeix la llosa que l'ha de sostenir
Espai soterrani de 160.000 m³ abans de començar a construir les plantes de pàrquing i serveis. Les grans columnes centrals son algunes de les que sostenen la llosa de formigó de 10.000 m² on s'assenta el mercat original. A dalt a la dreta s'observa el voladís construït per sostenir la via Augusta trobada.

A l'edifici històric del mercat de Sant Antoni, el més antic de Barcelona, es va començar una remodelació integral l'any 2007.

El projecte de restauració del mercat, així com els projectes dels mercats provisionals, són obra dels arquitectes Pere Joan Ravetllat, Carme Ribas i Olga Schmid, guanyadors del concurs d'arquitectes convocat per l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Municipal de Mercats.

Després dels treballs preparatoris, el mercat va ser tancat al públic el 10 d'octubre del 2009 i durant les obres es va traslladar l'activitat dels paradistes a dos envelats temporals habilitats a la Ronda de Sant Antoni, entre Comte d'Urgell i Casanova; una per al Mercat del Fresc i l'altra per al Mercat dels Encants. Per al Mercat Dominical es va habilitar un tercer envelat situat al carrer d'Urgell i només actiu durant el cap de setmana, permetent el trànsit rodat els dies feiners.[11]

La primera fase de prospeccions, enderroc de l'interior del mercat i eliminació de totes les construccions perimetrals i adossades al recinte van acabar a la fi de l'any de 2010.

La segona fase de les obres va consistir en l'establiment d'una gran infraestructura que permetés la construcció de quatre plantes soterrades per sota de l'edifici original sense desmuntar-lo ni traslladar-lo. Constaven de la construcció d'una caixa perimetral amb murs de contenció per a protegir de moviments del subsòl els edificis del voltant, la construcció d'una llosa de formigó a nivell del rasant original sobre la qual descansa tot l'edifici modernista del mercat, que havia estat elevat i suspès mentre es construïa aquesta nova base sota seu. La llosa, de quasi 10.000 m² per 1,2 m de gruix, descansa sobre els murs perimetrals i sobre una dotzena de grans pilars de 16 metres d'alçada.[12] Aquesta fase finalitzada a començaments de 2014, havia estat adjudicada per un import de 12,9 milions d'euros a una UTE formada per les empreses constructores Copcisa, Scrinser i Sacyr.

La següent fase va consistir a buidar 160.000 m³ de terra sota la llosa on construir les quatre plantes de soterrani dedicades a ampliació de zona comercial, àrea de logística, magatzems i zona de descàrrega de mercaderies i pàrquing per al públic.[13]

Durant aquesta fase es van tractar les troballes arqueològiques que s'havien identificat durant les prospeccions del terreny, procedint a integrar-les dins l'espai, la qual cosa va comportar alteracions al projecte original i la pèrdua d'una part de l'espai comercial previst al primer soterrani.[14]

Restes arqueològiques[modifica]

Ubicació de la muralla a la zona del baluard de Sant Antoni sobre el plànol actual de la ciutat
Restes arqueològiques del Baluard de Sant Antoni, sota el Mercat de Sant Antoni

La intervenció al mercat de Sant Antoni ha estat objecte de diverses fases d'intervenció arqueològica des de març de 2007. En aquests primers sondejos, quan el mercat encara estava en funcionament, es va localitzar el baluard de Sant Antoni, cosa que ja s'havia identificat als estudis d'impacte. La seva conservació i integració ja es va preveure en el projecte de remodelació integral. Entre juliol i desembre de 2009, un cop el mercat va estar buit de parades, uns nous sondejos arqueològics van permetre localitzar altres trams del baluard i part del glacis del sistema defensiu. També es va localitzar un tram de la carretera de Madrid, de la segona meitat del segle xix.

La següent intervenció, entre gener i març de 2011, es varen documentar estructures anteriors a la construcció del baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu.[15]

Entre agost i desembre del 2012 es va fer una nova intervenció amb l'objectiu d'excavar totes les restes arqueològiques que hi hagués fins a la cota inferior d'on havia d'estar la llosa del mercat. Al pati del carrer del Comte Borrell es va trobar una masia agrícola del segle xvi amb unes basses per l'aigua, un pou i una sínia. Havien estat enderrocades i amortitzades al segle xvii quan es va reforçar la muralla amb el baluard.[16] En una cota inferior sota aquesta masia, es va localitzar un tram de via romana. Mentre hi havia diferents trams de la llosa en construcció, es van intensificar els treballs arqueològics d'excavació de la via romana i les estructures funeràries associades, així com el buidatge del fossat que permetia veure l'extensió total del baluard i contraescarpa.[17]

Via Augusta i la centuriació de Bàrcino[modifica]

Via Augusta trobada al recinte del mercat

La fundació de Bàrcino va coincidir amb la reforma viària del nord-est de la península, moment en què es va construir l'eix costaner de la Via Augusta. Unia Roma amb Gades (Cadis), es bifurcà per connectar les ciutats litorals de Blandae (Blanes), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Bàrcino. El recorregut de la via Augusta coincideix amb vies de comunicació modernes hereves seves, com l'N-340, i és molt difícil que s'hagi conservat la calçada original. La troballa es considera insòlita i s'ha conservat perquè una gran rierada, al voltant del segle ii dC, va cobrir el camí i la necròpolis que hi havia a banda i banda. Després d'aquesta gran riada i destrucció, es va decidir fer el camí uns metres més al sud, i aquest fet va salvar la calçada original fins als nostres dies.[18]

L'altre element que fa molt singular aquesta descoberta, ha estat poder localitzar un dels eixos de centuriació romana de l'ager de la colònia. August va fundar Bàrcino, cap a l'any 10, però no només es construeix una ciutat, amb muralla i aqüeducte, sinó que es va estructurar tot el territori que l'envoltava amb el sistema de centuriatio o limitatio. Una quadrícula va ordenar el territori, quadrícula que seguia la retícula urbana de la ciutat. S'ha documentat un mòdul bàsic de 15 x 20 actus, amb una orientació condicionada pel relleu, cosa que també va afectar l'orientació de la colònia.

Sovint les quadrícules eren una mera ordenació simbòlica, i per tant no sempre quedaven reflectides físicament, la qual cosa dona un valor especial a aquest tipus de descobertes.[19]

Baluard de Sant Antoni[modifica]

Muralla i baluard Sant Antoni (esquerra) i la contraescarpa (dreta) descoberts durant les obres de remodelació del mercat el 2015
Proa del baluard (2015)
Article principal: Baluard de Sant Antoni

A mitjan segle xvii, dins del marc del conflicte amb França iniciat el 1635 i a conseqüència de la Guerra dels Segadors (1640-1652), i motivat pels canvis en estratègia militar i armament, es continua amb les reformes del recinte emmurallat iniciades a principis de segle, principalment amb la construcció de nous baluards com el de Sant Antoni, a partir de l'any 1644, o el de Santa Madrona, el 1647. Durant la guerra dels catalans va patir atacs borbònics durant el mes de maig de 1714, tot i que l'entrada final de les tropes a la ciutat va ser a la batalla del Baluard de Santa Clara, a l'altre costat de la ciutat.[20]

L'excavació del baluard va permetre obtenir bona part del seu sistema defensiu (fossat, contraescarpa, el camí cobert i el glacis), el qual s'ubicava davant del portal homònim. Les restes conservades del baluard, de planta pentagonal, i el mur fan 90 m de longitud, 2,10 m d'amplada conservada i 2,33 m d'alçada, i està bastit en carreus de pedra de Montjuïc, i un cos intern de pedra i morter de calç. La integració d'aquesta gran estructura dins el projecte permet la seva observació com a part de la nova construcció. Els més de 90 m de muralla i contraescarpa dibuixen el que va ser el fossat que ara serà un gran espai obert situat al primer soterrani enllaçant dos dels accessos al mercat.[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Mercat de Sant Antoni». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  2. ↑ «Mercat de Sant Antoni». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ Francesc Massip, Jesús D'art, 11, 1985, pàg. 207 [Consulta: 5 juliol 2014].
  4. ↑ «Crónica» (en castellà). La Vanguardia, 24-09-1882. [Consulta: 29 juliol 2022].
  5. ↑ «Crónica» (en castellà) p. 4 i 5. La Vanguardia, 25-09-1882. [Consulta: 29 juliol 2022].
  6. ↑ «Història del Mercat de Sant Antoni» (en castellà). Betevé. [Consulta: 29 juliol 2022].
  7. ↑ «S’inaugura el mercat de Sant Antoni a Barcelona | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 juliol 2022].
  8. ↑ Catàleg, 2010.
  9. ↑ Mackay, 1966, p. 43.
  10. ↑ Premsa Ajuntament de Barcelona, 26-11-2013, p. 4.
  11. ↑ Premsa Ajuntament de Barcelona, 26-11-2013, p. 5.
  12. ↑ Castán, Patrícia «La gran llosa del mercat de Sant Antoni agafa cos». El Periodico de Catalunya, 26-11-2013 [Consulta: 6 juny 2015].
  13. ↑ Premsa Ajuntament de Barcelona, 26-11-2013, p. 3.
  14. ↑ Premsa Ajuntament de Barcelona, 26-06-2014, p. 2.
  15. ↑ 15,0 15,1 Premsa Ajuntament de Barcelona, 26-06-2014, p. 11.
  16. ↑ Ajuntament de Barcelona, 06-08-2012.
  17. ↑ Premsa Ajuntament de Barcelona, 26-06-2014, p. 3.
  18. ↑ Premsa Ajuntament de Barcelona, 26-06-2014, p. 4.
  19. ↑ Premsa Ajuntament de Barcelona, 26-06-2014, p. 6.
  20. ↑ Peñarroja, Jordi. Barcelona: sentir l'onze de setembre 1714-2014, Volum 1 (Volum 1). Llibres de l'Índex, 2007, p.128. ISBN 9788496563551 [Consulta: 7 juny 2015]. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercat de Sant Antoni
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mercat_de_Sant_Antoni&oldid=31568241»