Casa Golferichs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Golferichs
Casa Golferichs.jpg
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Joan Rubió i Bellver
Cronologia 1900 - 1901
Característiques
Estil Modernisme català
Materials utilitzats Pedra, maó, ceràmica i ferro
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Barcelona

41° 22′ 50″ N, 2° 09′ 22″ E / 41.3806°N,2.15619°E / 41.3806; 2.15619
Bé cultural d'interès local
Identificador 40357
Modifica dades a Wikidata

La Casa Golferichs és una casa modernista a la Gran Via de les Corts Catalanes, 491, just a la cantonada amb el carrer de Viladomat, a l'Esquerra de l'Eixample. Fou construïda l'any 1901 seguint el disseny de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver per encàrrec de Macari Golferichs i Losada, un enginyer de camins, comerciant de fustes exòtiques i també amb negocis a Amèrica, destacant a més com a col·leccionista i home de cultura.

Exterior de la casa Golferichs

Va ser una de les primeres grans obres de Joan Rubió i Bellver, obtenint el primer premi de l'Ajuntament de Barcelona pel millor edifici acabat durant el 1901. Popularment era conegut com El Xalet.[1]

Arran del pas del temps i dels canvis socials motivats per esdeveniments polítics, l'edifici s'ha utilitzat per a diversos fins. El 1936 va ser víctima de la confiscació que va patir la família Golferichs per militants llibertaris amb la intenció de convertir-lo en una universitat liberal i popular. Després de la guerra civil es va convertir en escola religiosa, de dominics i, a finals dels anys seixanta, un promotor privat la va adquirir amb la intenció d'enderrocar-la i construir-hi pisos. Aquest fet va desencadenar insistents protestes veïnals que van evitar que «El Xalet», com era coneguda, desaparegués per l'especulació.

El 1980 l'Ajuntament de Barcelona va recuperar la propietat de l'immoble gràcies a la lluita i ocupació física de l'edifici quan van entrar les grues per part de l'Associació de Veïnes i Veïns del barri (l'Esquerra de l'Eixample) amb l'ajuda de l'Associació de Veïns de Sant Antoni i el suport d'Ignasi Solá-Morales. El 1987 es convocà un concurs per a la seva rehabilitació que van guanyar els arquitectes Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, i entre els quals quedà finalista la proposta d'un encara molt jove Enric Miralles. Des de llavors la casa acull un dels centres cívics més actius de l'Eixample.

Finalment, el 1989, la Casa Golferichs s'obre com a espai de participació ciutadana, acollint la sala d'exposicions i la sala d'actes del Centre Cultural i Cívic anomenat «Golferichs – El Xalet».[2]

L'edifici principal presenta una interessant combinació de volums i materials (maçoneria, maó vist i ceràmica) i ús d'elements neomedievals. Les obertures són neogòtiques amb un petit timpà ceràmic a les finestres principals. La tribuna sobre la porta d'accés presenta riques combinacions de ceràmica multicolor i maó vidrat que complementen el ràfec treballat sobre el qual descansa. El conjunt del Centre cívic també inclou un edifici annex.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Solé i Gasull, Domènec. Les obres de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver: Reus, 1871 - Barcelona, 1952. Reus: Quaderns Biogràfics, 2002, p. 20. 
  2. «Golferichs, 20 anys amb tu». [Consulta: 8 desembre 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bohigas, Oriol. Reseña y catálogo de la arquitectura modernista (en castellà). Barcelona: Lumen, 1968, p. 137-140. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Golferichs Modifica l'enllaç a Wikidata