Palau Marc de Reus

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Palau Marc)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Casa March de Reus
Localització: Rambla, 8 - ptge. Banca, 6. Barcelona
Coordenades: 41° 22′ 39″ N, 2° 10′ 36″ E / 41.377414°N,2.176636°E / 41.377414; 2.176636Coord.: 41° 22′ 39″ N, 2° 10′ 36″ E / 41.377414°N,2.176636°E / 41.377414; 2.176636
Construït: Mitjan segle XVIII
Arquitecte: Joan Soler i Faneca
Estil: Clàssicista acadèmic
Bé cultural d'interès local
Identificador: IPAC: 40452
Palau Marc de Reus situat respecte Barcelona
Localització a Barcelona

La Casa March de Reus és un palau que es troba situat al número 8 de la Rambla de Santa Mònica de Barcelona. Actualment és la seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La finca fa cantonada amb el passatge de la Banca.[1]

L'edifici data de mitjan segle XVIII i és d'estil classicista acadèmic. S'atribueix a l'arquitecte Joan Soler i Faneca, un dels màxims exponents de l'arquitectura neoclàssica catalana.[2]

El palau és un Bé Cultural d'Interès Local amb l'identificador 599.[2] Disposa d'una sala d'exposicions[3] i una sala de conferències.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Ubicat al districte de Ciutat Vella, la casa March de Reus és un edifici palauenc que es troba a l'illa de cases delimitada per la Rambla, la Plaça de Joaquim Xirau, el Passatge de la Pau i el Carrer de Josep Anselm Clavé. Disposa de dues façanes (la principal, afrontada a La Rambla, i la posterior, orientada a l'antic jardí elevat) i fa mitgera amb les parcel·les veïnes. L'accés principal es produeix des de la Rambla.[5]

De planta rectangular, l'estructura en alçat de la casa comprèn planta baixa, planta noble, un pis, àtic amansardat i terrat transitable a la catalana. L'accés principal dóna pas a una àmplia zona de vestíbul i a un pati central quadrangular d'àmplies dimensions en el qual sorgeix l'escala noble d'accés a la planta principal o primera. A més, dos celoberts procuren il·luminació i ventil·lació interior a les parets mitgeres.[5][6]

Les dues façanes de la casa estructuren les seves obertures en set eixos verticals i tres d'horitzontals de ritme regular: finestrals a planta baixa, balcons en voladís a la primera planta i balcons quasi ampitadors a la segona planta. Els murs en façana estan revestits amb un aplacat de pedra de Montjuïc simulant un aparell regular que, entre els eixos d'obertures, es presenta decorat a quarterons, mentre que la resta de murs es presenten encoixinats. L'eix central d'obertures, on es troba el portal, sobresurt de l'aplom de la façana, formant un cos central que, a més, és flanquejat per dos parells de pilastres jòniques d'ordre monumental que aporten verticalitat al conjunt. El portal principal, consistent en un arc pla, és flanquejat per dues pilastres decorades a quarterons sobremuntades de dos tríglifs que són el basament visual del balcó de forja central. Així mateix, les llindes dels finestrals de la planta baixa també presenten tres tríglifs amb la mateixa finalitat. Sobre la llinda del balcó hi ha una placa de marbre blanc amb els angles superiors en forma convexa. La placa, fixada amb perns de bronze, conté un relleu que mostra la popa d'un baixell amb la inscripció "T.R. Rosalía" i envoltat d'atributs relatius a la indústria i el comerç marítim. Damunt d'aquesta cartel·la hi reposa la llosana del balcó ampitador de la segona planta, motiu que es repeteix de manera simplificada en la resta d'obertures de la mateixa façana. La façana de la casa és rematada per una cornisa en forma d'entaulament clàssic que conté els antics respiradors de la solana del terrat, avui substituïda per una remunta en forma d'àtic amansardat de zenc amb les seves corresponents llucanes.[5]

La façana posterior, orientada a l'antic jardí, presenta unes característiques similars a la principal, per bé que s'ordena en tres plans diferenciats: la línia de façana, els dos cossos que la flanquejen i el cos central, que sobresurt de manera més acusada i presenta els angles aixamfranats. En aquest cas, els tríglifs que ornen les llindes dels finestrals de planta baixa sostenen un gran balcó de forja corregut que enfaixa tota la façana. I la segona planta no s'obre per mitjà de balcons ampitadors, sinó per finestres rectangulars de desenvolupament horitzontal. La porta d'accés al jardí, en el cos central, serveix de basament a dues pilastres jòniques d'ordre gegant similars a les de la façana principal.[5]

Centrat en l'eix format pels dos portals d'ambdues façanes es localitza el gran pati central, un espai porticat amb arcs rebaixats de gran llum que sostenen les voltes de mocador sobre les que reposen les crugies superiors. Mentre la planta baixa d'aquest pati presenta els acabats en forma de carreu petri encoixinat, els pisos superiors, que acullen els finestrals amb emmarcaments de pedra, són revestits amb esgrafiats rosats a base de quarterons. En l'actualitat, el pati es presenta cobert per una claraboia d'hacer i vidre en forma de piràmide. Inclosa dins la crugia lateral del pati, s'hi troba la gran caixa de l'escala noble vers la planta principal, acabada amb graons de marbre blanc i una barana de forja i passamà de llautó daurat.[5]

A l'interior, les estances es disposaren harmònicament en línia, seguint els principis bàsics de simetria de l'arquitectura barroca d'arrel francesa. Aquests salons, articulats per mitjà d'envans i falsos sostres, conserven la decoració neoclàssica original, a base de pintures i estucs de gran riquesa.[5]

Història[modifica | modifica el codi]

Celobert del Palau Marc

La construcció d'aquesta residència es realitzà entre els anys 1775 i 1780 per encàrrec del ric comerciant d'origen reusenc Salvador de March. La seva ubicació a la Rambla no és fruit d'una decisió arbitrària, ja que el nou bulevard resultant de l'aterrament de l'antiga muralla de Barcelona va atraure les classes benestants de la ciutat, que hi construïren les seves cases a partir del darrer terç del s. XVIII. Aquesta construcció d'aspiracions palauenques exemplifica perfectament el mode de vida de la nova burgesia comercial de la ciutat i el seu desig d'assolir el mateix estatus que l'aristocràcia tradicional. El disseny de l'edifici ha estat atribuït a Joan Soler i Faneca tenint en compte la similitud de l'edifici amb les obres mestres d'aquest cèlebre arquitecte coneixedor dels millors tractadistes clàssics.[5]

L'any 1876 l'indià Tomàs Ribalta i Serra, comerciant enriquit per llurs plantacions de sucre cubà, adquirí l'edifici i procedí a reformar-lo, transformant l'escala i col·locant el relleu de marbre damunt el portal principal.[5]

L'any 1892 l'edifici fou seu del Banc d'Espanya, que l'adaptà a les seves necessitats seguint els projectes d'Elies i Francesc Rogent. En aquesta reforma es construí l'àtic amansardat, es varià la façana posterior, es cobrí el pati central amb una claraboia i s'enreixaren els finestrals de la façana, entre d'altres intervencions. L'any 1933 el Banc d'Espanya abandonaria aquesta seu, que quedaria sense ús fins que, després de la Guerra Civil, seria ocupada per la Falange Española. L'edifici fou transferit l'any 1981 a la Generalitat, que encarregà a l'arquitecte Carles Solsona i Piña una reforma que es prolongaria entre 1982 i 1984 per tal d'instal·lar-hi el Departament de Cultura.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Departament de Cultura». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 novembre 2011].
  2. 2,0 2,1 Fitxa de l'arxiu del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona bcn.cat [Consulta: 9 de novembre de 2011].
  3. «Palau Marc. Sala d'Exposicions». Ajuntament de Barcelona, 10/11/2011. [Consulta: 10 novembre 2011].
  4. «Palau Marc. Sala d'Actes». Ajuntament de Barcelona, 10/11/2011. [Consulta: 10 novembre 2011].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 «Casa March de Reus». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2015].
  6. «Fitxa a l'inventari de patrimoni de l'ajuntament». Ajuntament de Barcelona, 2011. [Consulta: 10 novembre 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Marc de Reus Modifica l'enllaç a Wikidata