Palau Savassona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Palau Savassona
AteneuBarcelones 6354.JPG
Dades
Tipus monument i edifici
Característica
Estil arquitectònic Neoclassicisme
Ubicació geogràfica
Barcelona
Localització C. de la Canuda, 6
41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 18″ E / 41.38460°N,2.17163°E / 41.38460; 2.17163Coord.: 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 18″ E / 41.38460°N,2.17163°E / 41.38460; 2.17163
BCIN
Tipus Monument històric
Identificador BCIN: 51-MH
BIC: RI-51-0004467
IPAC: 55
Modifica les dades a Wikidata

El Palau Savassona és una obra de Barcelona declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. És la seu de l'Ateneu Barcelonès.

Descripció[modifica]

L'exterior de l'edifici des de la plaça de la Vila de Madrid

L'Ateneu Barcelonès és instal·lat en un edifici neoclàssic de finals del segle XVIII. Es tracta d'una característica casa senyorial amb accés pel carrer de la Canuda. De l'època original conserva el pati d'entrada amb escala coberta i pintures de Francesc Pla, dit el Vigatà, al sostre de l'actual biblioteca. A la part posterior de l'edifici hi ha un jardí de regust romàntic, situal a nivell de l'entresòl.[1]

L'any 1904 l'Ateneu Barcelonès va adquirir la casa Parellada, antic palau Savassona, per a instal·lar-hi la seva seu. L'arquitecte Font i Gumà es fa càrrec de la rehabilitació i encarrega a un jove Jujol, encara estudiant, participar en les reformes. Es conserven dibuixos que demostren la participació de Jujol en els treballs de vidrieres per a les llibreries, portes, poms escales d'accés a les plantes i distribució d'espais. D'aquesta època cal destacar les pintures modernistes d'alguns sostres.[1]

El 1968, els arquitectes Joan Bassegoda i Nonell i Adolf Florensa feren la nova façana de la plaça Vila de Madrid, ajudats per Joaquim Datzira en la decoració.[1]

Planta baixa[modifica]

Antiga entrada de carruatges, al fons l'entrada pel carrer de la Canuda

S'accedeix a l'Ateneu des d'una entrada per a carruatges, actualment destinada a projectes expositius i actes de petit format. Inicialment formava part d'un pati al descobert, actualment cobert mitjançant una lluerna. A la banda dreta, hi ha una escala noble, que antigament permetia als antics habitants del palau accedir a la primera planta, que no s'ha de confondre amb l'entresòl. Quan l'Ateneu va adquirir l'edifici, Josep Maria Jujol va obrir un accés des de l'escala noble a l'entresòl, porta més utilitzada actualment, per on s'accedeix al jardí romàntic i a la zona de restauració. Arran de la restauració de 2008 es pot pujar fins a la primera planta, per accedir directament a la biblioteca.

Des de l'entrada també es pot accedir a l'ascensor, un dels primers instal·lats a Barcelona, a principis del segle XX, que encara conserva el seu aspecte original.

  • Sala Verdaguer: Petita sala d'actes en forma de ela, ubicada a la planta baixa de l'ateneu. Se solen realitzar conferències i presentacions, així com a tot tipus d'actes culturals de petit format. Anteriorment s'havia fet servir com a zona esportiva de l'associació, on els socis podien accedir a un gimnàs, una sala d'esgrima i una cambra de tir amb arc.[2]

Entresòl[modifica]

Jardí interior

A l'entresòl de l'edifici es troben la majoria de serveis que van donar a l'entitat la fama de la seva intensa activitat social. Es troben les sales de conversa, la sala de juntes, el bar i els jardins.

  • Sales de conversa: Són les sales que han fet famosa a l'entitat, on han tingut lloc converses i tertúlies durant dècades. Cal destacar les columnes i vidrieres, dissenyades per Josep Maria Jujol. Conserven el seu aspecte tradicional, tret de la renovada sala Joaquim Borralleras.
  • El jardí: Es tracta d'un jardí que ja es trobava a l'edifici quan va ser adquirit per l'associació. Està format per diversos parterres geomètrics i un estany amb una petita font, on anualment es recrea la tradició de l'ou com balla. Sovint es fan petits concerts de jazz i sessions de cinema.

La biblioteca[modifica]

Taula de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès a l'exposició permanent de la Fundació Josep Pla. Josep Pla era assidu de l'Ateneu Barcelonès

Fundada alhora que l'entitat, és, per la seva riquesa bibliogràfica, una de les més importants de Catalunya, a la primera fila dels de titularitat privada, i centre de referència per a investigadors i estudiosos, especialment pels seus fons representatius del segle XIX i primer terç del segle XX. Creada l'any 1861, no ha deixat de créixer i avui arriba als prop de 300.000 volums i gairebé 1.800 títols de revistes vuitcentistes i noucentistes, catalanes, espanyoles i europees.[3]

Acabades les obres de restauració (de 2006 a 2008, finançades per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i el Govern d'Espanya, sota la direcció dels arquitectes Manuel Brullet i Mateu Barba), la biblioteca és avui un centre d'estudi i investigació, adaptat a les noves tecnologies, a més de comptar amb importants fons patrimonials: unes 65.000 monografies anteriors al 1901, 800 manuscrits des del segle XIV, incunables, etc.

Els fons bibliogràfics i hemerogràfics històrics i patrimonials de l'Ateneu cobreixen la realitat catalana cultural, política i social i de pensament del segle XIX i el primer terç del segle XX, com la recepció estrangera a Catalunya. Per això, esdevenen una font imprescindible per a l'estudi de la realitat catalana fins a la segona meitat del segle XX. Els fons actuals se centren en l'àmbit de les Humanitats i reprenen l'impuls atorgat a la biblioteca en els seus orígens: cobreixen, doncs, un amplíssim espectre de l'actualitat cultural, artística i intel·lectual.

Història[modifica]

L'Ateneu Barcelonès, entitat fundada el 1872 com a resultat de la fusió del "Centro Mercantil Barcelonès" i de l'"Ateneo Catalàn", adquirí el 1904 la casa Parellada, antic palau Savassona, per instal·lar-hi la seva seu, construït el 1796 segons projecte del mateix baró de Savassona i informe favorable del mestre d'obres Pau Mas.[1]

La vida cultural de l'Ateneu, molt activa fins al 1939, patí des d'aleshores un període d'estancament i de control per part del govern central, que en nomenava el president. Després del franquisme, l'entitat recobrà bona part del seu impuls sota la presidència democràtica de Josep Andreu i Abelló.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Ateneu Barcelonès». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].
  2. MARIMON, Sílvia, L'Ateneu Barcelonès, la llar de totes les batalles, Diari Ara, 15/12/2010. p.36-37
  3. COLL, Joaquim, Un pla ambiciós per a la biblioteca civil privada més important de Catalunya, Quadern Central, 66. Consulta 16/01/2011Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Enllaços externs[modifica]