Casa Enrique Llorenç

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Farmàcia Tanganelli
PerezTerraza-EnriqueLlorens-08019.1441-0689.jpg
Façana de l'edifici
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Josep Pérez Terraza
Construït 1904-06
Característiques
Estil Historicista
Ubicació
Estat Catalunya
Localització C. Còrsega, 259-261 - c. Enric Granados, 119 41° 23′ 36″ N, 2° 09′ 17″ E / 41.393333333333°N,2.1547222222222°E / 41.393333333333; 2.1547222222222Coord.: 41° 23′ 36″ N, 2° 09′ 17″ E / 41.393333333333°N,2.1547222222222°E / 41.393333333333; 2.1547222222222
Bé cultural d'interès local
Identificador BCIL: 1441
Activitat
Modifica dades a Wikidata

La Casa Enrique Llorenç o Casa Enric Llorenç, és un edifici d'ús residencial situat a la cantonada dels carrers Còrsega i Enric Granados, números 259-261 i 119, respectivament, del districte de l'Eixample de Barcelona. Actualment és considerat un Bé Cultural d'Interès Local.

Història[modifica | modifica el codi]

Construït entre els anys 1904 i 1907, el disseny del conjunt va ser originàriament de l'arquitecte Josep Pérez Terraza, tot i que la continuació de l'edifici, situada a la façana del carrer Còrsega, correspon a una ampliació feta per Antoni Millàs Figuerola l'any 1916.[1]

El 1907, any de la seva finalització original, va rebre una menció honorífica al concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona, fita que encara es recorda gràcies a la placa commemorativa que encara s'hi pot veure avui dia.[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un edifici situat a la cantonada, de planta baixa i quatre plantes pis. A la façana hi destaquen els balcons, que estan formats amb unes lloses corbes i uns brancals i guardapols molt ornamentats, mentre que la solució dels xamfrans consisteix en un bisellat delimitat per unes columnes adossades a la façana. De totes les obertures, hi destaquen les tres tribunes de la primera planta, que correspon a la planta principal del projecte original, en què els elements de pedra deixen grans buits vidriats. El conjunt està compost amb una barreja d'estils historicista i elements que recorden al modernisme de l'època.

A l'interior el vestíbul, l'escala i la decoració original, que encara es manté en algun dels pisos, reflecteix aquesta barreja d'estils i materials propis del modernisme i de l'historicisme. Entre aquests elements, són destacables els components de marbre, els arrebossats planxats, els elements de guix molt ornamentats, així com les pintures dels sostres i alguns dels paviments originals fets allí mateix, que encara es conserven.

Pel que fa a la façana, que ha perdut el seu coronament, i que inicialment estava format per cinc grans medallons centrals i dues torretes a les cantonades, manté la gran profusió de detalls ornamentals, des de la decoració floral fins al disseny de les persianes de llibret, que va ser un dels motius pels quals va guanyar l'any 1907 el premi al millor edifici acabat l'any anterior.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Enrique Llorenç Modifica l'enllaç a Wikidata