Palau Savassona
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Palau  | ||||
| Part de | Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid | ||||
| Construcció | 1782 | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | neoclassicisme | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | El Gòtic (Barcelonès) | ||||
| Localització | Canuda, 6 | ||||
| |||||
| Bé cultural d'interès nacional | |||||
| Tipus | monument històric | ||||
| Data | 2 maig 1981 | ||||
| Codi BCIN | 51-MH | ||||
| Codi BIC | RI-51-0004467 | ||||
| Id. IPAC | 55 | ||||
| Id. Barcelona | 280 | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupant | Ateneu Barcelonès | ||||
El Palau Savassona és un edifici situat al carrer de la Canuda i la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.[1] Actualment és la seu de l'Ateneu Barcelonès.
Descripció[modifica]
Es tracta d'una casa senyorial de finals del segle XVIII amb accés pel carrer de la Canuda. L'edifici ha tingut grans transformacions volumètriques i d'organització, i de l'època original conserva l'entrada de carruatges, el pati amb escala coberta i diverses pintures de Francesc Pla «el Vigatà» que decoren els murs i sostres dels salons i la biblioteca. A la part posterior hi ha un jardí de regust romàntic, situat a nivell de l'entresòl.[2][1]
Història[modifica]
El 1796, Josep Francesc de Ferrer i de Llupià-Brossa, baró de Savassona, va projectar la seva pròpia residència, amb l'informe favorable del mestre d'obres municipal Pau Mas i Dordal.[2]
Amb la mort sense descedència del baró el 1826, el palau va passar a mans de la seva vídua, Maria Raimunda Desvalls, que morí el 1837.[3] El 1846, els hereus el vengueren per 45.000 lliures barcelonines als germans Josep i Llogari Serra i Farreras (vegeu casa Josep i Llogari Serra), que acabaven d'heretar del seu oncle indià Llogari Serra i Vilarmau.[3] El palau fou la residència de Josep Serra i la seva esposa Carlota Quintana, que tenia dues filles del seu primer matrimoni amb Josep Ignasi Moragas, Consol i Pilar.[3]
El 1864, els germans Serra encarregaren a l'arquitecte Elies Rogent l'annexió al palau de les cases núm. 23 i 25 del carrer del Bot,[4] i el 1872 van decidir repartir-se les propietats que tenien en comú.[3] A la mort de Josep Serra el 1877, el palau passà a mans de la seva fillastra Pilar Moragas i Quintana, casada amb Carles Parellada i mare de Juli Parellada, qui l'heretaria el 1886.[3]
L'any 1904, l'Ateneu Barcelonès va adquirir l'edifici per a instal·lar-hi la seva seu.[2] El projecte de reformes va estar en mans de l'arquitecte Josep Font i Gumà i el llavors estudiant Josep Maria Jujol, que va participar en les vidrieres per a les llibreries, portes, poms escales d'accés a les plantes i distribució d'espais. D'aquesta època cal destacar les pintures modernistes d'alguns sostres.[2]
El 1968, els arquitectes Joan Bassegoda i Nonell i Adolf Florensa feren la nova façana de la plaça Vila de Madrid, ajudats per Joaquim Datzira en la decoració.[2] El 2003 va viure una àmplia reestructuració dels espais interiors, la inauguració d'una sala d'actes i una sala d'exposicions i l'obertura d'una nova porta.[5] Entre el 2006 i el 2008 fou el torn de rehabilitar la biblioteca.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Ateneu Barcelonès». Catàleg de Patrimoni, fitxa 280. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ateneu Barcelonès». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Barba, 2017.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1480 bis C, abril del 1864.
- ↑ 5,0 5,1 «Ateneu Barcelonès». Gran Enciclopèdia catalana.
Bibliografia[modifica]
- Barba, Mateu. Un palau de Barcelona: Història del palau Savassona, seu de l'Ateneu Barcelonès. La Magrana, 2017. ISBN 9788482648200.
Enllaços externs[modifica]
- «Ateneu Barcelonès (Palau Savassona)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Ateneu Barcelonès». UPCommons.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Savassona |