Casa Salvat
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Arquitecte | Pau Salvat i Espasa | |||
| Construcció | 1912 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Nova Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Calàbria, 191 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41332 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1394 | |||
La casa Salvat és un edifici situat al carrer de Calàbria, 192, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment es conserva englobat en un edifici modern.[2]
Descripció[modifica]
De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquesta casa presenta tres alçades, amb planta baixa, pis i golfes amb una espectacular façana amb tribuna arrodonida. A la planta baixa es localitzen tres obertures, amb una finestra, un gran finestral i al costat dret la porta d'accés a l'edifici, tots ells amb tancaments de ferro forjat. El parament és obrat amb carreus encoixinats de pedra de Montjuïc que conforma una orla coronada per volutes. D'aquesta manera queda emmarcada la gran tribuna voladissa amb finestres de fusta i vidre del primer pis. Sobre aquestes finestres corren les golfes, amb vuit òculs col·locats al damunt de garlandes de pedra. Però l'element que esdevé el centre visual de la façana gràcies a la seva plasticitat són els mosaics en trencadís amb decoracions vegetals que s'estenen pel coronament corbat de l'edifici, emmarcant els òculs.[2]
Història[modifica]
L'any 1912, en el conjunt d'edificis destinats a seu de l'editorial Salvat, l'arquitecte i propietari Pau Salvat i Espasa projectà el seu habitatge particular en un extrem del solar.[3][2]
Entre els anys 1987 i 1988 es va fer una gran operació immobiliària per a fer una nova edificació al xamfrà del carrer Calàbria, 191-193, amb el carrer Mallorca, 51- 53, sense afectar la seu de l'Editorial Salvat. L'arquitecte Carles Ferrater, amb la col·laboració de J.M. Cartañà i J.L. Canosa, van incorporar la façana de l'edifici original a la nova edificació, en un intent de manteniment d'elements patrimonials.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Casa Salvat». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Casa Salvat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Pablo Salvat. Mallorca (45-49) i Calabria (191-193). Construir edifici destinat a editorial i annexos a uns terrenys. (Coneguda com a casa Salvat)». Q127 Eixample 13484/1912. AMCB, març 1912.
Enllaços externs[modifica]
- «Casa Salvat». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Salvat |