Enric Miralles i Moya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnric Miralles i Moya
Biografia
Naixement25 febrer 1955 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juliol 2000 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de cervell Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat de Colúmbia
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Enric Miralles i Moya (Barcelona, 1955 - Sant Feliu de Codines, 2000) fou un arquitecte i professor universitari català.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer el 1955 a Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona —que pertany a la Universitat Politècnica de Catalunya—, on es va graduar el 1978. Posteriorment, va ampliar els seus estudis a la Universitat de Colúmbia a Nova York. A principis de la dècada del 1980 fou nomenat professor adjunt d'arquitectura a les universitats en les quals havia estudiat.

Va morir el 3 de juliol de 2000 a la seva residència de Sant Feliu de Codines, població de la comarca del Vallès Oriental, a conseqüència d'un tumor cerebral. Les seves restes van ser enterrades al Cementiri Nou d'Igualada, que ell mateix havia dissenyat l'any 1984.

Activitat professional[modifica]

Va iniciar la seva activitat professional a l'estudi arquitectònic d'Albert Viaplana i Helio Piñón, on va romandre fins al 1983. Casat amb l'arquitecta Carme Pinós, va fundar el seu propi estudi arquitectònic, on desenvolupà obres de projecció internacional. Es divorcià de l'esmentada arquitecta el 1991 i es tornà a casar amb la italiana Benedetta Tagliabue, amb qui treballava conjuntament en l'estudi "EMBT".

L'any 1991 va rebre el Premi FAD d'arquitectura per la construcció del Cementiri Nou d'Igualada i el 2004, per les Aules del Campus Universitari de Vigo. L'any 1995 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura concedit pel Ministeri de Cultura; el 1996, amb el "Lleó d'Or" a la Biennal de Venècia; i el 2001, amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat de Catalunya, que compartí amb Benedetta Tagliabue.

Selecció d'obres[modifica]

Cementiri d'Igualada

Algunes de les seves obres més representatives són:

Realitzades amb Carme Pinós
Mercat de Santa Caterina, Barcelona
Parlament d'Escòcia, Edimburg
Realitzades amb Benedetta Tagliabue

Fundació Enric Miralles[modifica]

L'any 2011 es va crear la Fundació Enric Miralles com un centre d'arquitectura i investigació contemporània, dedicat a fomentar la innovació i l'experimentació a l'àmbit de l'arquitectura i el disseny, amb l'objectiu principal de preservar el llegat d'Enric Miralles.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Fitxa al web del Disseny Hub Barcelona». Arxivat de l'original el 2012-11-27. [Consulta: 15 abril 2012].
  2. ↑ Ribas Tur, Antoni. «L'edifici olímpic d'Enric Miralles i Carme Pinós, abandonat 'sine die'». Ara, 15-01-2021. [Consulta: 11 setembre 2022].
  3. ↑ «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  4. ↑ Martín, Adam «Benedetta tagliabue: "L'objectiu de la Fundació és que l'esperit Miralles segueixi viu"». Diari Ara, 22-08-2011 [Consulta: 8 febrer 2023].

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_Miralles_i_Moya&oldid=31445806»