Cases Cerdà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i conjunt d'edificis  | |||
| Construcció | XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | C. Consell de Cent, 340 i 369-371, c. Roger de Llúria, 49-51 i 60-62. | |||
| ||||
| Format per | Casa de l'Aigua (Hotel Eixample 1864) Casa Josep Cerdà | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | conjunt històric | |||
| Data | 29 octubre 2015 | |||
| Codi BCIN | 295-CH | |||
| Id. IPAC | 326 | |||
| Id. Barcelona | 1438 | |||
Les Cases Cerdà són uns edificis protegits com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Barcelona.
Són dels primers edificis construïts a l'Eixample i responen a les prescripcions originals del Pla Cerdà,[1] a diferència de la majoria dels edificis que existents actualment i que han estat construïts d'acord amb modificacions posteriors d'aquest pla. Així, per facilitar la ventilació, la profunditat edificable (distància del carrer a la façana posterior) és de només 10 metres,[1] que és menys de la meitat de l'habitual al barri.
Descripció[modifica]
Les cases Cerdà s'aixequen seguint unes mateixes directrius tant en el seu esquema constructiu com en els elements de decoració. Adopten, de fet, una tipologia que després es mantindrà vigent durant bona part de la segona meitat del s. XIX sobretot en les realitzacions dels mestres d'obres, veritables constructors de la major part de les cases de l'Eixample barceloní
La tradició també barcelonina de les cases senyorials del s. XVIII perdura en la decoració de les façanes d'aquestes cases, que en el cas estudiat, es concreta en les pintures de l'italià Bellamini.
Pel que fa a la façana interior d'aquestes cases, necessària segons el plantejament de les illes de cases del Pla d'Idelfons Cerdà, no s'hi obren galeries com en altres edificacions sinó balcons seguits sobre viguetes en voladís i barana metàl·lica
La distribució de les dependències interiors era molt elemental, i de la mateixa manera que a les façanes es procurava amagar el veritable element constructiu: el maó, amb revestiments decoratius d'estucs o pedra a l'exterior, i de guix a l'interior.
Història[modifica]
Les cases Cerdà, construïdes el 1863, corresponen perfectament a una de les tipologies proposades en el "Plano de Reforma y Ensanche", aprovat el 1859 i concretament a una de les possibles solucions per als polèmics xamfrans del Pla Cerdà: Immediatament després de l'aprovació de la "Ley del Ensanche de Barcelona" el 1859 es van crear empreses per fomentar la seva creació i construcció
El desenvolupament urbanístic de Barcelona tingué com a eix el Passeig de Gràcia, on els diversos jardins d'esbarjo que hi havia s'anaren convertint en teatres a mesura que hi afluïa la població
.JPG)
El primer sector de l'Eixample que va edificar-se fou l'anomenada posteriorment "Dreta de l'Eixample", entre el Passeig de Gràcia, el Passeig de Sant Joan, la Gran Via i la Diagonal, on es construïren les cases d'en Cerdà i el Passatge Permanyer (1864), que van actuar com a potenciadors de la resta de la zona
El terreny comprès en la confluència del carrer de Llúria i el carrer del Consell de Cent fou anomenat popularment, d'ençà de la seva fundació, Plaça Cerdà, però realment l'atribució d'aquest nom es deu al propietari dels terrenys, Josep Cerdà i Soler, comerciant barceloní que els cedí per a l'obertura i organització dels carrers.
De les quatre cases, corresponents a cadascun dels xamfrans dels carrers del Consell de Cent i de Roger de Llúria, només se'n conserven tres, totes més o menys modificades. La del número 342 de Consell de Cent fou enderrocada a la dècada del 1960 i substituïda per un edifici de nova construcció. De la casa del número 369 n'han desaparegut totalment les pintures de la façana.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Cases Cerdà». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- «Cases Cerdà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 abril 2012].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cases Cerdà |
- «Cases Cerdà». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Estudi històric de les Cases Cerdà (2015)
- Noves aportacions sobre la primera etapa del pintor Achille Battistuzzi
