Passatge de Permanyer

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Passatge Permanyer)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de vial urbàPassatge de Permanyer
Passatge Permanyer, a Barcelona.jpg
Vista del passatge
Tipus Passatge
Situació
Municipi Barcelona
Codi postal 08009
Adreces Passatge de Permanyer, 1-19
Coordenades 41° 23′ 31″ N, 02° 10′ 05″ E / 41.39194°N,2.16806°E / 41.39194; 2.16806Coord.: 41° 23′ 31″ N, 02° 10′ 05″ E / 41.39194°N,2.16806°E / 41.39194; 2.16806
Construcció
Iniciat 1864
41° 23′ 31″ N, 2° 10′ 05″ E / 41.3919°N,2.16806°E / 41.3919; 2.16806
Modifica dades a Wikidata

El passatge de Permanyer és un carreró que travessa l'illa de cases emmarcada pels carrers Roger de Llúria, Pau Claris, Diputació i Consell de Cent, al districte de l'Eixample de Barcelona. El passatge, que honora la memòria de Francesc Permanyer i Tuyets,[1] està conformat per un conjunt de casetes de tipus anglès. Va ser projectat de manera unitària per Jeroni Granell i Barrera l'any 1864. Les cases consten de semisoterrani i planta baixa sobrealçada, amb un petit jardinet al davant. Concebudes dins un estil eclèctic, incorporen elements de tipus clàssic i altres de caràcter arabitzant. Les cases dels extrems, dins el mateix estil, tenen un pis més, de tipus mansarda.[2] Aquest conjunt està inclòs al catàleg de béns culturals d'interès local de l'Ajuntament de Barcelona.

La major part de les cases han estat remodelades com a seus empresarials.[3]

Cases del passatge de Permanyer, catalogades com a BCIL.

Aquest vial és considerat com el més interessant i menys desvirtuat dels passatges oberts a l'Eixample, des de poc després de l'aprovació del Pla Cerdà, així com el millor conjunt de casetes a l'anglesa existent a la ciutat. Els passatges responen a una desvirtuació de les propostes de Cerdà, ja que l'obertura d'un vial, tant públic com privat, permetia recuperar com a edificables terrenys que inicialment estava previst que quedessin lliures. En un principi, només es podia construir en un 50% de les illes, tot i que en aquest cas es va obviar l'ordenança municipal.[4]

El passatge de Permanyer està format per dos conjunts de casetes unifamiliars en filera, edificades en semisoterrani i planta baixa aixecada, amb un petit espai enjardinat que permet l'accés als edificis i la ventilació mitjançant un petit pati de les dependències del semisoterrani (d'aquí la denominació a l'anglesa), separades per un estret vial de caràcter privat que uneix els carrers Pau Claris i Roger de Llúria. Tot aquest conjunt, a diferència del que va succeir amb els altres passatges de l'Eixample, va ser projectat de manera unitària, d'aquí el seu major valor formal.

Les edificacions segueixen un llenguatge formal que es pot ubicar dins l'eclecticisme romàntic, amb referències arabitzants. A més de les edificacions, algunes d'elles actualment desvirtuades o substituïdes, és destacable l'empedrat del vial, les reixes de tancament de les parcel·les, els arbres existents, així com les reixes i pilars que tanquen els dos extrems del passatge i que són els elements que acaben de donar-li caràcter.[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Passatge de Permanyer Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Permanyer, passatge de». Nomenclàtor dels Carrers. Ajuntament de Barcelona.
  2. «Passatge Permanyer». Pobles de Catalunya.
  3. Kliczkowski, Hugo. «Guía de Arquitectura de Barcelona», 2004.
  4. «CEls Passatges Permanyer i Méndez Vigo». Mapunto.
  5. «CONJUNT DEL PASSATGE PERMANYER». Ajuntament de Barcelona.