Leandre Serrallach i Mas
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 gener 1837 Barcelona |
| Mort | 28 febrer 1890 (53 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Membre de | |
Leandre Serrallach i Mas (Barcelona, 30 de gener de 1837 - Barcelona, 28 de febrer de 1890) va ser un arquitecte català.
Va ser arquitecte municipal de Barcelona i professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va ser un dels mestres d'Antoni Gaudí, al qual va contractar com a delineant en algunes de les seves obres (un altar al Masnou i la casa d'esbarjo Villa Arcadia a Montjuïc (Barcelona), 1876).[1] Va ser també acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la de San Fernando i de la Societat Econòmica d'Amics del País (1877).[2] Va ser vocal de la Comissió tècnica de l'Exposició Universal de Barcelona (1888) i va presidir l'Associació d'Arquitectes de Catalunya (1875-76).[3] Entre 1871 i 1888 va ser arquitecte municipal del Masnou, en substitució de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca, que va passar a ser arquitecte de la Diputació de Barcelona. Al Masnou va dissenyar la plaça d'Ocata (1872).[4]
Entre les seves obres destaca l'església de l'Escorial de Vic (1900).[2]
Va ser autor de diversos tractats sobre arquitectura: Observaciones acerca de las causas que influyen en el estado actual de la arquitectura (1884), Monumentos romanos de Tarragona (1886).[2]
Referències[modifica]
- ↑ Bassegoda i Nonell, Joan. El gran Gaudí. Sabadell: Ausa, 1989. ISBN 84-86329-44-2. p. 57
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Leandre Serrallach i Mas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Leandre Serrallach i Mas». [Consulta: 7 octubre 2016].
- ↑ Toran, Rosa. Història contemporània del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2017.