Museu Geològic del Seminari de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
«Museu de Geologia de Barcelona» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Museu Martorell».
Infotaula d'organitzacióCreu de Sant Jordi 2009 Museu Geològic del Seminari de Barcelona
Museu Geològic del Seminari de Barcelona 01.JPG
Sala principal del museu
Dades base
Tipus entitat museu
Història
Fundació 1874
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Sebastià Calzada i Badia
És propietat de Seminari Conciliar de Barcelona
Altres dades
Premi(s)
Transport públic L1 i L2 del metro de Barcelona,
línia 16, 17, 54, 58, 63, 64, 66, 67 i 68 d'autobús

Web Lloc web oficial

Modifica dades a Wikidata

Museu Geològic del Seminari de Barcelona és un museu que té com a objecte d'estudi la paleontologia, principalment d'invertebrats. Fou fundat el 1874 per Jaume Almera i Comas i depenia del Seminari Conciliar de Barcelona. Des del 1885 confecciona el mapa geològic de la província de Barcelona i des del 1951 també rep suport econòmic del CSIC. Compta amb una biblioteca amb 13.000 títols, una col·lecció de 68.000 fòssils, un laboratori i un arxiu històric. El 1994 es creà l'associació Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona /AMGS) per tal de col·laborar en la difusió del museu. Edita la revista Batalleria.

Té la seu al carrer Diputació 231 de Barcelona. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Fòssil de Tetralophodon, exposat al museu

Aquest museu forma part de l'Església de Barcelona i es va fundar l'any 1874, precedit per l'antic Gabinet d'Història Natural de l'any 1817 i que posteriorment s'agregà a la Biblioteca Episcopal. El primer director del Museu va ser el Dr. Jaume Almera (1845-1919), que va endinsar-se en el món de la Geologia amb J.J. Landerer, geòlog i astrònom de Tortosa, el qual va apadrinar la seva entrada en la Societat Geològica de França en 1877. L'any 1885 es va dedicar a la confecció del Mapa Geològic de la Província de Barcelona, mapa que encara ara s'utilitza i que ha estat molt elogiat per científics tan nacionals com a estrangers.

En 1926, Josep Ramon Bataller (1890-1962) continua amb la labor del Dr. Almera com a director del Museu. Fou el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona; va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa i membre de diverses societats científiques. En la seva trajectòria d'investigació destaquen els fòssils del Mesozoic, d'importància capital, i el seu treball en diferents fulls del mapa geológico nacional de l'Instituto Geológico y Minero de España. L'any 1951 va rebre suport moral i econòmic del Consell Superior d'Investigacions Científiques i la vinculació entre el CSIC i el Museu va continuar amb el seu successor Dr. Via, que va aconseguir la creació de la Secció de Biostratigrafia del CSIC.

Com ja s'ha indicat el Dr. Bataller va ser substituït en la direcció del MGSB pel Dr. Luís Via (1910-1991). El doctor Via va dedicar la seva tesi doctoral a l'estudi dels crancs de l'Eocè espanyol. Durant la seva vida es va dedicar plenament al Museu; sempre va procurar enriquir-lo en tots els aspectes, i obrir-lo als sabis i aficionats.

Després de la mort del Dr. Via, la direcció del Museu va passar al Dr. Sebastià Calzada, que l'any 1975 es va doctorar en Geologia amb una tesi sobre braquiòpods del Cretaci del Llevant peninsular. Calzada és autor de nombrosos articles de caràcter paleontològic, ha procurat profunditzar en la divulgació del Museu en tots els aspectes i entre altres coses, ha impulsat i consolidat l'Associació d'Amics del Museu, creada l'any 1994.

Des de l'any 1988 es publica la revista anual Batalleria, que reflecteix part de la investigació realitzada i difon les activitats del Museu i arriba als principals centres d'investigació paleontològica del món. Amb la mateixa finalitat s'elabora la revista Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis.

L'any 2009 el Museu va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement per la valuosa labor científica.[2]

Directors[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 34. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. història del museu al web oficial

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Geològic del Seminari de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata