Palau Savassona

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Palau Savassona
Imatge de l'interior
Antiga entrada de carruatges, al fons l'entrada pel carrer de la Canuda
Imatge
Façana del carrer de la Canuda
Dades
TipusAteneu Modifica el valor a Wikidata
Construcció1782 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicneoclassicisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEl Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCanuda, 6 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 18″ E / 41.3846°N,2.1716°E / 41.3846; 2.1716Coord.: 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 18″ E / 41.3846°N,2.1716°E / 41.3846; 2.1716
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Data2 maig 1981
Identificador51-MH
IPAC55
Bé d'Interès Cultural
Data5 febrer 1981
IdentificadorRI-51-0004467
L'exterior de l'edifici des de la plaça de la Vila de Madrid
Jardí interior

El Palau Savassona és un edifici de Barcelona declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.[1] Actualment és la seu de l'Ateneu Barcelonès.

Descripció[modifica]

Es tracta d'un edifici neoclàssic de finals del segle xviii, amb accés pel carrer de la Canuda. De l'època original conserva el pati d'entrada amb escala coberta i pintures de Francesc Pla, dit el Vigatà, al sostre de l'actual biblioteca. A la part posterior de l'edifici hi ha un jardí de regust romàntic, situat a nivell de l'entresòl.[2]

Planta baixa[modifica]

S'accedeix a l'Ateneu des d'una entrada per a carruatges, actualment destinada a projectes expositius i actes de petit format. Inicialment formava part d'un pati al descobert, actualment cobert mitjançant una lluerna. A la banda dreta, hi ha una escala noble, que antigament permetia als antics habitants del palau accedir a la primera planta, que no s'ha de confondre amb l'entresòl. Quan l'Ateneu va adquirir l'edifici, Josep Maria Jujol va obrir un accés des de l'escala noble a l'entresòl, porta més utilitzada actualment, per on s'accedeix al jardí romàntic i a la zona de restauració. Arran de la restauració de 2008 es pot pujar fins a la primera planta, per accedir directament a la biblioteca.

Des de l'entrada també es pot accedir a l'ascensor, un dels primers instal·lats a Barcelona, a principis del segle xx, que encara conserva el seu aspecte original.

  • Sala Verdaguer: Petita sala d'actes en forma de ela, ubicada a la planta baixa de l'ateneu. Se solen realitzar conferències i presentacions, així com a tot tipus d'actes culturals de petit format. Anteriorment s'havia fet servir com a zona esportiva de l'associació, on els socis podien accedir a un gimnàs, una sala d'esgrima i una cambra de tir amb arc.[3]

Entresòl[modifica]

A l'entresòl de l'edifici es troben la majoria de serveis que van donar a l'entitat la fama de la seva intensa activitat social. Es troben les sales de conversa, la sala de juntes, el bar i els jardins.

  • Sales de conversa: Són les sales que han fet famosa a l'entitat, on han tingut lloc converses i tertúlies durant dècades. Cal destacar les columnes i vidrieres, dissenyades per Josep Maria Jujol. Conserven el seu aspecte tradicional, tret de la renovada sala Joaquim Borralleras.
Taula de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès a l'exposició permanent de la Fundació Josep Pla. Josep Pla era assidu de l'Ateneu Barcelonès
  • El jardí: Es tracta d'un jardí que ja es trobava a l'edifici quan va ser adquirit per l'associació. Està format per diversos parterres geomètrics i un estany amb una petita font, on anualment es recrea la tradició de l'ou com balla. Sovint es fan petits concerts de jazz i sessions de cinema.

La biblioteca[modifica]

Fundada alhora que l'entitat, és, per la seva riquesa bibliogràfica, una de les més importants de Catalunya, a la primera fila dels de titularitat privada, i centre de referència per a investigadors i estudiosos, especialment pels seus fons representatius del segle xix i primer terç del segle xx. Creada l'any 1861, no ha deixat de créixer i avui arriba als prop de 300.000 volums i gairebé 1.800 títols de revistes vuitcentistes i noucentistes, catalanes, espanyoles i europees.[4]

Acabades les obres de restauració (de 2006 a 2008, finançades per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i el Govern d'Espanya, sota la direcció dels arquitectes Manuel Brullet i Mateu Barba), la biblioteca és avui un centre d'estudi i investigació, adaptat a les noves tecnologies, a més de comptar amb importants fons patrimonials: unes 65.000 monografies anteriors al 1901, 800 manuscrits des del segle xiv, incunables, etc.

Els fons bibliogràfics i hemerogràfics històrics i patrimonials de l'Ateneu cobreixen la realitat catalana cultural, política i social i de pensament del segle xix i el primer terç del segle xx, com la recepció estrangera a Catalunya. Per això, esdevenen una font imprescindible per a l'estudi de la realitat catalana fins a la segona meitat del segle xx. Els fons actuals se centren en l'àmbit de les Humanitats i reprenen l'impuls atorgat a la biblioteca en els seus orígens: cobreixen, doncs, un amplíssim espectre de l'actualitat cultural, artística i intel·lectual.

Història[modifica]

El 1796, Josep Francesc de Ferrer i de Llupià-Brossa, baró de Savassona, va projectar la seva pròpia residència, amb l'informe favorable del mestre d'obres municipal Pau Mas i Dordal.[2]

L'any 1904, l'Ateneu Barcelonès (entitat fundada el 1872 com a resultat de la fusió del "Centro Mercantil Barcelonès" i de l'"Ateneo Catalàn") va adquirir la casa Parellada, antic palau Savassona, per a instal·lar-hi la seva seu. L'arquitecte Font i Gumà es va fer càrrec de la rehabilitació i encarregà a un jove Josep Maria Jujol, encara estudiant, participar en les reformes. Es conserven dibuixos que demostren la participació de Jujol en els treballs de vidrieres per a les llibreries, portes, poms escales d'accés a les plantes i distribució d'espais. D'aquesta època cal destacar les pintures modernistes d'alguns sostres.[2]

El 1968, els arquitectes Joan Bassegoda i Nonell i Adolf Florensa feren la nova façana de la plaça Vila de Madrid, ajudats per Joaquim Datzira en la decoració.[2]

Referències[modifica]

  1. «Ateneu Barcelonès». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ateneu Barcelonès». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].
  3. MARIMON, Sílvia, L'Ateneu Barcelonès, la llar de totes les batalles, Diari Ara, 15/12/2010. p.36-37
  4. COLL, Joaquim, Un pla ambiciós per a la biblioteca civil privada més important de Catalunya, Quadern Central, 66. Consulta 16/01/2011Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF

Bibliografia[modifica]

  • Barba, Mateu. Un palau de Barcelona: Història del palau Savassona, seu de l'Ateneu Barcelonès. La Magrana, 2017. ISBN 9788482648200. 

Enllaços externs[modifica]