Casa Magarola

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Magarola
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Construcció1779 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTallers, 22-22 bis Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 08″ E / 41.384858°N,2.168782°E / 41.384858; 2.168782
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42583 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona456 Modifica el valor a Wikidata
Plànol

La Casa Magarola és un edifici neoclàssic ubicat al carrer Tallers, 22-22 bis del Raval de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.[1]

Descripció[modifica]

L'edifici consta de planta baixa i dos pisos. Ordenada en tres cossos verticals, la façana presenta un aplacat de pedra de Montjuïc a la planta baixa i a tots els nivells del cos central, ornat per unes pilastres jòniques monumentals. El pati central articulava l'accés a la planta noble i també a la part posterior de l'edifici, on es conserven les dues antigues «quadres». Aquestes mantenen l'estructura a base d'arcs de fàbrica i bigues, encara que el pati que les separava va ser cobert amb una estructura metàl·lica a finals del segle xix.[1]

Història[modifica]

El 1755, els germans Fèlix i Francesc de Magarola van fundar una fàbrica d'indianes al carrer dels Tallers,[2] i l'any següent encarregaren les obres al mestre de cases Marià Enrich, que hi construí dues «oficines» grans, una anomenada «quadra de les tines», i l'altra, «quadra dels telers», i també va acondicionar la casa.[3] El 1766, van adquirir una altra finca als hereus del gerrer Pere Esquirol, que el 1770 fou reformada pel mateix Enrich, que s'encarregà de terraplenar l'hort.[4]

El 1779, els germans Magarola van demanar permís per enderrocar les construccions existents (que en conjunt tenien 206 pams d'amplada) i reconstruir-les de nova planta,[5] segons un projecte (la documentació gràfica del qual és una secció transversal de la façana però no un alçat de la mateixa) atribuït a l'arquitecte Joan Soler i Faneca, autor del Palau Marc a la Rambla.[6]

El 1826, Francesc de Magarola i de Rich llogà l'edifici al fabricant de filats Isidre Cruells, associat amb Joan Traveria (vegeu casa-fàbrica Traveria). L'octubre del 1830, Cruells es va separar de Traveria i filava amb màquines pròpies a les quadres dels Magarola, d'on fou desallotjat el mes de desembre del 1831 pels síndics creditors d’aquests. El mateix any, Erasme Janer i Josep Cabanes, en nom dels creditors de la fàbrica Magarola, van arrendar la fàbrica a la companyia de filats de Traveria.[2] Posteriorment, la fàbrica va ser llogada a la societat Ignasi Turent i Cia, dedicada a l'abrillantament dels teixits de cotó. El 1846, Ignasi Turent va sol·licitar la legalització de la màquina de vapor de 3 CV que hi tenia instal·lada, segons els plànols signats pel mestre d'obres Josep Calçada.[7][2]

El lloguer de l'espai industrial va continuar durant la dècada de 1850, a les firmes Lluch Germans del ram de la confecció; Josep Depares, constructor d'útils per teixir, i Valentí Sindreu, del ram dels aprestos. El 1862, a la mort del propietari Joan Argelich i Pazzi, la finca va passar primer a mans de la vídua Marianna de Magarola i de Rich, i el 1864 a l'hereu Joan Xavier Argelich i de Magarola. El 1869, un taller de marmolita instal·lat per Vicenç Estrada va sol·licitar la legalització d'una màquina de vapor de 5 CV, que havia estat instal·lat des de feia anys pels Sindreu, sota la direcció de l'enginyer industrial M. Lladó i el mestre d’obres Josep Marimon.[2]

El 1877 s'hi va instal·lar provisionalment el Seminari Conciliar de Barcelona i la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari, en abandonar aquest l'antic Col·legi de Cordelles a la Rambla. D'aquesta època deuen datar les transformacions més importants de l’interior de la casa-fàbrica, per les quals es van perdre les distribucions i decoracions originals, malgrat que el traçat general de la planta no va sofrir cap alteració important.[2]

El 1882, amb la marxa del Seminari cap al nou edifici al carrer de la Diputació, la planta baixa va ser ocupada per la botiga i magatzem de paper de la societat Fills d'Esteve Bachs, fundada l’any 1881, mentre que les plantes superiors restaren desocupades. A la primera dècada del segle xx, l'edifici va ser també ocupat de forma parcial per l'Ateneu Obrer de Barcelona i el Cercle Mallorquí.[8][2]

L’any 2002, amb motiu de la subdivisió de l'edifici en apartaments, s'hi va realitzar una reforma i remunta sota la direcció de l'arquitecte Alfred Fernández de la Reguera.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Casa-fàbrica Magarola». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  3. AHPB, notari Francesc Campllonch, manual 1.020/29, f. 324-325, 15-10-1770.
  4. AHPB, notari Francesc Campllonch, manual 1.020/29, f. 323v-324, 15-10-1770.
  5. «Fèlix Magarola. Comerciant. Tallers. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-21/1779-151. AHCB, 09-08-1779.
  6. «Casa Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  7. «Casa de Magarola al carrer dels Tallers, 75. Façana». Gràfics 03685. AHCB, 1846.
  8. «Cercle Mallorquí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • «Casa Magarola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Magarola