Seminari Conciliar de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióSeminari Conciliar de Barcelona
Facultat Filosofia URL.JPG
Dades base
Tipus entitat seminari
Història
Fundació 1593
Fundadors Arquebisbat de Barcelona
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Modifica dades a Wikidata

El Seminari Conciliar de Barcelona és un seminari destinat a la formació de sacerdots, fundat per Arquebisbat de Barcelona l'any 1593.[1] Actualment està situat al carrer Diputació, 231, al barri de l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona, en un edifici que comparteix amb la Facultat de Teologia de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull,[2] el Museu Geològic del Seminari de Barcelona i l'ENTI (Escola de Noves Tecnologies Interactives).[3] El 2014 el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, anuncià que la nova Facultat Antoni Gaudí s'ubicaria al mateix edifici.[4]

Història[modifica]

L'Església Catòlica va crear els seminaris l'any 1545 per un decret del Concili de Trento. En aplicació d'aquest decret, el Seminari Conciliar de Barcelona va ser creat per l'Arquebisbat de Barcelona en un primer edifici, situat al carrer Montalegre, on va funcionar entre 1593 i 1772.[1]

El 7 d'abril de 1772[5] va ser traslladat a l'Església de Betlem, a la Rambla, fins al 1878, en què es traslladà al carrer Tallers. Finalment l'any 1882, es traslladà a l'edifici actual del carrer Diputació, les obres del qual havien començat l'any 1879, durant el pontificat del bisbe Urquinaona. Aquest edifici va ser projectat per l'arquitecte Elies Rogent, que també va projectar l'edifici proper de la Universitat de Barcelona. Els seminaristes hi van començar a viure el 1882, però la inauguració oficial fou el 4 de desembre de 1904.[1]

En la Setmana Tràgica de l'any 1909 el Seminari fou assaltat i incendiat parcialment. El 22 d'octubre de 1916 es va inaugurar el Museu Diocesà de Barcelona a la planta baixa del Seminari Conciliar, amb més de 600 obres que havien quedat fora de culte.[6]

Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), l'edifici fou saquejat i va tenir diferents utilitats: seu de la Universitat Popular de les Joventuts Llibertàries, alberg de refugiats de guerra, hospital, camp de presoners i residència per als presos de diversos camps de treball de Barcelona. El rector del seminari, el beat Josep Maria Peris, així com diversos professors i seminaristes sofriren el martiri durant aquest període.[1] Durant la guerra es varen perdre un bon nombre d'objectes d'art del museu.[6]

Després de la guerra l'edifici fou ràpidament restaurat i els seminaristes hi retornaren. Els objectes d'art salvats van ser suficients per permetre la reobertura del museu el 30 de maig de 1960, el qual seria posteriorment traslladat a la Pia Almoina de Barcelona, on obrí les portes l'any 1991.[6]

A partir de 1970, els seminaristes anaren a viure a residències de diferents indrets de Barcelona, quedant només les institucions acadèmiques a l'edifici del carrer Diputació. El 1984 s'inicià un procés de rehabilitació per acollir a la comunitat de seminaristes i professors, que s'hi instal·laren de nou totalment l'any 1999, distribuïts en tres residències.[1]

Rectorologi[modifica]

Aquests han estat els rectors del Seminari Major del Seminari Conciliar des del 1852:[7]

I pel que fa al Seminari Menor, des del 1940 hi ha hagut els següents rectors:[8]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seminari Conciliar de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata