Museu Geològic del Seminari de Barcelona

De Viquipèdia
«Museu de Geologia de Barcelona» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Museu Martorell».
Infotaula d'organitzacióMuseu Geològic del Seminari de Barcelona
Museu Geològic del Seminari de Barcelona 01.JPG
Sala principal del museu
Dades
Nom curtMGSB Modifica el valor a Wikidata
Tipusmuseu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1874
Governança corporativa
Seu 
Gerent/directorSebastià Calzada i Badia
Propietat deSeminari Conciliar de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Lloc webmgsb.es Modifica el valor a Wikidata

Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB) és un museu que té com a objecte d'estudi la paleontologia, principalment d'invertebrats. Fou fundat el 1874 per Jaume Almera i Comas i depenia del Seminari Conciliar de Barcelona. Des del 1885 confecciona el mapa geològic de la província de Barcelona i des del 1951 també rep suport econòmic del CSIC. Compta amb una biblioteca amb 13.000 títols, una col·lecció de més de 90.000 fòssils, un laboratori i un arxiu històric. El 1994 es creà l'associació Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona /AMGS) per tal de col·laborar en la difusió del museu. Edita la revista Batalleria.

Té la seu al carrer Diputació 231 de Barcelona. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi.[1]

Història[modifica]

Fòssil de Tetralophodon, exposat al museu

Aquest museu forma part de l'Església de Barcelona i es va fundar l'any 1874, precedit per l'antic Gabinet d'Història Natural de l'any 1817 i que posteriorment s'agregà a la Biblioteca Episcopal. El primer director del Museu va ser el Dr. Jaume Almera (1845-1919), que va endinsar-se en el món de la Geologia amb J.J. Landerer, geòlog i astrònom de Tortosa, el qual va apadrinar la seva entrada en la Societat Geològica de França en 1877. L'any 1885 es va dedicar a la confecció del Mapa Geològic de la Província de Barcelona, mapa que encara ara s'utilitza i que ha estat molt elogiat per científics tan nacionals com a estrangers.

En 1926, Josep Ramon Bataller (1890-1962) continua amb la labor del Dr. Almera com a director del Museu. Fou el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona; va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa i membre de diverses societats científiques. En la seva trajectòria d'investigació destaquen els fòssils del Mesozoic, d'importància capital, i el seu treball en diferents fulls del mapa geológico nacional de l'Instituto Geológico y Minero de España. L'any 1951 va rebre suport moral i econòmic del Consell Superior d'Investigacions Científiques i la vinculació entre el CSIC i el Museu va continuar amb el seu successor Dr. Via, que va aconseguir la creació de la Secció de Biostratigrafia del CSIC.

Com ja s'ha indicat el Dr. Bataller va ser substituït en la direcció del MGSB pel Dr. Lluís Via i Boada (1910-1991). El doctor Via va dedicar la seva tesi doctoral a l'estudi dels crancs de l'Eocè espanyol. Durant la seva vida es va dedicar plenament al Museu; sempre va procurar enriquir-lo en tots els aspectes, i obrir-lo als sabis i aficionats.

Després de la mort del Dr. Via, la direcció del Museu va passar al Dr. Sebastià Calzada i Badia, que l'any 1975 es va doctorar en Geologia amb una tesi sobre braquiòpods del Cretaci del Llevant peninsular. Calzada és autor de nombrosos articles de caràcter paleontològic, ha procurat profunditzar en la divulgació del Museu en tots els aspectes.

Actualitat[modifica]

Des de l'any 1988 es publica la revista anual Batalleria, que reflecteix part de la investigació realitzada i difon les activitats del Museu i arriba als principals centres d'investigació paleontològica del món. Amb la mateixa finalitat s'elabora la revista Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis.

Sebastià Calzada i Badia també va impulsar l'Associació d'Amics del Museu, creada l'any 1994, per tal d'agrupar aquelles persones interessades a poder investigar, estudiar i difondre sobre aspectes paleontològics.

L'any 2000, el Dr. Josep Mª Asensi, aprovat per la direcció, crearà una nova sala amb finalitat didàctica, denominada Sala Cardenal Carles;[2] Serà reformada en diverses ocasions.

L'any 2009 el Museu va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement per la valuosa labor científica.[3]

Sala Cardenal Carles del Museu Geològic del Seminari de Barcelona

El mes de desembre de 2020, el Museu Geològic del Seminari de Barcelona arriba a les 90 000 entrades de fòssils.[2] La documentació per portar les feines de classificació i estudi forma una biblioteca especialitzada que arriba als 13 000 títols. També presenta un laboratori per a preparar els fóssils que van arribant al Museu. Conta, a més, amb arxiu històric (Fondo Almera, Vidal, Font i Faura, Bataller, Vía, Candel, Solé Sabarís, etc.)

Parts del Museu[modifica]

El Museu Geològic del Seminari de Barcelona presenta dues àrees d'exposicions: La Sala d'Exposició i la Sala Cardenal Carles.

  • La Sala d'Exposició

És la més gran i és on hi ha més patrimoni exposat. Aquesta gran sala es divideix en dues seccions, per una gran vitrina central; per una part, es mostra un recorregut a seguir a través de vitrines d'exposició (de fusta, il·luminades per a una millor visió de les peces), aquestes vitrines es troben ordenades segons els períodes geològics. En el centre de la sala es localitza la gran vitrina, dedicada a un esquelet complet d'un mastodont, concretament d'un Tetralophodon; Finalment, l'altre costat de la sala, es dedica a les vitrines monogràfiques: dues vitrines d'holotips, crustàcia decàpode, equinoïdeus de l'Eocè, Col·lecció Mañé, trilobits, el triàsic de Mont-real i juràssic Superior. De Solnhofen. També s'exposen, als murs del Museu, algunes imatges i planimetries del segle XIX, de les zones d'extracció fòssil de Catalunya.

  • Sala Cardenal Carles

En l'actualitat és una sala amb una gran varietat d'espècimens fòssils, taxidèrmies i minerals. Presenta, a més, explicacions il·lustrades i figures que recreen animals prehistòrics.

Finalment, a més de les dues sales expositives, el Museu presenta una gran biblioteca, arxiu, un laboratori i dipòsit de peces.


Holotips[modifica]

El Museu Geològic del Seminari de Barcelona presenta una col·lecció de més de 700 holotips exposats a la sala gran, aquí uns exemples:[4]

Holotip de Dalmanites batalleri exposat al Museu Geològic del Seminari de Barcelona
  • Vertebrats
  • Invertebrats
  • Aspìduriella montserratensis
  • Clypeaster moianensis
  • Dalmanites batalleri
  • Lehua iannacconei
  • Heterolimulus gadeai
  • Mesolimulus crespelli
  • Minicryphaeus giganteus
  • Neptunus catalaunicus
  • Platiknemiceras bassei


Directors[modifica]


Referències[modifica]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 34. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. 2,0 2,1 https://www.mgsb.es/HISTORIA.html
  3. història del museu al web oficial Arxivat 2016-11-06 a Wayback Machine.
  4. Urquiola, Mª Mar. Catálogo de los Holotipos conservados en el Museo Geológico del Seminario de Barcelona. Museu Geològic del Seminari de Barcelona., 1992. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Geològic del Seminari de Barcelona