Manuel de Solà-Morales i Rubió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2009 Manuel de Solà-Morales i Rubió
Manuel de Solà-Morales - Creu de Sant Jordi 2009.jpg
Naixement 8 de gener de 1939
Vitòria, País Basc
Mort 27 de febrer de 2012(2012-02-27) (als 73 anys)
Barcelona, Catalunya
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Alma mater Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Ocupació arquitecte, urbanista i professor
Premis
Modifica dades a Wikidata

Manuel de Solà-Morales i Rubió (Vitòria, 1939 - Barcelona, 2012) fou un arquitecte i urbanista català, catedràtic d'urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i fundador de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, adscrita a l'Institut d'Estudis Catalans. Guanyador del Premi Nacional d'Urbanisme (1983) i Gran Prix d'Urbanisme Europa (2000), l'any 2009 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a la ciutat basca de Vitòria el 8 de gener de 1939,[1] fou fill de l'arquitecte olotí Manuel de Solà-Morales i de Rosselló, nét de l'arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver, així com germà gran del també arquitecte Ignasi de Solà-Morales i Rubió, i oncle de Clara de Solà-Morales Serra. Doctorat com a arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, va ser deixeble de Ludovico Quaroni a Roma[2][3] i de Josep Lluís Sert a Harvard. Llicenciat en Ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona i màster en City Planning per la Universitat Harvard.[4]

Professor i catedràtic d'urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC). Fundador i director des del 1968 del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona. Director de l'Escola Tècnica d'Arquitectura des de 1994 a 1998. Va impartir cursos a les universitats de Cambridge, Hàrvard i NYU (Estats Units), Lisboa, Nàpols, Santiago de Xile, T.H. Delft, Politècnic de Venècia, Metropolitana de Mèxic, Nacional de Caracas i Porto Alegre, així com conferències i debats en moltes altres ocasions internacionals. Fou fellow de la Universitat de Cambridge (1984), membre de l'Academie Française de l'Architecture (2003) i doctor honoris causa per la Universitat de Lovaina (2004).

L'any 1979 fou membre fundador i primer president de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT), entitat vinculada a l'Institut d'Estudis Catalans.

Ha estat editor de la col·lecció “Materiales de la ciudad” i “Ciencia Urbanística” de l’editorial Gustavo Gili, fundador i redactor d’”Arquitecturas Bis” i d'“UR-Urbanismo revista”, publicació del Laboratori d’urbanisme. Ha estat col·laborador habitual a les publicacions d’arquitectura nacionals i internacionals “Lotus”, “Casabella”, “Perspecta”, “Archis”,”Daidalos” i “Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme”. També ha publicat prop d'un centenar d'articles en diverses revistes i llibres col·lectius.

La personalitat disciplinària de Manuel de Solà-Morales va ser marcada pel fet de combinar estretament l'activitat teòrica i docent amb l’experiència professional. Com a teòric, fou mestre de diferents generacions, iniciant des dels anys 70 la reflexió sobre Ildefons Cerdà i l’Eixample de Barcelona,[5] i sobre morfologia urbana en general. Va lluitar per la identificació sense fractura teòrica entre Arquitectura i Urbanisme, que ha resumit en els seus cursos com “urbanisme per arquitectes”. El primer màster de la UPC “Projectar la perifèria” al CCCB (1990-1994) destaca l’atenció a les perifèries urbanes[6] i als temes de l’espai públic[7][8] que seran en endavant preeminents per l’autor. L’atenció al concepte i la pràctica del “Projecte Urbà”,[9] ha centrat des dels anys 80 una postura de rebuig dels reduccionismes de l’urbanisme funcional i/o administratiu, i així ho ha demostrat en la seva pràctica.

Va ser coordinador, juntament amb l’urbanista Joan Antoni Solans, de la Revisió del Pla Comarcal de Barcelona,[10] a la base del nou Pla General Metropolità (1976).[11]

Després del canvi democràtic als Ajuntaments, redactà alguns Plans Generals de ciutats mitjanes (Tolosa a Guipúscoa, Manlleu a Barcelona, Banyoles a Girona, etc.).[12] És assessor així mateix dels Plans Generals a Màlaga, Aranjuez (centre històric), La Corunya, Las Palmas, Madrid,[13] San Sebastián (centre històric). Darrerament ha dirigit la redacció del Pla General de Terrassa (Premi Catalunya d’Urbanisme 2004).

Amb estudi professional a Barcelona, fou autor de múltiples projectes urbans, on va destacar especialment la transformació del Moll de la Fusta a Barcelona (1981-84) per la seva influència en la transformació del front marítim i l’obertura de la ciutat històrica de Barcelona al mar.[14] Els treballs a l’entorn del Port Vell de Barcelona van ser precedits pel Pla Especial de la Barceloneta (Premi Nacional d'Urbanisme 1983)[15][16] i altres estudis col·laterals (Ordenació del "Pas Sota Muralla", (1987), del Pla de Palau (1990) i projecte de l'Hotel "Pla de Palau" (1989-1990).[17]

Projectes Urbans realitzats han estat la intervenció al Port d’Anvers “De Eijlande” (1990-93), el Port Urbà de Badalona (1988-1994), l’espai de cruïlla de canals “Winschoterkade” a Groningen (1995), la renovació de l’espai portuari i base de Submarins de Saint-Nazaire “Ville-Port” (1996-2002), el Front Marítim de Porto “Passeio Atlántico” (1998-2002), la reordenació i urbanització del Vapor Gran a Terrassa (2002-2007), la Plaça de l’Estació i Estació intermodal de Lovaina “Stationsplein” (1998-2004), la transformació urbanística de les Casernes de Sant Andreu, Barcelona (2006-2011), el nou barri de Torre-sana, a Terrassa (2006-2011), el passeig marítim de La Haia, “Scheveninguen”(2006-2012), el nou centre intermodal al centre d’Anvers “Operaplein” (2004-2011).[18]

Entre els projectes d’edificació destaquen la Casa Muntaner-Avenir de Barcelona (coautor amb el seu pare), el disseny de l'Illa Diagonal (1986-1993),[19] en coautoria amb Rafael Moneo, (premi FAD, 1994) i el disseny del barri de la Sang d'Alcoi (1989-1997) amb l’arquitecte Vicens Vidal (premi IBER-FAD el 1999), l'Estació d'Autobusos de Lovaina (2002) i l’”Edifici Transparent“[20] a Porto (2002).

Altres projectes urbans d'interès són el projecte estratègic pel front marítim de Thessalonika (1998), la renovació dels “cantieri navali” al port de Genova (1998), el Pla d’Espais Públics d’Almere (1998), la renovació de l’àmbit portuari del “Porto Vecchio” de Trieste (1998-1999), el projecte pel sector central del 22@ al Poblenou (2001),[21] el masterplan “Rijnboog Project” pel centre urbà d’Arnhem (2001-2005), i la transformació estratègica del Barri del Carme a Reus (2002-2009).

L’any 2004 va dirigir una gran exposició teòrica “Ciutats, Cantonades” al FORUM 2004 de Barcelona.[22] Dissenyador i productor de "URBATAS" (1994).[23]

Va morir el 27 de febrer de 2012 a Barcelona.[24]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Publicacions com a autor i editor[modifica | modifica el codi]

  • Cerdà-Eixample, Edicions UPC, Barcelona, 2010
  • Prat Nord, Edicions de Cantonada, Barcelona, 2009
  • Urbanitat Capil·lar, (editor) Ed. Lunwerg, Barcelona, 2009
  • A Matter of Things..., Ed. Nai Publishers, Rotterdam, 2008 / De cosas urbanas, ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2008
  • Deu lliçons sobre Barcelona. Ten Lessons on Barcelona, COAC, Barcelona, 2008
  • Joan Rubió i Bellver: arquitecte modernista, (editor) COAC, Barcelona, 2007
  • Ciutats, Cantonades. Cities, Corners, (editor) Lundweg, Barcelona, 2004
  • Les formes de creixement urbà, Edicions UPC, Barcelona, 1993
  • Barcelona: remodelación capitalista o desarrollo urbano en el sector de la Ribera Oriental, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1974

Monografies[modifica | modifica el codi]

  • Manuel de Solà: Progettare Città / Designing cities, Lotus Quaderni 23, Electa, Milano 1999
  • Manuel de Sola, Proyectos Urbanos 1986-1991. Geometria 14, Màlaga 1991
  • Passei Atlantico, Gabinete Coordinador Programa Polis Lisboa Març 2002.
  • Moll de la Fusta, Fundació Manieri, Venecia, Phalaris nº4 1987

Projectes urbans destacats[modifica | modifica el codi]

  • Plaza de la Marina, Màlaga (1983-1989) Espai públic i aparcament a la façana marítima de Màlaga
  • L'illa Diagonal, (amb Rafael Moneo), Barcelona 1986-1993 Complex mixt d'oficines, comercial i hotel a l'Avinguda Diagonal de Barcelona
  • Moll de la Fusta, Barcelona (1981-1984) Transformació del front marítim a l'entorn del Port Vell de Barcelona
  • Barri de la Sang, Alcoi (1989-1997) Renovació urbana del Barri de la Sang, Alcoi
  • De Eijlande, Antwerpen (1990) Operacions estratégiques al port d'Anvers
  • Winschoterkade, Groningen (1995) Espai públic a la cruïlla de canals de Winschoterkade
  • Ville-Port, Saint-Nazaire (Loira Atlàntic) (1996) Transformació de la Base de Submarins de Saint Nazaire i de l'entorn portuari
  • Passeio Atlantico, Porto (2000) Nou viaducte, edifici transparent i passeig marítim en el límit urbà entre Porto i Matosinhos
  • Rijnboog Project, Arnhem (2001-2007) Masterplan pel la renovació del centre urbà d'Arnhem
  • Stationsplein Leuven, Lovaina (1998-2002) Plaça de l'estació, estació intermodal d'autobusos, aparcament soterrat i túnels viaris a Lovaina
  • Casernes de Sant Andreu, Barcelona (2006-2011) Transformació urbanística de les Casenes de Sant Andreu
  • Torresana, Terrassa (2006-2011) Nou Barri al límit urbà de Terrassa
  • Barri del Carme, Reus (2002-2011) Projecte de renovació estratègica del Barri del Carme de Reus
  • Operaplein, Anvers (2004-) Renovació de l'entorn de l'òpera (espai públic, tunels viaris, aparcament soterrat i estacions de metro) al centre urbà d'Antwerpen

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Manuel de Solà-Morales i Rubió». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. De Solà-Morales, Manuel «Las largas respuestas de Ludovico Quaroni» (en castellà). UR: urbanismo revista, núm. 7, gener 1989, pàg. 2-18.
  3. De Solà-Morales, Manuel «Quaroni, la distante lucidez» (en castellà). UR: urbanismo revista, núm. 7, gener 1989, pàg. 37-46.
  4. «Mor l'arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales als 73 anys». Ara, 27-02-2012. [Consulta: 28 febrer 2012].
  5. Els articles publicats per Manuel de Solà-Morales van ser recollits amb motiu de l’any Cerdà llibre Cerda-Eixample, Edicions UPC, Barcelona 2010
  6. “UR-Urbanismo Revista, nº 9-10, Projectar la periferia. Recull gran part de les discussions i treballs teòrics del Màster sobre la conceptualització de la perifèria dels 90, amb articles de Solà-Morales, Richard Sennet, Carsten Juels Christiansen, Phillipe Panerai, Enric Serra, etc..
  7. Espacios públicos, espacios colectivos publicat a La Vanguardia, Barcelona, 12 de maig de 1992. i Quaderns d'arquitectura i urbanisme (Ed. en català), Febrer 1993, núm. 198, p. 48.
  8. Sola-Morales, M. Nuovi spazi pubblici, nuove attrezzature a Barcellona. Lotus international, Setembre 1986, núm. 48/49 Supl, p. 11-12.
  9. El llibre El projecte Urbà: Una experiència docent, Edicions UPC, Barcelona 1999, recull aproximacions teòriques i exercicis acadèmics sobre concepte de projecte urbà produïdes a l’ETSAB del període 1992-1998
  10. Ricard Pie, El Projecte Disciplinar:la versió de 1974 del Pla General Metropolita Papers de la Regió Metropolitana de Barcelona. Num 28, novembre 1997. «Enllaç».
  11. Respecte als treballs de Revisió del Pla comarcal, son especialment rellevants els articles monogràfics a Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme: El Área Metropolitana de Barcelona. Las propuestas del Plan Director. Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, Febrer 1972, núm. 87, p. 25-29 i El Área Metropolitana de Barcelona. La metodología del Plan Director. Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, Febrer 1972, núm. 87, p. 19-24.
  12. Respecte als plans urbanístics de Manlleu, Banyoles, Nucli Vell de Tolosa, Granada queden documentats al número monogràfic de Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, Novembre 1982, núm. 154, p. 68-71.
  13. Sola-Morales, M. Debate sobre el Plan General de Madrid. Ciudad y territorio, Juny 1984, núm. 59-60, p. 107-110.
  14. Sola-Morales, M. Barcelona. La ciudad y el puerto: la historia continúa. Arquitecturas bis, Juny 1985, núm. 50, p. 8-15.
  15. Font, A.; Sola-Morales, M. Estudios previos para el PERI de la Barceloneta. Quaderns d'arquitectura i urbanisme (Ed. en català), Gener 1980, vol. 0, núm. 131, p. 74-76.
  16. Sola-Morales, M. La Barceloneta, modelo histórico y actual. CAU: construcción, arquitectura, urbanismo, Maig 1982, núm. 79, p. 49-67.
  17. Respecte a les transformacions i plans per l’àmbit del Port Vell de Barcelona: Sola-Morales, M. Nueva urbanización del Paseo Colón y Plaza de Palacio. "Arquitectura (Madrid)", Setembre 1981, núm. 232, p. 36-42. i Reforma del Paseo Colón y Plaza de Palacio. a CA 35. Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Chile, Agost 1983, núm. 35, p. 116-117.
  18. Article de Roberta Bosco, El País, 21/10/2004 Solà-Morales gana el concurso para remodelar el centro de Amberes
  19. Sola-Morales, M.; Rafael, M. Edificio l'Illa Diagonal. On diseño", Març 1995, núm. 03/1995, p. 96-107.
  20. Sola-Morales, M. Edificio Transparente. Arquitectura e vida, Novembre 2006, núm. 76, p. 44-53.
  21. 22@ Barcelona. 10 anys de renovació urbana / 10 years of urban renewal, Ed. Ajuntament de Barcelona, 2011
  22. Text Ciudades y esquinas urbanas Ajuntament de Barcelona
  23. Sola-Morales, M. Urbatas. "Eupalinos", Octubre 2002, núm. 14, p. 26-27.
  24. «Mor l'arquitecte i urbanista Manuel de Solà-Morales». El Periódico de Catalunya, 27-02-2012. [Consulta: 27 febrer 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]