Palau Savassona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Palau Savassona
Imatge de l'interior
Vista del vestíbul des del pati. Al fons l'entrada pel carrer de la Canuda
Imatge
Façana del carrer de la Canuda
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Part deVia sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Construcció1782 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicneoclassicisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCanuda, 6 i Bot, 23-25 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 18″ E / 41.3846°N,2.1716°E / 41.3846; 2.1716
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Data2 maig 1981
Codi BCIN51-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0004467 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC55 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona280 Modifica el valor a Wikidata
Plànol

Projecte de façana (1796) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantAteneu Barcelonès Modifica el valor a Wikidata

El Palau Savassona és un edifici situat al carrer de la Canuda i la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.[1][2] Actualment és la seu de l'Ateneu Barcelonès.

Descripció[modifica]

Es tracta d'una casa senyorial de finals del segle xviii amb accés pel carrer de la Canuda. L'edifici ha tingut grans transformacions volumètriques i d'organització, i de l'època original conserva l'entrada de carruatges, el pati amb escala coberta i diverses pintures de Francesc Pla «el Vigatà» que decoren els murs i sostres dels salons i la biblioteca. A la part posterior hi ha un jardí de regust romàntic, situat a nivell de l'entresòl.[2][1]

Història[modifica]

El 1776, Antoni de Ferrer-Llupià i de Brossa,[3] baró de Savassona, va començar l'adquisició de diverses propietats als carrers de la Canuda i d'en Bot,[4] i el 1782 va demanar permís per a enderrocar les construccions existents i reconstruir-les de nou amb planta baixa, entresol i dos pisos.[5] A la seva mort el 1787, el seu fill i hereu Josep Francesc de Ferrer-Llupià i d'Ibáñez-Cuevas[6] va continuar les obres[7] i el 1796 va presentar el projecte de la nova façana al carrer de la Canuda, amb l'informe favorable del mestre d'obres municipal Pau Mas i Dordal.[8][9]

A la mort sense descedència del baró el 1826, el palau va passar a mans de la seva vídua Maria Raimunda Desvalls i de Ribes[10] (filla de Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, marqués de Llupià, i de Teresa de Ribes i Olzinelles, marquesa d'Alfarràs),[11] que morí el 1837.[12] El 1846, els seus hereus de confiança el vengueren per 45.000 lliures barcelonines als germans Josep i Llogari Serra i Farreras, comerciants,[13] que acabaven d'heretar del seu oncle indià Llogari Serra i Vilarmau.[14] El 1864, encarregaren a l'arquitecte Elies Rogent la reforma de les cases núm. 23 i 25 del carrer del Bot per annexar-les al palau,[15] i el 1872 van decidir repartir-se les propietats que tenien en comú, quedant-se Josep amb el palau,[16] on vivia amb la seva esposa Carlota Quintana, que tenia dues filles del seu primer matrimoni amb Josep Ignasi Moragas: Consol (futura marquesa de Moragas) i Pilar de Moragas i Quintana, casada amb Francesc Parellada i Ribas.[17][18]

Jardí interior
Façana de la plaça de la Vila de Madrid després de la intervenció d'Adolf Florensa
La mateixa façana després de la rehabilitació del 2010
Quarteró núm, 60 de Garriga i Roca (c. 1860)

A la mort de Josep Serra el 1877, Pilar heretà el palau, i va entaular un litigi amb la seva germana Consol, propietària de la finca veïna del núm. 4, per les servituds entre ambdues propietats, el qual fou resolt per un dictamen dels arquitectes nomenats per cada part: Elies Rogent i Leandre Serrallach.[19][20] A la seva mort el 1886,[20] el palau va passar a mans del seu fill Juli Maria Parellada i de Moragas,[21][22] que el 1905 el va vendre per 650.000 pessetes a l'Ateneu Barcelonès.[23] El projecte de reforma per a instal·lar-hi la seva seu va ser encarregat el 1906 a l'arquitecte Josep Font i Gumà i el llavors estudiant Josep Maria Jujol, que va participar en les vidrieres per a les llibreries, portes, poms escales d'accés a les plantes i distribució d'espais. D'aquesta època cal destacar les pintures modernistes d'alguns sostres.[2][24]

El 1967, l'Ateneu va encarregar a l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell la remunta de tres plantes a la banda de la nova plaça de la Vila de Madrid, dues de les quals serien destinades a les oficines del delegat de Ministeri d'Informació i Turisme i la tercera a l'entitat.[25][26] Finalment, la reforma va ser duta a terme per Adolf Florensa, ajudat per Joaquim Datzira en la decoració,[2] que el 1969 va dotar la nova façana d'un to vermellós, tot fusionant l'obra vella amb la nova.[27]

El 2003, amb l'arribada d'Oriol Bohigas a la presidència de l'Ateneu, es van iniciar les obres de rehabilitació, que es van allargar durant més d'una dècada per motius pressupostaris.[28] Se n'encarregaren els arquitectes Manuel Brullet i Mateu Barba, en col·laboració amb Jordi Garcés. Hi destaca la rehabilitació de la biblioteca (2007), finalista del Premi FAD d'interiorisme, on es recuperaren les pintures de Francesc Pla «El Vigatà», ocultes en intervencions anteriors. El 2008 es va recuperar l'escala de Jujol d'accés al principal,[28] i el 2010 es va completar la rehabilitació de les façanes,[28] desfent l'estucat vermell de Florensa i substituint-lo per un de blanc. En els anys següents, es va completar la reforma d'altres espais, com la sala Pompeu Fabra (2014).[28]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Ateneu Barcelonès». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ateneu Barcelonès». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ «Antoni de FERRER-LLUPIA y de BROSSA». geneanet. Martín Rodríguez.
  4. ↑ Barba, 2017, p. 34-36.
  5. ↑ «Antonio Ferrer. Canuda i Bot. Casa. Enderrocar i reedificar. Planta baixa, entresòl, més dos pisos». C.XIV Obreria C-28/1782-43. AHCB, 27-04-1782.
  6. ↑ «Josep Francesc de FERRER y de IBAÑEZ-CUEVAS». geneanet. Martín Rodríguez.
  7. ↑ Barba, 2017, p. 38-39.
  8. ↑ AHCB, 17-3-1796.
  9. ↑ Montaner i Martorell, Josep Mari. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p. 406. 
  10. ↑ «María Raimunda DESVALLS y de RIBES». geneanet. Martín Rodríguez.
  11. ↑ «Juan Bautista de Desvalls y Ribes». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
  12. ↑ Barba, 2017, p. 106.
  13. ↑ AHPB, notari Benet Lafont, manual 1.239/14, f. 44-48v, 7-2-1846.
  14. ↑ Barba, 2017, p. 106-107, 112-116.
  15. ↑ AMCB, Q127 Foment 1480 bis C, abril 1864.
  16. ↑ Barba, 2017, p. 114.
  17. ↑ «Francesc Parellada i Ribas». geneanet. Montserrat Garriga.
  18. ↑ Barba, 2017, p. 116.
  19. ↑ AHPB, notari Meliton de Llosellas.
  20. ↑ 20,0 20,1 Barba, 2017, p. 131.
  21. ↑ «Juli Maria Parellada i de Moragas». geneanet. Montserrat Garriga.
  22. ↑ Barba, 2017, p. 129.
  23. ↑ Barba, 2017, p. 134.
  24. ↑ Barba, 2017, p. 136-137.
  25. ↑ AMCB, Q132 Antecedents 29572, 1967-1968.
  26. ↑ Barba, 2017, p. 165.
  27. ↑ Barba, 2017, p. 168-170.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 Barba, 2017, p. 185.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Savassona
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_Savassona&oldid=33289462»