Leandre Serrallach i Mas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLeandre Serrallach i Mas
Serrallach.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1837 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1890 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArquitecte Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Leandre Serrallach i Mas (Barcelona, 30 de gener de 1837 - Barcelona, 28 de febrer de 1890) va ser un arquitecte català.

Va ser arquitecte municipal de Barcelona i professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va ser un dels mestres d'Antoni Gaudí, al qual va contractar com a delineant en algunes de les seves obres (un altar al Masnou i la casa d'esbarjo Villa Arcadia a Montjuïc (Barcelona), 1876).[1] Va ser també acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la de San Fernando i de la Societat Econòmica d'Amics del País (1877).[2] Va ser vocal de la Comissió tècnica de l'Exposició Universal de Barcelona (1888) i va presidir l'Associació d'Arquitectes de Catalunya (1875-76).[3] Entre 1871 i 1888 va ser arquitecte municipal del Masnou, en substitució de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca, que va passar a ser arquitecte de la Diputació de Barcelona. Al Masnou va dissenyar la plaça d'Ocata (1872).[4]

Entre les seves obres destaca l'església de l'Escorial de Vic (1900).[2]

Va ser autor de diversos tractats sobre arquitectura: Observaciones acerca de las causas que influyen en el estado actual de la arquitectura (1884), Monumentos romanos de Tarragona (1886).[2]

Referències[modifica]

  1. Bassegoda i Nonell, Joan. El gran Gaudí. Sabadell: Ausa, 1989. ISBN 84-86329-44-2.  p. 57
  2. 2,0 2,1 2,2 «Leandre Serrallach i Mas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Leandre Serrallach i Mas». [Consulta: 7 octubre 2016].
  4. Toran, Rosa. Història contemporània del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2017.