Palau Marc de Reus

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Palau Marc)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa March de Reus
Casa March de Reus (II).jpg
Dades bàsiques
Tipus palau
Arquitecte Joan Soler i Faneca
Construït Mitjan segle XVIII
Característiques
Estil Clàssicista acadèmic
Ubicació
Catalunya
Rambla, 8 - ptge. Banca, 6. Barcelona 41° 22′ 39″ N, 2° 10′ 36″ E / 41.377414°N,2.176636°E / 41.377414; 2.176636Coord.: 41° 22′ 39″ N, 2° 10′ 36″ E / 41.377414°N,2.176636°E / 41.377414; 2.176636
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 40452
Modifica dades a Wikidata

La Casa March de Reus és un palau que està situat al número 8 de la Rambla de Santa Mònica de Barcelona. Actualment és la seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La finca fa cantonada amb el passatge de la Banca.[1]

L'edifici fou construït entre 1775 i 1781 en el més pur estil neoclàssic per l'arquitecte Joan Soler i Faneca, un dels màxims exponents d'aquesta arquitectura a Catalunya.[2]

El palau és un Bé Cultural d'Interès Local amb l'identificador 599. Disposa d'una sala d'exposicions[3] i una sala de conferències.[4]

L'arquitecte Joan Soler Faneca autor de les traces del palau Marc de Reus, de Barcelona. Retrat conservat a l'ETSAB. (Arranz / Fuguet, 1987, p. 113)

Descripció[modifica | modifica el codi]

Ubicat al districte de Ciutat Vella, la casa March de Reus és un edifici palauenc que es troba a l'illa de cases delimitada per la Rambla, la Plaça de Joaquim Xirau, el Passatge de la Pau i el Carrer de Josep Anselm Clavé. Disposa de dues façanes (la principal, afrontada a La Rambla, i la posterior, orientada a l'antic jardí elevat) i fa mitgera amb les parcel·les veïnes. L'accés principal es produeix des de la Rambla.[5]

De planta rectangular, l'estructura en alçat de la casa comprèn planta baixa, planta noble, un pis, àtic amansardat i terrat transitable a la catalana. L'accés principal dóna pas a una àmplia zona de vestíbul i a un pati central quadrangular d'àmplies dimensions en el qual sorgeix l'escala noble d'accés a la planta principal o primera. A més, dos celoberts procuren il·luminació i ventil·lació interior a les parets mitgeres.[5][6]

Les dues façanes de la casa estructuren les seves obertures en set eixos verticals i tres d'horitzontals de ritme regular: finestrals a planta baixa, balcons en voladís a la primera planta i balcons quasi ampitadors a la segona planta. Els murs en façana estan revestits amb un aplacat de pedra de Montjuïc simulant un aparell regular que, entre els eixos d'obertures, es presenta decorat a quarterons, mentre que la resta de murs es presenten encoixinats. L'eix central d'obertures, on es troba el portal, sobresurt de l'aplom de la façana, formant un cos central que, a més, és flanquejat per dos parells de pilastres jòniques d'ordre monumental que aporten verticalitat al conjunt. El portal principal, consistent en un arc pla, és flanquejat per dues pilastres decorades a quarterons sobremuntades de dos tríglifs que són el basament visual del balcó de forja central. Així mateix, les llindes dels finestrals de la planta baixa també presenten tres tríglifs amb la mateixa finalitat. Sobre la llinda del balcó hi ha una placa de marbre blanc amb els angles superiors en forma convexa. La placa, fixada amb perns de bronze, conté un relleu que mostra la popa d'un baixell amb la inscripció "T.R. Rosalía" i envoltat d'atributs relatius a la indústria i el comerç marítim. Damunt d'aquesta cartel·la hi reposa la llosana del balcó ampitador de la segona planta, motiu que es repeteix de manera simplificada en la resta d'obertures de la mateixa façana. La façana de la casa és rematada per una cornisa en forma d'entaulament clàssic que conté els antics respiradors de la solana del terrat, avui substituïda per una remunta en forma d'àtic amansardat de zenc amb les seves corresponents llucanes.[5]

La façana posterior, orientada a l'antic jardí, presenta unes característiques similars a la principal, per bé que s'ordena en tres plans diferenciats: la línia de façana, els dos cossos que la flanquejen i el cos central, que sobresurt de manera més acusada i presenta els angles aixamfranats. En aquest cas, els tríglifs que ornen les llindes dels finestrals de planta baixa sostenen un gran balcó de forja corregut que enfaixa tota la façana. I la segona planta no s'obre per mitjà de balcons ampitadors, sinó per finestres rectangulars de desenvolupament horitzontal. La porta d'accés al jardí, en el cos central, serveix de basament a dues pilastres jòniques d'ordre gegant similars a les de la façana principal.[5]

Centrat en l'eix format pels dos portals d'ambdues façanes es localitza el gran pati central, un espai porticat amb arcs rebaixats de gran llum que sostenen les voltes de mocador sobre les que reposen les crugies superiors. Mentre la planta baixa d'aquest pati presenta els acabats en forma de carreu petri encoixinat, els pisos superiors, que acullen els finestrals amb emmarcaments de pedra, són revestits amb esgrafiats rosats a base de quarterons. En l'actualitat, el pati es presenta cobert per una claraboia d'hacer i vidre en forma de piràmide. Inclosa dins la crugia lateral del pati, s'hi troba la gran caixa de l'escala noble vers la planta principal, acabada amb graons de marbre blanc i una barana de forja i passamà de llautó daurat.[5]

A l'interior, les estances es disposaren harmònicament en línia, seguint els principis bàsics de simetria de l'arquitectura barroca d'arrel francesa. Aquests salons, articulats per mitjà d'envans i falsos sostres, conserven la decoració neoclàssica original, a base de pintures i estucs de gran riquesa.[5]

Fins als anys cinquanta del segle passat, el palau tenia, a la part del darrere, un magnífic jardí penjat, semblant al del palau Savassona (ara seu de l'Ateneu Barcelonès). S'hi accedia des del balcó central de la planta noble, façana posterior, mitjançant una graciosa escala doble de barana corbada. Al mig del jardí hi havia un brollador voltat de parterres i arbres. Va subsistir fins als anys cinquanta del segle passat en què el Frente de Juventudes, que aleshores hi tenia la seu provincial, el destruí per convertir-lo en una anodina pista poliesportiva.[7]

En el decurs de la restauració del palau, per part de la Generalitat, s'excavà la pista poliesportiva cercant les pedres que havien format la doble escala d'accés al jardí. Les pedres foren trobades i l'arquitecte hauria volgut restituir el jardí. Sembla que per manca de pressupost no es va dur a terme aquella obra que hauria afegit qualitat a la restauració del palau. Lamentablement, el pati fou destinat a garatge. [8]

Perspectiva del jardí del palau Marc, feta a partir d'un dibuix d'Antoni Puig Gairalt. (Arranz / Fuguet, 1987, p. 166-167).


Història[modifica | modifica el codi]

Celobert del Palau Marc
Escut d'armes de Salvador March Bellver, obtingut en temps del rei Carles III. (Arranz / Fuguet, 1987, p. 39).

La construcció d'aquesta residència es realitzà entre els anys 1775 i 1781 per encàrrec del ric comerciant d'origen reusenc Salvador de March. La seva ubicació a la Rambla no és fruit d'una decisió arbitrària, ja que el nou bulevard resultant de l'aterrament de l'antiga muralla de Barcelona va atraure les classes benestants de la ciutat, que hi construïren les seves cases a partir del darrer terç del s. XVIII. Aquesta construcció d'aspiracions palauenques exemplifica perfectament el mode de vida de la nova burgesia comercial de la ciutat i el seu desig d'assolir el mateix estatus que l'aristocràcia tradicional. El disseny de l'edifici, com demostra l'exhaustiu treball monogràfic realitzat per Arranz i Fuguet, fou obra de Joan Soler i Faneca.[9]

L'any 1876 l'indià Tomàs Ribalta i Serra, comerciant enriquit per llurs plantacions de sucre cubà, adquirí l'edifici i procedí a reformar-lo, transformant l'escala i col·locant el relleu de marbre damunt el portal principal.[5]

L'any 1892 l'edifici fou seu del Banc d'Espanya, que l'adaptà a les seves necessitats seguint els projectes d'Elies i Francesc Rogent. En aquesta reforma es construí l'àtic amansardat, es varià la façana posterior, es cobrí el pati central amb una claraboia i s'enreixaren els finestrals de la façana, entre altres intervencions. L'any 1933 el Banc d'Espanya abandonaria aquesta seu, que quedaria sense ús fins que, després de la Guerra Civil, seria ocupada per la Falange Española. L'edifici fou transferit l'any 1981 a la Generalitat, que encarregà a l'arquitecte Carles Solsona i Piña una reforma que es prolongaria entre 1982 i 1984 per tal d'instal·lar-hi el Departament de Cultura.[5]

D'altra banda, l'aleshores conseller de Cultura, Max Cahner, va encarregar als historiadors Manuel Arranz i Joan Fuguet una monografia del palau que s'havia de convertir en seu del Departament de Cultura de la Generalitat. La monografia, que es dugué a terme a partir d'un important fons documental i una exhaustiva anàlisi de l'edifici i el seu context historicoartístic, aconseguí posar al dia els coneixements, fins aleshores bastant deficitaris, sobre el propietari, Salvador de March i Bellver, i l'arquitecte, Joan Soler i Faneca.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Departament de Cultura». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 novembre 2011].
  2. Arranz / Fuguet, 1987, p. 83-85.
  3. «Palau Marc. Sala d'Exposicions». Ajuntament de Barcelona, 10-11-2011. [Consulta: 10 novembre 2011].
  4. «Palau Marc. Sala d'Actes». Ajuntament de Barcelona, 10-11-2011. [Consulta: 10 novembre 2011].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Casa March de Reus». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2015].
  6. «Fitxa a l'inventari de patrimoni de l'ajuntament». Ajuntament de Barcelona, 2011. [Consulta: 10 novembre 2011].
  7. Arranz / Fuguet, 1987, p. 163-168.
  8. Informació facilitada per Joan Fuguet Sans.
  9. Arranz / Fuguet, 1987, p. 83-85.
  10. Informació facilitada per Joan Fuguet Sans.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ARRANZ, Manuel / FUGUET I SANS, Joan (1987): El palau Marc. Els March de Reus i el seu palau a la Rambla de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Marc de Reus Modifica l'enllaç a Wikidata