Enric Miralles i Moya
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 febrer 1955 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 3 juliol 2000 ![]() Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) ![]() |
Causa de mort | Causes naturals ![]() ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Colúmbia Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya ![]() |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte, catedràtic ![]() |
Ocupador | Universitat Harvard ![]() |
Obra | |
Obres destacables | |
Premis |
Enric Miralles i Moya (Barcelona, 1955 - Sant Feliu de Codines, 2000) fou un arquitecte i professor universitari català.[1]
Biografia[modifica]
Va néixer el 1955 a Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona —que pertany a la Universitat Politècnica de Catalunya—, on es va graduar el 1978. Posteriorment, va ampliar els seus estudis a la Universitat de Colúmbia a Nova York. A principis de la dècada del 1980 fou nomenat professor adjunt d'arquitectura a les universitats en les quals havia estudiat.
Va morir el 3 de juliol de 2000 a la seva residència de Sant Feliu de Codines, població de la comarca del Vallès Oriental, a conseqüència d'un tumor cerebral. Les seves restes van ser enterrades al Cementiri Nou d'Igualada, que ell mateix havia dissenyat l'any 1984.
Activitat professional[modifica]
Va iniciar la seva activitat professional a l'estudi arquitectònic d'Albert Viaplana i Helio Piñón, on va romandre fins al 1983. Casat amb l'arquitecta Carme Pinós, va fundar el seu propi estudi arquitectònic, on desenvolupà obres de projecció internacional. Es divorcià de l'esmentada arquitecta el 1991 i es tornà a casar amb la italiana Benedetta Tagliabue, amb qui treballava conjuntament en l'estudi "EMBT".
L'any 1991 va rebre el Premi FAD d'arquitectura per la construcció del Cementiri Nou d'Igualada i el 2004, per les Aules del Campus Universitari de Vigo. L'any 1995 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura concedit pel Ministeri de Cultura; el 1996, amb el "Lleó d'Or" a la Biennal de Venècia; i el 2001, amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat de Catalunya, que compartí amb Benedetta Tagliabue.
Selecció d'obres[modifica]
Algunes de les seves obres més representatives són:
- Realitzades amb Carme Pinós
- 1984 - 1986: Institut "La Llauna" (Badalona)
- 1985 - 1994: Cementeri Nou (Igualada)
- 1986 - 1992: Casa de la vila i Centre Cívic (Balenyà)
- 1986 - 1993: Internat (Morella)
- 1987: Remodelació del "Vapor Vell" (Barcelona)
- 1987 - 1993: Centre Cívic de La Mina (Sant Adrià de Besòs)
- 1988 - 1992: Pavelló d'Esports (Osca)
- 1989 - 1991: Camp Olímpic de Tir amb Arc (Vall d'Hebron, Barcelona)[2]
- 1990 - 1991: Centre de Tecnificació (Alacant, País Valencià)
- 1990 - 1992: Pèrgoles del Passeig de la Nova Icària (Barcelona)


- Realitzades amb Benedetta Tagliabue
- 1995: Laboratoris de la Universitat de Dresden (Dresden)
- 1996: Biblioteca Nacional del Japó (Tòquio)
- 1996 - 2000: Sis habitatges (Amsterdam)
- 1997: Embarcador (Tessalònica)
- 1997 - 2000: Parc Diagonal Mar (Barcelona)
- 1997 - 2000: Ajuntament (Utrecht)
- 1997 - 2001: Mercat de Santa Caterina (Barcelona)
- 1998 - 2000: Escola de Música per la Joventut (Hamburg, Alemanya)
- 1998 - 2002: Parlament d'Escòcia (Edimburg)
- 1999: Edificis dels Jutjats (Salern)
- 1999: Campus de la Universitat de Vigo (Vigo)
- 1999 - 2001: Parc dels colors (Mollet del Vallès)
- 1999 - 2006: Edifici de Gas Natural (Barcelona)[3]
- 2000 - 2005: Escola d'Arquitectura (Venècia, Itàlia)
- 2007: Biblioteca "Enric Miralles" (Palafolls)
Fundació Enric Miralles[modifica]
L'any 2011 es va crear la Fundació Enric Miralles com un centre d'arquitectura i investigació contemporània, dedicat a fomentar la innovació i l'experimentació a l'àmbit de l'arquitectura i el disseny, amb l'objectiu principal de preservar el llegat d'Enric Miralles.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Fitxa al web del Disseny Hub Barcelona». Arxivat de l'original el 2012-11-27. [Consulta: 15 abril 2012].
- ↑ Ribas Tur, Antoni. «L'edifici olímpic d'Enric Miralles i Carme Pinós, abandonat 'sine die'». Ara, 15-01-2021. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
- ↑ Martín, Adam «Benedetta tagliabue: "L'objectiu de la Fundació és que l'esperit Miralles segueixi viu"». Diari Ara, 22-08-2011 [Consulta: 8 febrer 2023].
Enllaços externs[modifica]
- (anglès) Pàgina de l'"Estudi EMBT"
- (castellà) Informació d'Enric Miralles a www.epdlp.com
- (català) Informació d'Enric Miralles a la xarxa
- (castellà) Archmaps | Mapa guia d'arquitectura de grans arquitectes | Enric Miralles
- (castellà) Pàgina web homenatge a Enric Miralles Arxivat 2018-07-29 a Wayback Machine.
- Arquitectes barcelonins contemporanis
- Professors d'arquitectura
- Professors de la Universitat Politècnica de Catalunya
- Premis Nacionals de Patrimoni Cultural
- Alumnes barcelonins de la UPC
- Morts de tumor cerebral
- Alumnes de la Universitat de Colúmbia
- Alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
- Morts al Vallès Oriental
- Morts de càncer a Catalunya
- Naixements del 1955