Seu del Districte de l'Eixample

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Seu del Districte de l'Eixample
Falques-DteEixample-08019.1361-0014.jpg
Dades bàsiques
Arquitecte Pere Falqués i Urpí; reforma: Jaume Arderiu i Tomas Morató
Construït 1893; 1986-89; 1993-95
Característiques
Estil Eclecticisme historicista
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització C. Aragó, 311 - c. Bruc, 100 - ptge. Escoles, 1-5 - ptge. Pla, 2-4

41° 23′ 43″ N, 2° 10′ 07″ E / 41.39531°N,2.16863°E / 41.39531; 2.16863
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 40321
Modifica dades a Wikidata

La Seu del Districte de l'Eixample és la seu local de l'Ajuntament de Barcelona corresponent al districte de l'Eixample de Barcelona. L'edifici és exempt i cantoner amb els cèntrics carrers d'Aragó i del Bruc i els passatges de Pla i de les Escoles; al barri de la Dreta de l'Eixample. Va ser dissenyat per l'arquitecte Pere Falqués i Urpí l'any 1893, tot i que ha patit diverses restauracions els anys 1986-1989 i 1993-1995, a càrrec de Jaume Arderiu i Tomas Morató. Ha estat catalogat com a bé cultural d'interès local [1]

Es tracta d'una construcció destinada a equipaments, com bona part dels que ocupen l'illa que presideix el Mercat de la Concepció, la Tinença d'Alcaldia n'ocupa una cantonada i és una construcció de dimensions considerables. La decoració de la façana respon a un historicisme medievalista, amb tres grans arcades apuntades que marquen l'accés al vestíbul des del carrer. Cal destacar les reixes de ferro que les tanquen, que són del mateix material que el desaparegut pinacle i que, per damunt de la cornisa, centrava la façana. Les reformes realitzades als anys 80 i 90 del segle XX ha mantingut les característiques essencials de l'interior de l'edifici.[2]

Descripció[modifica]

Ubicat al districte de l'Eixample, la Seu del Districte de l'Eixample es troba al xamfrà meridional de l'illa de cases delimitada pels Carrers d'Aragó, del Bruc, de València i de Girona. L'edifici es localitza concretament en la parcel·la delimitada pel Passatge de Pla i el Passatge de les Escoles.[3]

De planta en forma d'ela aixamfranada, l'estructura en alçat de l'edifici comprèn planta baixa, dos pisos i terrat transitable. La façana principal, que s'articula per mitjà de tres plans que s'adapten a la forma del xamfrà, es presenta ritmada, a cada angle, per dues torres semicirculars sense projecció més enllà del cornisament. La façana presenta un acabat revestit amb morters simulant un carreuat al trencanjunt, exceptuant el basament de pedra sobre el que reposa i els emmarcaments de les obertures, així com les cadenes d'angle. La planta baixa s'obre a l'exterior per mitjà d'esvelts finestrals, mentre la primera planta ho fa per mitjà de balcons ampitadors amb barana de ferro fos i. el segon pis. per mitjà de finestres bífores amb mainells de secció quadrangular i ampit escopidor. El xamfrà, que actua de façana principal presenta certes variacions: d'entrada, les torres presenten els balcons ampitadors de la primera planta en forma bífora i tancats per una barana de pedra decorada a base de traceries d'inspiració gòtica.[3]

Tanmateix, l'element més destacat de la façana és l'accés principal, consistent en una galeria d'arcs ogivals de pedra sostinguts sobre columnes amb capitells vegetals. Tancant les tres portes que generen dites arcuacions, hi destaca el treball en forja de la reixa i el seu sistema de subjecció, que abraça els fusts de les columnes. Per damunt d'aquests arcs, quatre mènsules de pedra sostenen la volada (també pètria) de la balconada principal. Aquest balcó, tancat amb una barana de ferro forjat, conté els quatre portals del Saló de Plens, consistents en arcs ogivals ornamentats amb traceries i emmarcats amb guardapols sobre culs-de-llàntia idèntics als de la resta de la planta. Coronant aquest balcó, un relleu policromat amb l'escut de la ciutat de Barcelona és flanquejat per dues semicolumnes ornamentals i dues finestres en forma d'arc de mig punt. La façana és rematada per un cornisament motllurat sobre mènsules.[3]

El pòrtic d'accés dóna pas a un vestíbul (avui tancat amb vidre) de planta hexagonal irregular que conté una segona galeria d'arcs i tres portals que distribueixen la circulació dins l'edifici. El portal occidental dóna pas a l'escala principal, amb graons motllurats de pedra i barana de ferro forjat i passamans de llautó daurat. Al final de l'escala, un petit replà dóna accés a la Sala de Plens, un espai que segueix la morfologia en planta del vestíbul principal. Aquest espai està cobert per un sostre ornat amb motllures a base de grans cercles concèntrics i se sosté per un arc rebaixat de gran llum. Es conserven les fusteries originals.[3]

Història[modifica]

La Seu del Districte de l'Eixample, projectada per l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí, fou bastit l'any 1893. Aquest edifici és un testimoni ineludible del creixement extramurs de la Barcelona vuitcentista. L'any 1871 s'havia inciat el trasllat de l'Església del convent de Jonqueres en el que avui es coneix com a Parròquia de la Concepció. Uns anys més tard, l'any 1884, l'ajuntament comprà a Joan Pla i Moreau i d'altres propietaris, els veïns terrenys que avui formen l'illa Aragó-Bruc-València-Girona per a la construcció d'un mercat per abastir el nou Eixample. Tanmateix, aquesta parcel·la també seria destinada a allotjar equipaments municipals i administratius, com la tinència d'alcaldia del nou barri de l'Eixample. La bibliografia recull la desaparició d'una torratxa rematada per una cuculla que, per damunt de la cornisa, centrava la façana. L'edifici, que en l'actualitat conserva molt pocs elements de la distribució i la decoració originals, va ser remodelat entre 1986 i 1989 i, encara una segona vegada, entre 1993 i 1995 per l'arquitecte Tomàs Morató.[3]

Referències[modifica]

  1. SEU DEL DISTRICTE DE L'EIXAMPLE - identificador 1361, Cercador Patrimoni Arquitectònic, Ajuntament de Barcelona
  2. «SEU DEL DISTRICTE DE L'EIXAMPLE». Ajuntament de Barcelona.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Seu del Districte de l'Eixample». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seu del Districte de l'Eixample Modifica l'enllaç a Wikidata