Ignasi de Solà-Morales i Rubió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaIgnasi de Solà-Morales i Rubió
Naixement 1942
Barcelona
Mort 2001 (58/59 anys)
Amsterdam
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació arquitecte i professor
Premis
Modifica dades a Wikidata

Ignasi de Solà-Morales i Rubió (Barcelona, 24 d'agost de 1942 - Amsterdam, Països Baixos, 12 de març del 2001) fou un arquitecte i professor universitari català.[1][2][3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 1942 a la ciutat de Barcelona, fill d'una família d'arquitectes entre els quals destaquen el seu avi Joan Rubió i Bellver, el seu pare Manuel de Solà-Morales i de Rosselló i el seu germà Manuel de Solà-Morales i Rubió. Va estudiar arquitectura i filosofia a la Universitat de Barcelona, aconseguint l'any 1977 el doctorat i esdevenint posteriorment catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya.[1][2][3]

Ha estat professor de la Universitat de Colúmbia (Estats Units d'Amèrica), membre de l'Institute for Architecture and Urban Studies (Nova York) i director de l'Arxiu Històric d'Arquitectura, Disseny i Urbanisme del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC).[2][3]

Tenia dos fills arquitectes, Pau i Clara. Va morir l'11 de març de 2001 a la ciutat d'Amsterdam (Països Baixos), a conseqüència d'un atac de cor quan es trobava en aquesta ciutat com a integrant del jurat del Premi d'arquitectura Mies van der Rohe. Fou enterrat al cementiri del Port de la Selva.[1]

Activitat professional[modifica | modifica el codi]

Des de 1971 treballa en el seu propi despatx professional d'arquitectura. L'any 1984 va dirigir la reconstrucció del pavelló d'Alemanya de Mies Van der Rohe,Barcelona, conjuntament amb els arquitectes Ferran Ramos i Cristian Cirici, l'original del qual fou derrocat després de finalitzar l'Exposició Internacional de 1929.[4][3]

Entre les moltes obres realitzades destaca el projecte d'ampliació, juntament amb Xavier Fabré i Lluís Dilmé, del Gran Teatre del Liceu i, després del seu incendi el 31 de gener de 1994, la seva reconstrucció, un edifici que fou reinaugurat el 7 d'octubre de 1999. L'any 2000 els tres arquitectes foren guardonats amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural per aquesta obra.[1]

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Interessat per la teoria i la història de l'arquitectura, és autor de diversos estudis:[2][5][3]

  • 1975: Rubió i Bellver y la fortuna del Gaudinismo
  • 1976: L'arquitectura del expresionismo
  • 1976: Centenari de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Un assaig d'interpretació
  • 1980: Eclecticismo y vanguardia
  • 1983: Gaudí
  • 1984: Arquitectura teatral en España
  • 1985: L'Exposició Internacional de Barcelona 1914-1929
  • 1986: Arquitectura Minimale a Barcelona
  • 1986: Contemporary Spanish Architecture
  • 1986: Arquitectura balneària a Catalunya
  • 1996: Diferencias: topografía de l'arquitectura contemporánea

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fallece en Amsterdam Ignasi de Solà-Morales, autor de la reconstrucción del Teatro del Liceo» (en castellà). El País, 13 març del 2001. [Consulta: 19 octubre del 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ignasi Solá-Morales, hijo y padre de arquitectos» (en castellà). El Mundo. [Consulta: 19 octubre del 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Ignasi de Solà-Morales i Rubió» (en català). Gran Enciclopedia catalana. [Consulta: 21 octubre del 2016].
  4. «Ignasi de Solà-Morales» (en castellà). Santa&Cole. [Consulta: 19 octubre del 2016].
  5. «Ignasi de Solá-Morales i Rubio» (en castellà). Dialnet. [Consulta: 19 octubre del 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]